Jaume Compte i Canelles
De Viquipèdia
Jaume Compte i Canellas (Castelló d'Empúries, Alt Empordà 1897 – Barcelona, 1934) fou un polític nacionalista català.
De jovenet milità en el CADCI. Membre de primera hora d’Estat Català, va ser un dels fundadors, l’any 1925, de La Bandera Negra, suborganització d’Estat Català com a grup armat encarregat d’efectuar accions militars contra les autoritats espanyoles, juntament Miquel Badia, Daniel Cardona i Civit, Marcel·lí Perelló, Ramon Xammar, Enric Granier Barrera i Jaume Balius. Pel juny de 1925 comandà un escamot que intentà atemptar contra la vida del rei Alfons XIII d'Espanya quan, de tornada de Barcelona cap a Madrid, passava en tren pel túnel de Garraf. Fou condemnat a mort per un tribunal militar, però li fou commutada per la de cadena perpètua.
A la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera i la proclamació de la Segona República Espanyola el 1931 fou alliberat, i dirigí els escamots de defensa de la República Catalana proclamada per Francesc Macià i Llussà. Decebut per la dissolució de la república, no va voler acceptar la Conselleria de Treball que li va oferir Macià, i més tard no acceptà la integració d'Estat Català dins Esquerra Republicana de Catalunya. Aleshores adoptà uns postulats socialistes revolucionaris i independentistes, i fundà un nou partit que adoptà els noms d' Estat Català-Força Separatista d’Extrema Esquerra; Estat Català-Partit Proletari i, finalment, a partir de 1934, Partit Català Proletari.
El 6 d'octubre de 1934, quan Lluís Companys i Jover proclamà novament la República Catalana dins la Federació Espanyola, s’atrinxerà als locals del CADCI (a la Rambla Santa Mònica de Barcelona), entitat dirigida per elements del seu partit, tot vigilant els moviments dels soldats de la caserna situada a les Drassanes. Poc després les tropes atacaren amb artilleria el local i Jaume Compte hi va morir juntament amb Manuel González Alba i Ramon Bardina, militant del PSUC.
