Jordi Bosch
De Viquipèdia
Jordi Bosch i Palacios (Mataró, Maresme, 1956) és un actor català.
Procedent del teatre independent, debutà professionalment amb Mort accidental d'un anarquista (1981), de Dario Fo. Gran part de la seva carrera es vincula al Teatre Lliure, on ha treballat en muntatges com Al vostre gust (1983) de William Shakespeare; Un dels últims vespres de carnaval (1985) de Carlo Goldoni o L'hort dels cirerers (2000) d'Anton Txèkhov, tots ells dirigits per Lluís Pasqual, L'Hèroe (1983) de Santiago Rusiñol; Les noces de Fígaro (1989) de Beaumarchais, en les versions realitzades per Fabià Puigserver, o el treball que li valgué el reconeixement definitiu, El barret de cascavells (1994) de Luigi Pirandello, dirigit per Lluís Homar -pel qual fou distingit amb el Premi Nacional de teatre i el premi de la Crítica d'aquella temporada. Ha participat també en obres com Restauració (1990) d'Eduardo Mendoza, premis de la Crítica i de l'Associació d'Actors i Directors, i Lo desengany (1992), de Francesc Fontanella, ambdós produïts pel Centre Dramàtic de la Generalitat. Els darrers anys ha interpretat destacats papers: Dissabte, diumenge i dilluns d'Eduardo de Filippo (2002) -premi Butaca; Primera Plana (2003), de Ben Hecht i Charles MacArthur, dirigides ambdues per Sergi Belbel; Greus qüestions (2004) d'Eduardo Mendoza dirigida per Rosa Novell, Fuente Ovejuna (2005) de Lope de Vega, dirigida per Ramon Simó; i Novecento. El pianista de l'oceà (2001) d'Alessandro Baricco i Adreça desconeguda (2006) de Catherine Kressman Taylor, ambdues dirigides per Fernando Bernués.
També ha treballat en televisió, en diversos serials televisius com Agència de viatges (1993); Pedralbes Centre (1995); Nissaga de poder (1996-1998), Majoria absoluta (2002-2004); Abuela de verano (2005); i Con dos tacones (2006).
I en cinema, cal destacar els papers realitzats a Monturiol, el senyor del mar (1993) de Francesc Bellmunt; El perquè de tot plegat (1994) de Ventura Pons -premi de l'Associació d'Actors i Directors; La buena vida (1996) de David Trueba, Carretera y manta (2000) d'Alfonso Arandia; Silencio roto (2001) de Montxo Armendáriz; i La educación de las hadas (2006) de José Luis Cuerda.
[edita] Enllaços externs
 |
Aquest article sobre televisió és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
