Mar Tirrena
De Viquipèdia
La mar Tirrena, o el mar Tirrè (en italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània. És el sector comprès entre la costa peninsular d'Itàlia (regions de Toscana, Laci, Campània i Calàbria) i les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília.
La profunditat màxima és de 3.785 metres.
Taula de continguts |
[edita] Illes de la mar Tirrena
A banda de Còrsega, Sardenya i Sicília, a la Tirrena trobem altres illes, com:
- l'arxipèlag Toscà: Elba, Capraia, Pianosa, Montecristo, Giglio i Giannutri
- les illes Poncianes: Ponça, Gavi, Palmarola, Zannone, Ventotene i Santo Stefano
- l'illa d'Ischia
- l'illa de Capri
- les illes Eòlies: Lípari, Salina, Vulcano, Stròmboli, Filicudi, Alicudi i Panarea
- les illes Ègades: Favignana, Marettimo i Levanzo
[edita] Connexió amb la Mediterrània
La mar Tirrena connecta amb la resta de la mar Mediterrània mitjançant:
- l'estret de Messina, entre Sicília i Calàbria, a l'extrem sud de la península Italiana, de 3 km d'amplada
- el canal de Còrsega, entre Itàlia i Còrsega, d'uns 80 km d'ample
- l'estret de Bonifacio, entre Còrsega i Sardenya, d'uns 11 km d'ample
- finalment, el pas entre Sardenya i Sicília, sense nom determinat, que fa més de 300 km d'amplada
[edita] Ports principals
- a la península Italiana, de nord a sud: Civitavecchia (port de Roma), Nàpols i Salern; també Reggio di Calabria, que es troba a l'estret de Messina, a mig camí entre les mars Tirrena i Mediterrània
- a Còrsega: Bastia
- a Sardenya: Càller i Òlbia
- a Sicília: Palerm i Tràpani, i Messina a l'estret de Messina
[edita] Etimologia
El nom d'aquesta part de la Mediterrània deriva del nom que donaven els grecs als etruscos, que emigraren de Lídia comandats pel príncep Tirrè. Els etruscos es van establir al llarg de la costa de la Toscana actual i es referien a aquesta mar com a mar d'Etrúria o Tuscum mare i també Mare Inferum.
