Irène Joliot-Curie
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Química (1935) |
Irène Joliot-Curie ( París, França 1897 - íd. 1956 ) fou una física i química francesa guardonada amb el Premi Nobel de Química l'any 1935.
[edita] Biografia
Va néixer el 12 de setembre de 1897 a París, filla dels Premis Nobel Pierre Curie i Marie Curie. Després d'estudiar física i química a la Universitat de París durant la Primera Guerra Mundial fou assistent del departament de radiografia de diversos hospitals francesos. Un cop acabada la guerra fou nomenada ajudant de la seva mare a l'Institut del Radi de París, posteriorment conegut amb el nom d'Insitut Curie.
Al costat de la seva mare conegué l'assistent personal d'aquesta, Frédéric Joliot, del qual s'enamorà i es casà l'any 1926, i del qual adoptà el seu cognom. L'any 1935 fou nomenada directora d'investigació de la Fundació Nacional de Ciències, sent apartada de la Comissió Francesa d'Energia Atòmica l'any 1951 per les seves simpaties amb el Partit Comunista Francès.
Irène Joliot-Curie morí el 17 de març de 1956 a la seva residència de París a conseqüència d'una leucèmia.
[edita] Recerca científica
Al costat del seu marit va iniciar la seva recerca en el camp de la física nuclear i cercant l'estructura de l'àtom, en particular en l'estructura i projecció del nucli i que fou fonamental pel posterior descobriment del neutró l'any 1934, any en el qual aconsguiren produir artificialment elements radioactius.
L'any 1935, ambdòs científics, foren guardonats amb el Premi Nobel de Química pels seus treballs en la síntesi de nous elements radiactius.
Ambdòs treballaren en les reaccions en cadena i els requisits per a la construcció encertada d'un reactor nuclear que utilitzés la fissió nuclear controlada per a generar energia mitjançant l'ús d'urani i aigua pesant.
