Jennifer Aniston

De Viquipèdia

Jennifer Linn Joanna Anastassakis, “Jen”, és el nom original de l'actriu Jennifer Aniston, nascuda a Sherman Oaks, Califòrnia, Estats Units, l'11 de febrer de 1969. El que ha propulsat aquesta variació en el cognom, ha estat fruit de la seva ascendència familiar. Concretament de nacionalitat grega, a l'arribar als Estats Units, la família, de tradició també artística, decidí americanitzar-se el cognom. Les seves aparicions en sèries de televisió d'èxit han ajudat a reportar una fama que ha impulsat la seva carrera cinematogràfica. A més a més, ha rellevat per la seva carrera com a model i en menor grau per la passió artística.

Taula de continguts

1 Antecedents familiars i inici de la carrera
2 Els anys difícils
3 Friends: la sortida del túnel
4 Premis
5 L'estrella de Hollywood
6 Enllaços externs

[edita] Antecedents familiars i inici de la carrera

John Aniston (Yannis Anastassakis), ja va ser actor i protagonitzà sèries de televisió tals com “Days of our Lives” de 1965 en el paper de Viktor Kiriakis, nom que va repetir també a “Night Sins”, 28 anys després; a més de múltiples col·laboracions en pel·lícules o d'altres sèries. D'aquesta manera, resultava més fàcil que algun dels seus fills seguís els seus passos.

Jennifer, doncs, tot i nèixer als Estats Units, visqué un temps a Grècia, fins que els seus pares es van divoriciar, el 20 d'agost de 1980 i ella hagué d' anar a viure a Nova York amb la seva mare, Nancy Dow.

Un altre cop la intervenció del seu pare, faria que Jennifer restés apadrianada per Telly Savalas, artísticament parlant, mort ja el 22 de gener de 1994 i fill d'immigrants grecs, que va mantenir una íntima amistat amb el pare de na Jennifer, i fins i tot el va fer aparèixer a l'exitosa sèrie de televisió “Kojak” que va rodar de 1973 a 1978.

D'aquesta manera Jennifer prengué la decisió de ser actriu, pertanyent al club dramàtic de l'escola secundària de Nova York, el 1987, “The Fame School” (abreviació de “Fiorello H. LaGuardia High School of Music & Art and Performing Arts”) on es va graduar com altres actors de renom a més a més de guanyar-se el “sobrenom de pallassa de classe”. Aquell mateix any, doncs, ja va prendre part en algunes produccions teatrals Off-Broadway, fent gala de les seves dots a “For dear Life” i “Dancing on Checker's Grave” que li havien de permetre fer el salt a la televisió, amb la vista posada a Hollywood amb el desig de triomfar.

[edita] Els anys difícils

Fou el 1990 quan Jennifer féu el salt a la televisió de la mà de la sèrie “Molloy”, una comèdia on féu el paper de Courtney, la qual no assolí cap cota d'audiència notable. D'aquesta manera, el mateix any provà amb una altra comèdia, “Ferris Bueller”, en la que tingué també paper protagonista en els tretze capítols de durada que varen suposar el segon fracàs consecutiu.

Aquesta situació, començà a crispar l'entorn de Jennifer, la qual, amb els objectius molt clars seguí agafant papers. Dins d'aquest ambient, anecdòticament el seu representant va recomanar-li perdre una mica de pes, ja que tot i tenir bona figura (actualment 34C-23-35 ½ que li han permès ser model i portada de moltes revistes de moda gràcies en bona part al seu look) potser no era l'estereotip d'actriu idíl·lica de Los Angeles. Sense pena ni glòria, així va tenir papers en una multitud de sèries com “The Edge”(una sèrie d'esquetxos altre cop d'humor on va estar-hi els anys 1992-1993) i “Quantum Leap” (aquesta, una mica més reconeguda, amb un recorregut de cinc temporades, el 6 d'octubre de 1992) o “The Herman's Head” (10 de maig de 1992, sèrie de tres temporades).

No és d'estranyar que arribada a aquest punt, l'actriu d'un metre i 68 centímetres es va acabar plantejant deixar aquesta carrera en veure que cap dels serials en els que prenia part no la duien més enllà d'una vaga popularitat, i l'únic que podia dir que havia rellevat a la seva carrera era la pel·lícula que havia protagonitzat, “Leprechaun”, una comèdia amb pinzellades de terror, i amb mala crítica cinematogràfica, el 1993, que la va encoratjar a fer un últim intent presentant-se a un càsting per a una nova comèdia el 1994.

[edita] Friends: la sortida del túnel

El 1994, la cadena de televisió dels Estats Units, la NBC, feia una prova pilot per a un serial humorístic, anomenat “Friends” al càsting del qual va aparèixer Jennifer. Els productors van veure que tenia habilitat per interpretar el paper de Monica Gellar, una persona amb tics neuròtics. Tanmateix, Jennifer cregué convenient interpretar el de Rachel Green perquè s'avenia més al seu caràcter. Persuadint els productors d'aquesta percepció, va aconseguir finalment aquest últim paper, que no va deixar fins al final de la sèrie, que va resultar ser l'èxit que necessitava per donar un gir a la seva carrera, el 2004.

La sèrie “Friends”, va esdevenir un enorme hit dins la graella de la cadena NBC, més els sis actors principals de la sèrie esdevingueren estrelles. Tant, que el pentinat de la Jennifer fou un dels més perseguits a la perruqueria, inventant un look que la va fer famosa durant l'emissió de la sèrie; “The Rachel”. A més a més, co-protagonitzaria una simpàtica campanya publicitària de llet, deixant-se emblanquir els bigotis al costat d'altres celebritats com Rebecca Romijn-Stamos, Tyra Banks o la seva companya de repartiment a “Friends”, Lisa Kudrow.

Prova del salt a la fama gràcies als resultats de la seva interpretació en una sèrie tan popular és també l'inici de la seva carrera com a model i personatge de moda a més d'actriu premiada i altament cotitzada:

Figura en la llista de “Persones més intrigants”, per la revista “People” (25-12-1995)
Segons la mateixa revista “People”, és una de les “dones més belles del món” (1999)
El 2001 fou nomenada una de les “20 millors entretenidores”, per la revista “E!'s”
Altre cop, la revista “People”, la nomena una de les “50 persones més belles” (2002)
Revista “Forbes”: Número 1, en la categoria “Celebrity 100 List” del 2003, amb un càlcul de guanys de 35.000.000 $ aquell any.

Revista FHM: “Les 100 dones més sexis”:

1996: 6a

1997: 2a

1998: 4a

1999: 6a

2000: 10a

2001: 55a

2002: 54a

2003: 83a

2004: 69a

2005: 78a

Revista FHM-US': “Les 100 dones més sexis dels Estats Units”:

2000: 12a

2001: 30a

2002: 13a

2003: 15a

2004: 30a

[edita] Premis

Com la resta de reconeixements de revistes de tot tipus, els premis també varen arribar a partir de la seva posada en escena a “Friends”, d'entre aquests:

1995: Screen Actors Guild (per “Friends”)
2002: Emmy Award (per “Friends”)
2002: International star of stars (per “Friends”)
2003: Golden Globe Award (per “Friends”)
2003: “Teen Choice Award (per “The Good Girl”)

[edita] L'estrella de Hollywood

Mantenint-se en el gènere de la comèdia, mentre Jennifer actuava a la NBC, va interpretar papers en el món del cinema independent, el 1996 amb la pel·lícula “She's the One”, compartint escena amb actors i actrius de la talla d'Edward Burns, Cameron Diaz o Amanda Peet. El mateix any, també es va deixar veure a “Dream for an Insomniac”, del mateix gènere, sempre entre la comèdia i la pel·lícula romàntica; donant una bona impressió amb la seva capacitat interpretativa, en part gràcies a la formació teatral de Nova York.

Amb tot, Jen va atraure finalment Hollywood i un dels seus directors més preuats, Steven Spielberg que la va fer aparèixer el 1996 al seu joc de CD-ROM “Steven Spielberg's Director's Chair” on també aparegué Quentin Tarantino. Digitalment parlant, també la requerí Bill Gates per aparèixer a la Video Guia del Windows 95 juntament amb Matthew Perry. Que la seva popularitat dins el camp de la “interpretació digital” li permetés fer aquests dos treballs, no fou pas casualitat, ja que a les darreries del segon mil·leni, totes les webs dedicades a l'atractiva actriu varen començar a proliferar essent doncs, l'actriu més recorrent de la xarxa.

Tot i moure's gairebé sempre en el mateix gènere i combinar la seva carrera a Hollywood amb algun salt esporàdic, però prestigiós en el cinema independent, el seu inici com a estrella fou una mica modest, ja que no va aconseguir des d'un primer moment ésser cridada pels grans directors, tot i les bones sensacions que desprenia.

Així, va protagonitzar films com: “Picture Perfect” (1997) amb Kevin Bacon, “The object of my Affection” (1998), “Office Space” i “The Iron Giant” (1999).

Al tombant del segle, doncs, encara escalaria un graó més en la seva carrera professional i sentimental; abans, però, el febrer de 1999, mentre estava dins la seva propietat en top-less, un paparazzi (François Navarre) escalà els murs de 2,5 metres d'alçada i captà unes fotografies que després escampà per revistes de diferents països com: “Celebrity Skin”, “High Society”, “Celebrity Sleuth”, “Eva Tremila” (italià), “Daily Sport” (premsa anglesa) i “Voici” (francesa). El paparazzi hagué de respondre davant el jutge, quan Jennifer el va denunciar per invasió de privacitat, violació de domicili i apropiació indeguda del nom i imatge d'Aniston.

El 7 d'agost del 2000 guanyaria el cas, i el 20 de novembre del 2003 mitjançant la sentència, Aniston rebé 550.000 dòlars, 100.000 directament del fotògraf i la resta de l'asseguradora d'aquest.

En el camp sentimental, esclataren els rumors que després es confirmaren quan es veié a Jennifer acompanyada de l'actor Brad Pitt a gales i preestrenes cinematogràfiques, just quan els rumors apuntaven en una altra direcció. Finalment, l'enllaç va tenir lloc el 29 de juliol del 2000; una cerimònia que costà un milió de dòlars, a Malibú a la que Jennifer no convidà la seva mare a causa d'unes declaracions d'aquesta estranyament desagradables vers ella en un tabloide (un diari de format reduït). Sí que va ser-hi una de les seves millors amigues, Andrea Bendewald, que li féu de dama d'honor, com Jennifer després féu de padrina en el casament d'aquesta amb Mitch Rouse.

Tot i ser un dels casaments més celebrats i qualificat com un dels més sòlids de Hollywood, el divorci acabà arribant el 25 de març del 2005. No abans sense haver-se canviat el nom a Jennifer Pitt el 25 d'octubre del 2000, seguint igualment amb el cognom Aniston per la seva carrera d'actriu, haver patit un lleu accident de cotxe el 15 de gener del 2002 i fundat una productora amb el seu marit, Brad Pitt, “Plan B Productions”.

Pel que fa a la seva ascensió cinematogràfica, va impressionar els crítics de cinema amb la seva interpretació a “Rockstar” el 2001, una tragicomèdia on féu de nòvia fidel de Mark Wahlberg; (any també en què la seva quota va elevar-se, com la dels seus companys de “Friends” a un milió de dòlars per capítol) i encara més a la pel·lícula independent, “The Good Girl”, el 2002 per la qual va ser guardonada amb el “Teen Choice Award” havent recollit diverses nominacions i aplaudiments de la crítica demostrant que no només podia fer un paper simpàtic, de pura comèdia com “Rachel”, sinó que a més es podia ajustar a l'accent del sud dels Estats Units en aquest drama amb algun toc humorístic.

D'aquesta manera, ha treballat al costat de Jim Carrey i Morgan Freeman a “Bruce Almighty” el 2002 o “Along Came Polly” amb Ben Stiller el 2004, dues comèdies que amb la fi de la sèrie de l'NBC el 2004, li han permès iniciar una carrera cinematogràfica sòlida amb diverses produccions, per sobre dels seus companys de repartiment havent partit de ser l'actriu menys coneguda des de l'arrancada de la sèrie el 1994.