Le Villi

De Viquipèdia

Le Villi (Les Willis) és la primera òpera composta per Giacomo Puccini. El llibret és de Ferdinando Fontana, basat en el conte Les Willis d'Alphonse Karr. Va ser estrenada al Teatre Dal Verne de Milà, el 31 de maig de 1884. Puccini va escriure una nova versió de dos actes - l'original tenia un - que va ser estrenada en el Teatro Regio de Torí el 26 de desembre de 1884.

Puccini va compondre Le Villi per a participar en un concurs d'òperes d'un sol acte, organitzat per Edoardo Sonzogno, industrial i propietari d'un periòdic milanés. L'òpera no va merèixer ni tan sols una menció especial. No obstant això, gràcies a l'ajuda de Fontana, el seu llibretista, Puccini va aconseguir el suport de persones influents per a estrenar l'òpera, aconseguint un notable èxit. Va ser llavors quan Giulio Ricordi va oferir un contracte pels drets de publicació de l'òpera prèvia modificació per a engrandir-la, la qual cosa va fer Puccini per a aquesta nova versió que es va estrenar al desembre del mateix any; després el compositor va fer un parell de versions més, una el 1888 i una última el 1892.

A més de l'Intermezzo que va compondre Puccini per a la segona versió, se solen destacar tres àries de l'òpera:

Se come voi piccin (Anna)
Anima santa della figlia Mia (Guglielmo)
Torna ai felici dì (Roberto)

El llibret de l'òpera es nodreix de les llegendes de l'Europa central, segons les quals les Willis són esperits de dones que han sigut traïdes pels seus amants. El mateix tema és emprat en el ballet Giselle i l'òpera Die lustige Witwe (el llibret del qual va ser traduït a l'italià pel mateix Fontana).

Taula de continguts

1 Orquestra
2 Sinopsi argumental
- 2.1 Acte I
- 2.2 Acte II
3 Enllaços externs

[edita] Orquestra

Piccolo, 2 Flautes, 2 Oboès, 2 Clarinets, 2 Fagots, Fagot baix, 4 Trompes, 2 Trompetes, Pistó, Corneta, 3 Trombons, Platerets, Tabal, Triangle, Tambor, Plat, tam-tam, Carilló, Arpa, Cordes.

[edita] Sinopsi argumental

[edita] Acte I

En casa del guardabosc se celebren les esposalles entre Roberto i Anna. De sobte Roberto ha de partir a Magúncia per a fer-se càrrec d'una herència. Anna té un mal pressentiment. Tots li desitgen un bon viatge.

L'espectador, a través d'una narració d'una versió escenificada, descobreix el mode en què una sirena sedueix Roberto i com aquest s'oblida de Anna. A continuació, se presenta el seguici fúnebre d'Anna, que ha mort de tristesa, i com les ànimes de les noies abandonades esperen els seus amants infidels, que són induïts a la dansa de la mort.

[edita] Acte II

Guglielmo, el pare d'Anna, plora la mort de la seua filla. Mentre es dirigix a sa casa, se senten les veus de les willis. Roberto, mogut pel penediment, torna a casa. Ací se li apareix l'esperit d'Anna. Ambdós són rodejats per les willis, que acacen Roberto i l'obliguen a ballar amb Anna fins que mor en els seus braços.