Pintura rupestre
De Viquipèdia
Una pintura rupestre és un tipus d'art rupestre realitzat pels homes prehistòrics, que demostra que l'home, des del seu origen a la Terra és capaç de realitzar obres d'art a les parets de les coves que habita. També s'han trobat pintures sobre còdols, escultura, ceràmiques decorades i objetes ornamentals.
Taula de continguts |
[edita] Introducció
Entre els anys 5000 i 2500 aC., aproximadament, es documenta una nova expressió simbòlica lligada als canvis econòmics i socials que comporten la introducció i posterior expansió de l'agricultura primitiva. Les pintures rupestres a les parets de les coves, en les què es representen éssers humans i animals, es troben a tots els continents de la Terra. Pareix que tots els grups humans al passar per la fase de caçadors recol.lectors crearen aquest tipus de treball plàstic durador en el què expressen l'especial relació que tenien amb les criatures del seu entorn i amb les seues deitats. Els motius i materials de les diferents pintures rupestres del món tenen un paregut entre sí, malgrat haver estat realitzades a milers de kilòmetres de distància i a milers d'anys de diferència.
[edita] Tendències
Es poden distingir diverses tendències o escoles, una d'elles és la tradicionalment anomenada francocantàbrica que es desenvolupa a Europa, especialment en territori francés i al Nord de la Península Ibèrica, fins a punts molt occidentals d'Àsia. El seu estil és molt variat, es representen des de contorns i impressions de mans a figures d'animals; primer en formes senzilles, siluetes en negre de caballs, bisonts, cérvols i altres espècies pròpies de la fauna de l'entorn (mamuts, porcs senglars, rinoceronts, elefants, etc.), a voltes també gravats a la roca.
Vegeu també: art llevantí, art esquemàtic i art macroesquemàtic.
[edita] Evolució
Després, el sentit artístic es va perfeccionant i les figures no sols es perfilen, sinó que també es decoren en el seu interior amb un profund sentit naturalista (varietat cromàtica, sentit del volum, movimient). Les figures, encara que es juxtaposen sobre la paret, no formen escenes, en les què quasi mai apareix la figura humana; en canvi és molt freqüent l'aparició de signes i símbols, que es relacionen amb el caràcter màgic-religios que se'ls atribueix a aquestes manifestacions artístiques primitives, com rituals realitzats per propiciar la caça.
[edita] Simbologia
L'home primitiu sempre ha tingut fortament arrelat a la seua vida un omnipotent sentit màgic, amb el què ha pretès dominar les forces naturals adverses, o potenciar les favorables. La màgia és la forma que tenia l'home d'enfrontar-se amb aquestes forces naturals i posar-les al seu servei. Els homes primitius creien que posseint el símbol o la representació de les coses, es posseïa la mateixa cosa.
La pintura rupestre s'ha d'entendre com un ritu màgic-religiós que cerca afavorir la captura dels animals, imprescindibles per a l'alimentació i la subsistència, com a individus aïllats i com a espècie.
[edita] Jaciments
Una de les obres mestres de la pintura del Paleolític es troba a Espanya, a la Cova d'Altamira (vegeu art paleolític). També a França hi ha les coves de Lascaux i Trois Frères. En una data molt posterior, més relacionades amb les transformacions climàtiques sorgides en el Mesolític, apareixen al sud d'Europa noves cultures que donen lloc a noves tendències pictòriques.
També cal destacar l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998.
