Maria d'Espanya (emperadriu romanogermànica)
De Viquipèdia
Maria d'Espanya, emperadriu romanogermànica (Madrid 1528 - Villa Monte (Espanya) 1603). Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial que es casà amb l'emperador Maximilià II, emperador romanogermànic.
Nascuda a Madrid, el dia 21 de juny de l'any 1528, era la filla primogènita del rei Carles I d'Espanya i de la infanta Isabel de Portugal. Maria era néta per via paterna de l'arxiduc Felip d'Àustria i de la reina Joana I de Castella i per via materna del rei Manuel I de Portugal i de la princesa Maria d'Aragó.
Es casà a Madrid amb l'arxiduc i futur emperador Maximilià II, emperador romanogermànic, fill de Ferran I, emperador romanogermànic i de la princesa Anna d'Hongria. Maria i Maximilià eren cosins germans en tant que els pares d'ambdós eren germans.
La parella s'instal·là a Viena i tingueren setze fills:
- SAIR l'arxiduquessa Anna d'Àustria, nada el 1549 a Viena i morta el 1580 al Monestir de l'Escorial. Es casà amb el rei Felip II d'Espanya.
- SM l'emperador Rodolf II, emperador romanogermànic, nat a Viena el 1553 i mort a Praga el 1612.
- SAIR l'arxiduc Ernest d'Àustria, nat el 1553 a Viena i mort el 1595 a Brussel·les. Fou governador dels Països Baixos.
- SAIR l'arxiduquessa Elisabet d'Àustria, nascuda el 1554 a Viena i morta el 1592 a París. Es casà amb el rei Carles IX de França.
- SM l'emperador Mateu I, emperador romanogermànic, nat el 1557 a Viena i mort el 1619 a Viena. Es casà amb l'arxiduquessa Anna d'Àustria.
- SAIR l'arxiduc Maximilià III d'Àustria, nat el 1558 a Viena i mort el 1618 a Viena. Gran Mestre de l'Ordre Teutònica i Administrador de Prússia.
- SAIR l'arxiduc Albert d'Àustria, nascut el 1559 a Viena i mort el 1618 a Brussel·les. Es casà amb la infanta Isabel Clara Eugènia d'Espanya. Fou, juntament amb la seva muller, governadors dels Països Baixos.
- SAIR l'arxiduc Frederic d'Àustria, nat el 1562 i mort l'any següent.
- SAIR l'arxiduquessa Maria d'Àustria, nascuda el 1564 i morta un mes després.
La infanta Maria exercí una importantíssima influència política no tant sols sobre el seu espòs sinó també, i molt especialment, sobre els seus fills. Educada en una radical fe catòlica, la infanta no tolerà certs sectors reformistes en el si d'Àustria i molt menys les voluntats obertes que molts príncep alemanys manifestaven entorn del reformisme.
Maria jugà un paper fonamental en la conservació d'Àustria al costat del catolicisme i tingué, sempre, una presència més que significativa sobre les obres de govern del seus dos fills emperador: Rodolf II, emperador romanogermànic i Mateu I, emperador romanogermànic.
A la mort del seu marit, l'any 1576 es traslladà a viure a la cort espanyola del seu germà, el rei Felip II d'Espanya. Maria mostrà sempre la seva felicitat de tornar a viure a un país exclusivament catòlic. L'emperadriu morí el dia 26 de febrer de l'any 1603 a l'edat de 75 anys.
