Il trovatore

De Viquipèdia

Il Trovatore (El Trobador) és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi sobre un llibret italià de Leone Emanuele Bardare i Salvatore Cammarano, basat en l'obra teatral El Trobador d'Antonio García Gutiérrez. La seva estrena va ser al Teatro Apollo de Roma el 19 de gener de 1853.

[edita] Gènesi

Va ser el mateix Verdi qui va tenir la idea de compondre una òpera sobre el tema de García Gutiérrez, encarregant a Salvadore Cammarano la reducció llibretística. El poeta napolità va morir sobtadament l'any 1852, poc després de concloure el llibret, i Verdi, que desitjava fer alguns afegits i modificacions, va haver de recórrer a la intervenció d'un col·laborador de Cammarano, Leone Emanuele Bardare. Aquest, que va treballar sota precises instruccions del compositor, va canviar la mètrica de la cançó d'Azucena (de septetes a dobles quintetes) i hi va afegir el cantable de Luna (Il balen del suo sorriso - II.3) i el de Leonora (D'amor sull'ali rosee - IV.1). El mateix Verdi, per altra banda, va intervenir personalment sobre els versos finals de l'òpera, abreujant-los. L'any 1857 Verdi va revisar la partitura arran de la seua estrena a París, afegint-hi un ballet.

La trama - en excés intrincada i novel·lesca - es desenvolupa entre Biscaia i Aragó a les primeries del Segle XV.

[edita] Personatges

Comte de Luna (baríton)
Manrico, el seu germà, un trobador (tenor)
Azucena, una gitana, la seua mare adoptiva (mezzosoprano)
Leonora, enamorada de Manrico i pretesa pel comte de Luna (soprano)
Ferrando, oficial del comte de Luna (baix)
Ines, amiga de Leonora (soprano)
Ruiz, aliat de Manrico (tenor)
Un vell gitano (baix)
Un missatger (tenor)
Amigues de Leonora, monges, lacais del comte, soldats, gitanos (cor)

[edita] Sinopsi argumental

Advertiment: A continuació, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.

[edita] Acte I

Accés al palau de l'Aljafería a Saragossa, durant la guàrdia nocturna. Fernando, el capità de la guàrdia dóna instruccions als soldats que es mantinguen vigilants mentre De Luna vagareja agitat sota les finestres de Leonora, dama de la princessa de la que és enamorat. Luna està gelós d'un pretendent de Leonora, el trobador Manrico. Per tal de mantenir els soldats desperts, Ferrando narra la història del comte. Sembla que una gitana d'aspecte paorós, fa temps va exercir els seus poders màgics sobre el germà petit del comte, fent que esdevinguera dèbil i malalt i a causa d'això va ser cremada en la foguera com una bruixa. En morir, va demanar a la seua filla Azucena que la venjara, i aquesta la va acomplir amb el rapte de l'infant. Tot i que no es van obtenir notícies de l'infant raptat, ni viu ni mort, el pare sempre va refusar considerar-lo mort, i en el seu llit de mort va fer la comanda al comte de Luna que no deixara de buscar-lo. Canvi d'escena: Jardí al palau de la princessa. Leonora confessa el seu amor per Manrico a la seua confident, Inés. Quan se n'han anat, el comte de Luna sent la veu del seu rival. Leonora, en la foscor, confon el comte amb el trobador, just quan el mateix Manrico apareix al jardí, i ella cau en els seus braços. El comte reconeix en Manrico el seu enemic, que havia estat condemnat a mort, i el repta a la lluita. Leonora intenta intervenir però no pot impedir la baralla. En un moment de la lluita, Manrico té l'oportunitat de matar el comte, però una força misteriosa el fa aturar; confós, fuig.

[edita] Acte II

Campament dels gitanos. Els gitanos canten el famós cor de l'enclusa. Manrico és al costat de sa mare, Azucena. Azucena és la filla de la gitana cremada pel pare del comte de Luna. És vella, però encara cova desitjos de venjança. Els gitanos aixequen el campament mentre Azucena confessa a Manrico que poc després de nàixer ell, va intentar cremar el germà petit del comte de Luna, però que es va confondre i va llançar el seu propi fill a la foguera. Manrico s'adona que no és el vertader fill d'Azucena, no obstant, l'estima com si fora la seua vertadera mare, perquè sempre ha tingut cura d'ell i l'ha estimat. Arriba un missatger i informa que Leonora, que creu que Manrico és mort, és a punt de prendre els vots en un convent. Manrico s'afanya a córrer per tal d'impedir-ho. Canvi d'escena: davant del convent. El comte de Luna i els seus escuders intenten raptar Leonora. Leonora i les monges apareixen en processó, però Manrico impedeix al comte de Luna portar a terme els seus plans; es retroba amb Leonora i li proposa matrimoni.

[edita] Acte III

Campament del comte de Luna. Ferrando porta a Azucena, que ha estat capturada. Luna la reconeix i la condemna a la foguera. Canvi d'escena: Cambra en un castell. Leonora i Manrico viuen el seu amor. Ruiz, camarada de Manrico informa que Azucena serà cremada en la foguera. Manrico corre a salvar-la. (Cèlebre stretta: "Di quella pira!") Leonora defalleix.

[edita] Acte IV

Davant la presó del comte. Leonora intenta alliberar Manrico, que ha estat capturat pel comte. Leonora suplica clemència al comte de Luna i s'ofereix a ella mateixa com a pagament, encara que està disposta a enverinar-se abans del matrimoni. Canvi d'escena: Manrico i Azucena. Manrico intenta fer parlar Azucena, que sembla desvariejar. Finalment la gitana confessa. Leonora entra a la cel·la de Manrico i l'informa que està salvat, demanant-li que fugisca. Quan ell descobreix que Leonora no l'acompanyarà, refusa deixar la presó. Creu que Leonora l'ha traït, fins que descobreix que ha pres verí per tal de no haver de casar-se amb el comte i ser-li fidel. Mentre ella agonitza en els braços de Manrico ella li confessa que s'estima més morir amb ell que no viure amb qualsevol altre. El comte fa la seua aparició i troba Leonora morta en els braços del seu amant; així que ordena l'execució de Manrico. Quan el comte arrosega Azucena a la finestra per a obligarla a veure l'execució del seu fill, ella crida triomfant: "Ell era el vostre germà. Ara ma mare ha estat venjada!" i cau morta als peus de comte. El comte crida de desesperació.

Òperes de Giuseppe Verdi