Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo
De Viquipèdia
| Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo | |
| 74è President del Govern d'Espanya (2n des de la reinstauració de la democràcia (1977)) | |
|---|---|
| Al càrrec | |
| 23 de febrer de 1981 – Desembre de 1982 | |
| Precedit per | Adolfo Suárez (UCD) |
| Succeït per | Felipe González Márquez (PSOE) |
| Ministre de Comerç | |
| Al càrrec | |
| 1975 – 1976 | |
| Ministre d'Obres Públiques (1976-1977), de Relacions amb la Comunitat Econòmica Europea (1978-1980) i vicepresident per a Assumptes Econòmics | |
| Al càrrec | |
| 1976 – 1981 | |
| Naixement | 1962 Madrid |
| Partit polític | Unión de Centro Democrático |
Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Madrid, 1926), Polític espanyol. Provinent del món empresarial, va començar la seva carrera política com a procurador a les Corts pel terç sindical i va col·laborar en els plans de Desenvolupament.
Ministre de Comerç (1975-1976) en el govern de Carlos Arias Navarro, va participar a la creació de la Unió de Centre Democràtic (UCD). Posteriorment va ser l'organitzador de la campanya d'UCD per a les eleccions de 1977. Durant algun temps va ser portaveu parlamentari per l'esmentada formació política.
Membre del govern d'Adolfo Suárez va ocupar les carteres d'Obres Públiques (1976-1977), de Relacions amb la Comunitat Econòmica Europea (1978-1980) i vicepresident segon per a Assumptes Econòmics (1980-1981).
Després de la dimissió de Suárez va ser President del Govern (març de 1981-octubre de 1982). Durant la seva investidura (23 de febrer de 1981) es va produir un intent de cop d'Estat amb l'entrada en el Congrés dels Diputats d'un grup de guàrdies civils dirigits pe Tinent Coronel Antonio Tejero Molina.
Els trets més característics del seu govern van ser l'adhesió d'Espanya a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) i la Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA), aprovada amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).
La llei sobre el divorci va suposar el principi de la descomposició de l'UCD en produir-se el primer cas d'indisciplina parlamentària. Tot això, unit a la profunda crisi econòmica, va fer que dissolgués les Corts i convoqués eleccions anticipades.
La victòria del PSOE a les eleccions de 1982, no tant sols va desplaçar a UCD del poder i a ell de la direcció del Govern, sinó que va suposar la pràctica desaparició d'UCD. El 1982 va dimitir com a president de la seva formació política, i va recuperar el seu escó parlamentari el 1983.
En produir-se l'ingrés d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, va obtenir l'acta de diputat al Parlament europeu (1986-1987). El 2002 el rei li va concedir el títol de marquès de la Ria de Ribadeo amb Grandesa d'Espanya.
Es oncle de Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo, ministra d'Educació en la VIII Legislatura d'Espanya (primera de Jose Luis Rodriguez Zapatero) i nebot de José Calvo Sotelo ministre d'Hisenda durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera i fundador del Bloque Nacional durant la Segona República Espanyola.
| Precedit per: Adolfo Suárez González |
President del govern d'Espanya Febrer1981 – Desembre 1982 |
Succeït per: Felipe González Márquez |
| Govern del 26 de febrer de 1981. VI Govern d'UCD |
| Cartera | Titulars | |
|---|---|---|
| Administració Territorial | Rodolfo Martín Villa | |
| Ramaderia i pesca | Jaime Lamo de Espinosa | |
| Afers Exteriors | José Pedro Pérez-Llorca | |
| Cultura | Íñigo Cavero Lataillade | |
| Economía y Comercio | Juan Antonio García Díez | |
| Educació | Juan Antonio Ortega Díaz-Ambrona | |
| Defensa | Alberto Oliart Saussol | |
| Interior | Juan José Rosón Pérez | |
| Hisenda | Jaime García Añoveros | |
| Industria i Energia | Ignacio Bayón Mariné | |
| Justicia | Francisco Fernández Ordóñez | Pío Cabanillas Gallas |
| Obres Públiques i Urbanisme | Luis Ortíz González | |
| Presidència i Secretari del Consell de Ministres | Pío Cabanillas Gallas | Matías Rodríguez Inciarte |
| Transport, Turisme i Comunicacions | José Luis Álvarez Álvarez | |
| Treball, Sanitat i Seguretat social | Jesús Sancho Rof | |
| Universitats i Investigació | Juan Antonio Ortega Díaz-Ambrona | |
