William Shakespeare
De Viquipèdia
Taula de continguts |
[edita] Biografia
William Shakespeare (23 d'abril de 1564 - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià) va ser un dramaturg, poeta i actor anglès. Va nàixer en Stratford-upon-Avon.
Els seus pares, John Shakespeare i Mary Arden van tenir vuit fills dels quals Shakespeare n’era el tercer i el primer home de la família. John Shakespeare era comerciant de llanes, pells i guants, a més de corredor de finques i posteriorment administrador de l’Ajuntament.
William assistí durant sis mesos a l’escola primària i, a partir dels deu anys, a l’escola secundària en la qual li ensenyaren autors llatins. Més tard, la seva família va tenir un declivi econòmic, per la qual cosa Shakespeare no va poder cursar estudis universitaris. En 1582, a l'edat de 18 anys es va casar amb Anne Hathaway de 26 anys, amb la que va tindre dos fills, Hamnet i Judith.
Al 1587 Shakespeare va començar a treballar a Londres com a actor de teatre. La seua primera obra literària va ser un poema eròtic titulat Venus i Adonis, que data de 1593. Aviat va arribar la pesta i els teatres es van haver de tancar durant prop de dos anys. És llavors quan el comte de Southampton, Henry Wriothesly passa a ser el seu protector i molt probablement l’acull durant aquest període. Amb la reobertura dels teatres, el 1594, Shakespeare s’associa a la companyia de Lord Chamberlain, cosí de la reina. A partir d’aquest moment, Shakespeare obtindrà tot un seguit d’èxits, que els seus contemporanis de major nivell cultural van rebutjar per considerar-les, com el teatre, un vulgar entreteniment.
El 20 d’octubre de 1596 va comprar un títol nobiliari per al seu pare i el 4 de maig de 1597 va comprar una casa a Stratford. El 9 de novembre va morir la seva mare, Mary Arden. Després d’escriure La Tempesta, Shakespeare visqué retirat a Stratford amb la seva família, aspirant a integrar-se en la petita burgesia local. En el seu testament, fet el 25 de març de 1616, deixà totes les seves propietats intactes als seus descendents, algunes coses a tres actors: Richard Burbage, John Heminges i Henry Condell i a la seva dona, el seu segon llit. El 23 d’abril de 1616, morí William Shakespeare (segons la llegenda, després d’una borratxera).
El 25 d’abril va ser enterrat al presbiteri de l’església d’Stratford. Els seus companys, set anys més tard, li van retre el millor homenatge en publicar les seves obres completes, el Folio de 1623. Aquest llibre ha acabat essent la base de totes les edicions i representacions posteriors de la seva obra i, en darrer terme, de la seva immortalitat.
Shakespeare va ser un contemporani de Miguel de Cervantes, qui va morir només deu dies abans que el literat anglès però casualment coincidint en data, el 23 d'abril, per la diferència de calendaris usats.
[edita] Trajectòria
La primera vegada que tenim notícies de Shakespeare com a actor i autor és el 1592, en un escrit pòstum del dramaturg Robert Grenne. Grenne fa referència a Shakespeare en les frases : “Cor de tigre embolcallat en pell d’actor.”, i “Es pensa que és l’únic sacsejaescenes del país.” És una al·lusió a l’obra Enric VI, amb la qual Shakespeare va tenir un èxit formidable. Mentre els teatres van estar tancats per la pesta va escriure dos poemes llargs, barrocs i eròtics: Venus i Adonis i El rapte de Lucrècia. També va escriure dues comèdies d’enginy i elegància artificiosos: Penes d’amor perdudes i Els dos cavallers de Verona.
Amb la reobertura dels teatres el 1594, Shakespeare s’associa a la companyia de Lord Chamberlain. Era una època en què faltaven autors, la qual cosa era una gran oportunitat per a William. En poc més de dos anys escriurà Romeo i Julieta, El somni d’una nit d’estiu, Ricard II, El mercader de Venècia i L’amansiment de la fúria. Amb totes aquestes obres inaugura un estil dramàtic nou: un estil poètic, refinat i enginyós, en el qual la musicalitat del vers gairebé és tan important com l’acció mateixa.
És també un temps en què els anys d’optimisme nacional són substituïts per una era de cinisme i de rigidesa burocràtica, ambient que Shakespeare criticarà. L’autor es burla de grans valors com ara l’honor, la dignitat, l’amor, el respecte..., cosa que coincideix amb l’esperit de l’època, però que no suposa una adopció del to desenganyat i escèptic dels altres dramaturgs. Així, Shakespeare optarà per escriure comèdies romàntiques on l’amor i l’enginy triomfen sobre els perills que els sotgen. Fins i tot l’humor canvia d’estil: desapareixen les bromes obscenes i són substituïdes per un enginy més líric i més reflexiu.
A més, el govern prohibeix que s’escriguin noves obres sobre la història nacional, perquè les considera perillosament al·lusives al delicat moment present. Shakespeare decideix continuar amb la mateixa temàtica però situant-la a Roma. Així, Juli Cèsar, el conflicte entre els principis ètics elevats i els seus efectes tràgics, és la primera de les seves obres de tema romà.
Les obres que Shakespeare escriu a principis del segle XVII reflecteixen un estat d’ànim perplex, un humor molt “negre” i una falta de claredat estranya, tant en el tema com en l’estructura, com si el dramaturg hagués perdut parcialment el control dels seus recursos habituals.
Quan mor la reina Elisabet, Jaume I, el nou rei, adopta la companyia de Shakespeare com a "Companyia del Rei". És a partir d’aleshores que el seu art entra en un període intens dominat per la visió tràgica, cosa que es palesa en Macbeth, Otel·lo, El rei Lear, Timó d’Atenes, Antoni i Cleopatra i Coriolà.
El 1608, l'autor Richard Burbage obté la llicència per actuar en un espai tancat. Shakespeare no segueix el camí marcat pels seus contemporanis pel que fa als estils nous que aquest canvi afavoreix. En lloc dels drames realistes i sàtires urbanes de moda, comença a cultivar un nou gènere, el romanç: barreja de tragèdia, comèdia i drama líric, copiant efectes habituals de les mascarades luxoses de la cort, com ara, coreografies, balls, maquinària que permet elevacions, aparicions, etc. Cimbelí, Conte d’hivern i La tempesta són obres que presenten situacions romàntiques.
En el seu retir col·labora, però, amb dramaturgs joves en un parell d’obres més: Enric VIII i Els dos nobles cosins.
[edita] Obra
[edita] Tragèdies
- Romeu i Julieta
- Macbeth
- El rei Lear
- Hamlet
- Otel·lo
- Titus Andrònic
- Juli Cèsar
- Antoni i Cleòpatra
- Coriolà
- Tròilus i Crèssida
- Timó d'Atenes
[edita] Comèdies
- Tot està bé si acaba bé
- Al vostre gust
- El somni d'una nit d'estiu
- Molt soroll per no res
- Mesura per mesura
- La feréstega domada o L'amansiment de l'harpia
- La nit de reis
- El mercader de Venècia
- Les alegres casades de Windsor
- Treballs d'amor perduts
- Els dos gentilhòmens de Verona
- La comèdia dels errors
[edita] Obres històriques
- Ricard III
- Ricard II
- Enric VI
- Enrique V
- Enric IV
- Enric VIII
- El rei Joan
- Eduard III
[edita] Romanços tardans
- Pèricles, príncep de Tir
- Cimbelí
- El conte d'hivern
- La tempesta
[edita] Obra atribuïda a Shakespeare
- Els dos nobles cavallers
[edita] Enllaços externs
- Les alegres comares de Windsor a http://manybooks.net/, traducció al català de Josep Carner, per a ordinador de butxaca
