Ernani
De Viquipèdia
Ernani és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi sobre llibret italià de Francesco Maria Piave, basada en la peça teatral Hernani de Victor Hugo. Estrena: Teatre La Fenice, Venècia, 9 de març de 1844.
Hi ha diversos enregistraments discogràfics i es representa amb certa freqüència.
Taula de continguts |
[edita] Personatges
- Personatges principals
- Personatges secundaris
- Giovanna, donzella d'Elvira - Mezzosoprano
- Don Ricardo, home d'armes del rei -Tenor
- Jago, home d'armes de Don Ruy - Baix
- Altres
- Rebels, bandits, assistents, cavallers, servents, nobles, dames - Cor
[edita] Sinopsi argumental
[edita] Acte I
Muntanyes d'Aragó. Els bandits pregunten la raó de l'abatiment d'Ernani. Ernani replica declarant el seu amor per Elvira, que ha de ser portada, a contracor, a l'altar pel vell Gómez de Silva. Demana als bandits que la rapten. Canvi d'escena: cambra d'Elvira. Són portats els presents de casament de Silva, i Elvira dóna el seu reconeixement. Carles, disfressat, entra, però és reconegut per Elvira, qui rebutja el seu amor. Quan ell intenta usar la força, Elvira agafa una daga, però Ernani, qui acaba d'arribar s'interposa. Carles reconeix en Ernani el cap dels bandits, i ell al seu torn li expressa l'odi que sent vers el rei, qui l'ha despatxat de les seues terres. En el moment en que repta el rei a lluitar, Silva fa la seua aparició. Silva vol lluitar amb els dos, però Ricardo s'acosta i reconeix Carles. Ernani xiuxiueja a Elvira que l'ajude a fugir.
[edita] Acte II
Un saló en el palau de Silva. Hom creu que Ernani és mort, i Elvira ha trasigit a casar-se amb Silva. Ernani apareix disfressat de pelegrí. Ernani al·lega que l'acacen i que busca la seguretat del palau, que li és concedida per Silva. Segueix una escena entre Ernani i Elvira. Ella el creu mort, i pretèn suïcidar-se davant de l'altar. Ernani revela la seua identitat; Silva els sorprèn. Silva, complint la paraula donada, li assegura la hospitalitat i salvar-lo de Carles, però amb la intenció de posposar la seua venjança personal. Carles, que ha estat seguint Ernani, arriba i exigeix el seu lliurament, però Silva hi refusa. Els homes de Carles no aconsegueixen trobar l'amagatall d'Ernani; Silva manté la seua paraula fins i tot quan el rei pren a Elvira com a hostatge. Ernani i Silva s'alien per a alliberar Elvira. Com a pagament per l'hospitalitat i la defensa de Silva, Ernani jura a aquest que estarà disposat a morir en el moment en què Silva ho decidisca.
[edita] Acte III
Carles visita la tomba de son pare a Aquisgrà, ciutat en què ha de portar-se a terme l'elecció del nou rei. Darrere del mausoleu escolta la conversa dels conspiradors; Silva i Ernani entre ells, que decideixen a sort qui serà l'encarregat d'assassinar Carles, sent Ernani l'elegit. Sonen tres colps de canó, que anuncien a Carles com a nou rei. L'aparició dels homes de Carles desbarata la conspiració i el rei ordena l'execució dels nobles. Aleshores Ernani manifesta que ell també haurà de morir i desvela la seua vertadera identitat: Don Juan de Aragón, que havia estat proscrit. Elvira demana clemència per al seu estimat, i Carles, convençut per les súpliques d'Elvira accepta el seu matrimoni amb Ernani.
[edita] Acte IV
Castell d'Ernani. Elvira i Ernani acaben de casar-se i ho celebren amb una festa. Silva arriba i en silenci dóna a Ernani una daga. Ernani compleix el seu jurament i es clava la daga en el cor.
[edita] Àries cèlebres
- "Dell'esilio nel dolore" (Ernani)
- "Ernani involami" (Elvira)
- "Infelice, e tu credevi" (Silva)
- "Vieni meco, sol di rose" (Carlo)
- "Da quel di che t'ho veduta" (Carlo)
Òperes de Giuseppe Verdi Oberto, Conte di San Bonifacio (1839) | Un Giorno di Regno (1840) | Nabucco (1842) | I Lombardi (1843) | Ernani (1844) | I due Foscari (1844) | Giovanna d'Arco (1845) | Alzira (1845) | Attila (1846) | Macbeth (1847) | I Masnadieri (1847) | Il corsaro (1848) | La battaglia di Legnano (1849) | Luisa Miller (1849) | Stiffelio (1850) | Rigoletto (1851) | Il trovatore (1853) | La Traviata (1853) | I vespri siciliani (1855) | Simon Boccanegra (1857) | Un ballo in maschera (1859) | La forza del destino (1862) | Don Carlos (1867) | Aïda (1871) | Otello (1887) | Falstaff (1893) |