La Garriga
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|---|---|---|---|
|
|||
| Dades municipals | |||
| Gentilici | Garriguenc, garriguenca | ||
| Població (2005) | 13.472 hab. | ||
| Superfície | 18,8 km² | ||
| Densitat (2005) | 716,6 hab/km² | ||
| Altitud | 252 m | ||
| Coordenades | 41°41'6"N, 2°17'15"E | ||
| Entitats de població | 1 | ||
La Garriga és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Taula de continguts |
[edita] Informació general
Ubicada a 40 kilometres de Barcelona, i a tocar del Parc natural del Montseny, La Garriga ha experimentat un fort creixement degut pel moviment demogràfic cap a la perifèria de la capital catalana.
La Garriga és coneguda arreu de Catalunya per la seva indústria més important, la del moble, per les seves aigües termals, pels seus edificis modernistes i per les catifes que s'hi realitzen durant la festa del Corpus Christi.
[edita] Història
La seva situació propera a Barcelona, el seu clima, i la presència d'aigües termals convertiren La Garriga en un dels llocs d'estiueig preferits de la burgesia catalana de començaments del segle XX, fet que propicià la construcció d'edificis modernistes a la població.
La Garriga fou una de les poblacions catalanes bombardejades per l'aviació franquista durant la Guerra Civil. De fet, avui en dia encara es conserva un refugi antiaeri, al que es poden realitzar visites guiades.
[edita] Monuments Històrics
La vila romana de Can Terrers Ubicada al sud del terme municipal, va ser construida al segle I abans de Crist. Es tractava d'un edifici d'uns 200 metres quadrats, i pel seu bon estat de conservació, es considera un dels assentaments rurals d'època romana més rellevants de patrimoni cultural català.
L'Església de la Doma L'antiga església parroquial és un dels monuments més interessants del municipi. És una construcció amb elements romànics i gòtics que amaga un interessant retaule Art gòtic dedicat a Sant Esteve, el patró de la població. Data del 1492 i s'atribueix a l'escola pictòrica dels Huguet-Vergós. La Doma encara conserva l'encant de les antigues esglésies rurals.
L'ermita de Santa Maria del Camí El seu origen cal cercar-lo al segle X, però l'actual edifici respon a modificacions fetes el segle XII. La capella va ser construïda sobre unes antigues ruïnes romanes. De planta preromànica, a l'edifici destaca arquitectònicament la portada del segle XII, es tracta d'una capella d'una sola nau i coberta amb volta de canó, en els murs incorpora elements de construccions més antigues. La porta d'accés té una arquivolta gravada amb entrellaçat de cistella que reposa sobre dues columnes amb capitells bellament esculpits. És interessant el petit retaule de Santa Maria de finals del segle XV
Junt amb la capella de Santa Maria del Camí hi havia un antic monestir que fundà el 921 l'abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses per a la seva germana Xixilona i dins de la política repobladora que la va caracteritzar. Ambdues eren filles del comte Guifré el Pelós.
Xixilona (o Cixilona o Quíxol), la priora, 24 anys desprès de la creació del monestir va morir (945) i la van succeir diverses priores, de manera que el monestir seguia funcionant i fins hi tot s'hi creà un hospital de donants. Al segle XIV el monestir i l'hospital foren suprimits pel bisbe de Barcelona i només roman l'ermita, al costat del Mas de Can Terres de construcció molt posterior.
