Mar Catalana
De Viquipèdia
La Mar Catalana és l'àrea de la Mar Mediterrània occidental situada entre la costa est de la Península Ibèrica i l'arxipèlag Balear. La seva superfície aproximada és de 74.000 km² i té una profunditat màxima de 2.500 metres. El seu límit nord està delimitat per la línia que va del Cap de Sant Sebastià, a la costa de Catalunya, i el Cap de Favàritx a la costa de Menorca. El límit sud-est està delimitat per la línia que va del Cap de Favàritx al Cap de Sant Antoni al País Valencià, incloent les costes de les Illes Balears i els canals d'Eivissa, Mallorca i Menorca.
La Mar Catalana banya íntegrament les costes dels Països Catalans. Els ports més importants són els de Barcelona, Tarragona, Sant Carles de la Ràpita, Castelló de la Plana, Sagunt, València, Dénia i Ciutadella de Menorca.
Taula de continguts |
[edita] Denominació
Existeix certa confusió entre les denominacions de Mar Catalana i Mar Balear (o Catalanobalear), encara que corresponen a dos àmbits diferents. Tot i que la Mar Catalana és una subconca topogràficament molt ben definida, la seva denominació no té tanta tradició com altres mars mediterrànies: Adriàtica, Tirrena, Jònica, etc.
Ja els romans anomenaven Mare Balearicum a aquesta porció de la Mediterrània. L'any 1884 l'anglès W.H. Smyth esmenta per primer cop la Mar Catalana, però per referir-se al que actualment es denomina Mar Catalanobalear. Posteriorment, la Mar Catalana s'esmenta a la primera gran campanya oceanogràfica duta a terme a la Mediterrània, una expedició danesa entre els anys 1908 i 1910. En aquest cas s'utilitza per referir-se a les dimensions exactes en què s'utilitza actualment el nom de Mar Catalana. D'altra banda, Fontserè, el 1899, parla de regió catalano-balear a un treball sobre precipitacions. En 1953, l'International Hydrographic Organization (IHO) publica Limits of Oceans and Seas, on delimita la Mar Balear, coincidint amb el que avui anomenem Mar Catalana. No és fins a la dècada dels 50 del segle XX que els científics francesos defineixen els límits exactes de la Mar Catalana, incloent-la dins de la Mar Balear. Des d'aleshores el nom Mar Catalana ha estat àmpliament utilitzat, si més no dins de l'àmbit científic.
[edita] Geografia
La Mar Catalana és una subconca topogràficament molt ben definida. Està continguda en una gran vall submarina d'uns 400 quilòmetres de llargada i 1800 metres de desnivell que rep el nom de Depressió de València, si més no en el tram superior. L'eix d'aquesta vall presenta una orientació que va del sud-est (Canal o Coll d'Eivissa, 700 metres de profunditat) al nord-est (plana abissal, 2500 metres de profunditat). Aquesta gran vall submarina està configurada per diversos elements fisiogràfics.
[edita] Plataforma continental
Les vores de la Mar Catalana presenten una plataforma continental situada entre els 0 i els 200 metres de profunditat, aproximadament, i una inclinació general inferior a 1,5 graus. L'amplada d'aquesta plataforma és molt variable, anant des dels 5 quilòmetres a la costa nord de Mallorca, fins als 70 quilòmetres enfront de Vinaròs. Aquí, on la plataforma ateny la màxima amplada, rep el nom de Plataforma de Castelló o Plataforma de l'Ebre.
[edita] Referències
- Bougis, P., Ginat, M. i Ruivo M. (1957). Contribution à l'hydrologie de la Mer Catalane. Result.Camp.Pr.Lacaze-Duthiers, II: 1-6.
- Canals, M.; Serra, J. i Riba, O. (1983). Toponímia de la Mar Catalano-Balear. Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares. v. 1982/2
- Font i Ferré, Jordi (1986). La circulació general a la Mar Catalana. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona. 323 pàg.
- Fontserè, E. (1899). Estudio de la precipitación de vapor acuoso en la región catalano-balear durante el año 1898.
- Schmidt, J. (1912). Introduction. Rep. Dan.Ocean.Exp. 1908-1910, I(1): 1-75.
- Smyth, W.H. (1854). The Mediterranean. A memoir, physical, historical and nautical. Londres.
