Jean-Paul Marat
De Viquipèdia
Jean-Paul Marat, Boudry (Neuchâtel), 24 de maig de 1743 - París, 13 de juliol de 1793. Metge i revolucionari francès.
Entre 1762 i 1765 va viure a París on va estudiar medicina de forma autodidacta; el 1765 es va establir a Londres on començà a exercir.
El 1770, era metge i veterinari a Newcastle.
Va escriure una novel·la: Les Aventures du conte Potowsky, i un assaig : Essay on the human soul (Assaig sobre l'ànima humana).
Va tornar a Londres el 1772 ; i escrigué, el 1773, A philosophical Essai on Man (Assaig filosòfic damunt l’home) i, el 1774, una obra política The Chains of Slavery (Les cadenes de l’esclavitud), dins el que, amb el suport d'abundant documentació històrica, compta l’història dels desitjos de poder dels caps i dels prínceps, i mostra com s'arriba al despotisme. Després d'una exposició dels mitjans i els auxiliars del despotisme, defensa l’insurrecció, la revolució violenta, com únic mitjà per poder-la vèncer.
El 1775, va obtenir el doctorat en medicina a la Universitat de Saint-Andrew, (Escòcia. Va tornar a París el 1776 per exercir la medicina i el 1777 va ser anomenat metge de la guàrdia del comte d’Artois.
Va elaborar el seu Plan de législation criminelle durant els anys 1777-1778, en el que ataca l’ordre social denunciant el classisme de la justícia, de les lleis, de l’Estat i del dret de propietat.
« El dret a posseir ve del de viure: així, tot el que ens és indispensable per la nostra existència es nostre, i res de lo superflu no ens hauria de pertànyer legítimament mentre a altres els manqui el necessari. »
El 1783, va ser coronat per l'Académie de Rouen per una memòria sobre l'electricitat mèdica.
Va ser assassinat al seu domicili per na Charlotte Corday.
[edita] Enllaços externs
- Biografia d'Alfred Bougeart (francès)
- Marat, primer de Corday (francès), per Gilles Marchal
[edita] Bibliografia
- L'ami du peuple, Alfred Bougeart, Librairie Internationale, Paris, 1865
- Un homme cherche la liberté-Jean-Paul Marat, Charles Reber, Edition A la Baconnière, Boudry-Neuchatel (1950)
