Marjal de Peníscola
De Viquipèdia
Una marjal de 130 Ha considerada lloc d'interès comunitari (LIC) amb una de les concentracions més altes de dos espècies en perill d'extinció: el samaruc i el fartet. La delimitació de l'espai, ES5222002, s'aprovà per Acord de 10 de juliol de 2001, del Consell de la Generalitat.
En els anys 50 s'hi cultivà arròs. Hi ha una gran nombre de canals de drenatge entre els quals destaquen la sèquia Sangonera (la més propera a la mar, que s'estenia fins gairebé a la ratlla del terme amb Benicarló, la meiatat del seu recorregut ha estat ensorrat i una altra part ha estat arranjada amb solera i talussos de formigó), la sèquia del Rei (la més allunyada de la mar) i la sèquia del Riu (la més ampla).
Destaquen les petites parcel·les per a cultivar hortalisses, envoltades completament per petites sèquies denominades argires. Durant molts anys l'espai lliure de cultius s'utilitzà per a pasturar braus.
