Khefren

De Viquipèdia

Khafre o Khefren fou un faraó de la Dinastia IV de l' antic Egipte, que va governar vers el 2.460 al 2435 aC.

El seu nom d' Horus fou Userib, el nom Nebti fou Rahotep o Useremnebti, el nom d' Horus d'or fou Sejembiknebu o Neternebusekhem; i el seu nom de Sa Ra fou Khafra o Rakhaaief o Useribkhafra. Manethó l’esmenta com Sufis o Sofis II i Heròdot com Quefren. El seu nom apareix transcrit també com Herdjib, Hotpera, Hotpere, Huheit , Khafra, Kafren, Kefren, Khaefre, Kafra, Khaufre , Khaufra, Khephren, Neternebusekhem, Userib, Rakhaef, Rekhaef, Rekhadjef, Saofis, Sefren, Sekhembiknebu, Suphis , Userab, Userhati i Userdjeb.

Era fill del faraó Khufu i de la reina secundaria Henutsen.

Va regnar uns 26 anys segons el Papir de Torí (Manethó li don l’exagerada quantitat de 66 anys). Va succeir a sa germà (germanastre probablement) Djedefre. Va tenir unes quatre dones: Khamernebti I, Meresankh III (filla de Khawa o Kawab, que era el fill gran de Khufu, i de la seva dona i germana Hetepheres II), i les mes dubtoses Hekenuhedjet i Persenet. Va tenir bastants fills: Menkaure (conegut com Micerinos, fill de Khamernebti), Khamernebti II (filla de Khamernebti I), Nebemakhet, Niuserra, Khenterka, Duaenre, (els quatre darrers fills de Meresankh III), Sekhemkare, Nikaure, Ankhmara, Hemetra, Iunra, Rekhetra, Shepsetkau, Akhra (probable) i Iunmin (probable), cap dels 9 darrers amb mare coneguda.

El motiu de que Khefren assumís la successió en lloc de son nebot Setka, fill del difunt Djedefre, es objecte de discussió. S’argumenta que Setka podia ja ser mort, però com que es suposa que hi havia un fill viu, que potser després va regnar l’argument perd pes (no obstant la identificació del futur faraó Bakka o Baka o Bikka amb el fill de Dejedefre de nom similar està encara per demostrar). Es possible que aquest fill fos menor d’edat i que el matrimoni de Khefren amb Meresankh III, neta de Khufu, li donés legitimat.

Del seu regnat la Pedra de Palerm diu que va fer el 13è cens de ramats, que es suposa serien bianuals, el que donaria 26 anys de regnat mínim, però inclòs essent anyals encara hauria regnat al menys 15 anys.

De Khefren n’hi ha bastants estatues, algunes de diorita. A un representació del rei es pot veure l’anomena’t Temple de l'esfinx" amb 10 estatues colossals del faraó, que probablement mai fou acabat

El seu monument funerari fou la piràmide de Khefren, propera a la del seu pare Kheops, i una mica mes petita (encara que per la seva situació sembla, de vista, una mica mes gran). L’estructura interior també es menys complexa. No obstant Khefren la va batejar com "la gran piràmide".

El va succeir Bakka o Bikka que podria ser el seu nebot