La Fenice
De Viquipèdia
Ubicat a Venècia, Itàlia, la Fenice és un dels teatres operístics més famosos d'Europa. Moltes de les òperes més famoses s'han estrenat en aquest coliseu de la veu.
[edita] Història
El 1774, el Teatre San Benedetto, el teatre més important de Venècia amb més de quaranta anys d'història, fou destruit per un incendi. Poc després de la seve reconstrucció surgí una disputa legal entre la companyia que l'administrava i els propietaris, la família Venier. Van guanyar els Venier, i fou per aquesta raó que la companyia decidí construir pel seu compte un nou teatre en el Camp de Sant Fantin.
Les obres s'iniciaren en juny de 1790, i acabaren en maig de 1792. El nou teatre fou nomenat La Fenice per honrar el resorgiment de la companyia, primer de les seves cendres, i després del seu trasllat. La Fenice s'innaugurà el 16 de maig de 1792 amb una òpera de Giovanni Paisiello, I Giochi di Agrigento.
Ja a començaments del segle XIX la reputació de La Fenice era elevada. Rossini, Bellini i Donizetti, entre molts altres, produiren en aquest teatre algune sobres importants.
Al decembre de 1836, el foc ensorrà l'edifici, que fou ràpidament reconstruit, reobrint les portes el 26 de decembre de 1837.
El 1884 s'inicià la col·laboració amb Verdi: Ernani, Attila, Rigoletto, La Traviata i Simon Boccanegra s'escoltaren per primer cop en l'emblemàtic teatre.
Durant la Primera Guerra Mundial, La Fenice fou tancada, i quan reinicià les seves activitats, ho va fer a gran escala: s'inicià el primer Festival Internacional de Música Contemporània. Arribaren a la ciutat compositors com Stravinski o Britten. Més envant, Berio, Nono i Bussotti.
El 29 de gener de 1996 un altre incendi destruí el teatre per complet. El foc, segons un judici duit a terme, fou provocat per uns electricistes descontents amb la companyia. Però gràcies a importants subvencions (entre elles les del Gran Teatre del Liceu de Barcelona), el treball de reconstrucció s'inicià el 2001, i el treatro reobrí dia 14 de decembre de 2003, amb un concert on s'interpretaren obres de Beethoven, Wagner i Stravinski. La reconstrucció fou deixada a càrrece l'arquitecte Aldo Rossi, qui respetà l'estil original del segle XIX.
