Honori

De Viquipèdia

Honori (Flavius Honorius 384–423) fou emperador romà d'occident del 395 al 423.

Va néixer el 9 de setembre del 384. Era fill de Teodosi I el Gran i de la seva primera muller Èlia Flacila, i germà d'Arcadi, emperador d'Orient. Fou nomenat august pel seu pare el 393 i fou proclamar emperador a la mort d'aquest el 395 amb només 11 anys. El seu tutor fou el magister militium Estilicó, un general vàndal. La seva residència fou Milà.

Primerament Estilicó va vèncer als visigots, amb els quals després va negociar, per la qual cosa es va enemistar amb les autoritats d'Orient, especialment Rufí, que ocupava el seu mateix càrrec a la part oriental de l'Imperi.

Va sufocar la rebel·lió del comte Gildó a Àfrica (396-398) i després va casar a una de les seves filles, l'anomenada Maria, amb Honori que havia arribat als catorze anys (Honori es va casar més tard amb una altra filla de Estilicó anomenada Termància).

El 402 Estilicó va rebutjar la invasió dels visigots a Itàlia, i a les festes de la victòria a Roma va permetre la celebració de jocs en els quals van participar gladiadors, cosa a la que els cristians s'oposaven, essent linxat un dels cristians per la multitud (l'eremita Telèmac, que va baixar a la sorra per impedir les lluites), si be després ja no es van celebrar més combats de gladiadors, que van ser prohibits definitivament per un edicte imperial el 404.

La cort es va haver de traslladar (402) a Ravenna, que oferia major seguretat que Roma o Milà.

Cap al 405 Radagais, al capdavant de vàndals, sueus, borgonyons, alans i hèruls, va envair Itàlia, però Estilicó els va assetjar quan estaven acampats prop de Florència i els va obligar a rendir-se, sent Radagais executat, i els seus homes venuts com esclaus.

Vers el 407 o començaments del 408 s'havia rebel·lat a Britània Constantí III, qui cap al 408 va aconseguir la submissió de Les Gàl·lies. Constantí va nomenar Cèsar al seu fill Constant.

Els enemics d'Estilicó (cristians i nacionalistes romans) van fer circular el rumor que volia col·locar en el tron al seu fill Euqueri. Honori, convençut pels conspiradors, va enviar assassins per liquidar al general, que fou mort el 23 d'agost del 408. Probablement després de l'assassinat de Estilicó es va sotmetre Hispània a Constantí III, o al menys part d'ella (la Tarraconense amb tota seguretat). Constant, el cèsar, fou nomenat august i se li va donar el govern d'Hispània. Honori va haver de reconèixer august a Constantí III. Els visigots van començar el setge de Roma.

El 24 d'agost del 410 els visigots d'Alaric van saquejar Roma. Al mateix temps Honori rebia peticions d'ajut de Britània (i el 411 d'Hispània), atacades pels bàrbars, a les que no podia respondre.

Constant va designar com a comandant de les forces que defensaven els passos Pirinencs al general Geronci, qui no va tardar a rebel·lar-se i va proclamar Emperador al seu amic Màxim. Geronci va atacar a Constantí a Arlè però va ser vençut i va fugir a Hispània on es va suïcidar. Màxim va perdre Hispània poc després davant sueus, vàndals i alans. Les tropes d'Honori, al comandament de Constanci III, van vèncer a Constantí, i aquest i el seu fill Julià van ser assassinats a Ravenna (411).

La resta del regnat fou una sèrie d'intents d'ocupar el tron per pretendents al imperi.

Va morir el 15 d'agost del 423 i el va succeir Joan.