Història de la pintura a la Prehistòria
De Viquipèdia
Sobre les parets o el sostre de les coves, els homes prehistòrics dibuixaven o pintaven els diferents animals que caçaven. També pintaven escenes de significat ritual o màgic com ara ritus de la fertilitat etc. Els materials que s'empraven eren el carbó de llenya i diferents terres de colors tots ells aglutinats amb aigua i greixos d'animals.
Els homes prehistòrics atribuïen un significat i una funció màgics a les representacions de les seves pintures. Creien que la representació d'un bisó era una forma d'apropiar-se del bisó o que la representació d'una dona amb uns pits enormes assegurava la fertilitat.
A Espanya, es troben pintures prehistòriques tant a l'àrea del Cantàbric i dels Pirineus com en l'àrea del Llevant (Catalunya, València, Murcia i Andalusia).
| La Pintura prehistòrica | ||
| Imatges | Etapa o estil: Resum i característiques. |
Conjunts o llocs destacats. |
 |
Abans de la pintura | Cova d'Altamira Gruta de Gargas. Gruta de Montespan Cova del Castillo |
| Abans del floreixement de les arts plàstiques o arts visuals, al llarg de gairebé un millió d'anys del periode al paleolític, entre els pobles caçadors d'Europa es succeïren cents de generacions de diferents races o espècies d’homes, el desenvolupament dels quals fou tan lent que es podia viure i morir sense que succeís el més mínim canvi en la cultura.
Els meandres traçats amb la punta dels dits, en una de las voltes de la Cova d’Altamira, la mà estampada o acolorida en roig sobre una paret de la Cova del Castillo a Puente Viesgo o en la Gruta de Gargas del Pirineu occità, el traç, fet amb el dit, d’un cavall, acribillat de forats, en la Gruta de Montespan a l’Alt Garona, juntament amb els gravats fets en còdols, ossos i els bastons de comanament tallats en marfil, etc. són manifestacions precursores o incipients de l’art els inicis del qual es troben en las estatuetes femenines de la fecunditat anomenades Venus prehistòriques. |
||
 |
L’art parietal franco-cantàbric | Gruta de la Grèze Gruta de la Madeleine Cova de Lascaux Cova de’Altamira Gruta de Trois Frères Gruta de Combarelles Gruta de Font-de-Gaume Gruta de Niaux |
| La pintura sorgí a partir de la escultura : els primers gravats fets amb un punxó de les siluetes de bisons en la Gruta de la Grèze, o las siluetes en relleu de las dos Venus de la Gruta de la Madeleine, ambdues en la Dordonya, constitueixen les primeres manifestacions de l’art parietal franco-cantábric, que va florir ampliament en las coves y abrics rocosos del Périgord, dels Pirineus occitans o de les muntanyes càntabres, en un fet que constitueix " l'esdeveniment més improbable de l’Història de l’Humanitat" (*).
La pintura franco-cantàbrica està restringida als animals, els quals apareixen normalment aïllats. Quan els animals apareixen en grups ho fan sense compondre escenes, ni tampoc es ralacionan entre ells. Les actituds dels animals varien des de la calma de Lascaux a la tensió dinàmica d’Altamira. El grup de la famella de ren agenollada front al mascle, en la gruta de Font-de Gaume i l’home caigut front a un bisó de Lascaux són, potser, les primeres manifestacions artístiques d’escenes o narracions. (*) Nota bibilogràfica: Història de l’Humanitat, tom 1, pg 167. Diversos autors sota el patrocini de l’UNESCO. Tarduïda de l’anglés al castellà. Editorial Planeta. Barcelona 1977. |
||
 |
L’art rupestre llevantí | Coves de Cogul Cova Vella d'Alpera Barranc de la Valltorta Cova de la Aranya |
| Les pintures rupestres llevantines es distingueixen de las representacions màgiques d'animals pròpies de l'art parietal franco-cantàbric pels seus temes referits a l'activitat humana, la vida quotidiana, la caça, la guerra, etc. amb un estil que tendeix a l'estilització la qual cosa les fa semblants a les pintures de l'art rupestre africà.
A la Roca dels Moros anomenada també "Coves de Cogul" a la (província de Lleida), l'escena de la dansa d'un grup de dones en torn d'un home nu, pintada en roig i negre, és una de les manifestacions que més ha cridat l'atenció dels estudiosos, pel contingut propi de l'escena representada . A la Cova Vella de Alpera a la província d'Albacete es dona un estil propi de pintura esquemàtica que és la referència o el tipus principal de l'art llevantí. En aquesta cova H.Breuil distinguí fins a tretze periodes culturals. El Barranc de la Valltorta i els seus voltants, a la (província de Castelló) amb dibuixos de arquers i homes corrent és altre dels jaciments destacats. Tot el conjunt de l'art rupestre llevantí està declarat Patrimoni de la Humanitat |
||
| Falta una IMATGE aquí. | L’art rupestre africà | Llocs : |
| Falta redactar aquesta part. | ||
| Falta una IMATGE aquí. | L’art parietal àrtic | Llocs : |
| Falta redactar aquesta part. | ||
| Falta una IMATGE aquí. | La pintura paleolítica i neolítica a Asia | Llocs : |
| Falta redactar aquesta part. | ||
| Falta una IMATGE aquí. | La ceràmica pintada neolítica | Llocs : |
| Falta redactar aquesta part. | ||
| Falta una IMATGE aquí. | La pintura neolítica a Egipte i Mesopotàmia | Llocs : |
| Falta redactar aquesta part. | ||
| Falta una IMATGE aquí. | La pintura dels pobles primitius actuals | Llocs : |
| Falta redactar aquesta part. | ||
