Peníscola
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de del Baix Maestrat | |||
 |
|||
| País |  País Valencià |
||
| Gentilici | Peniscolà, Peniscolana | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 79 km² | ||
| Altitud | 46 m | ||
| Població (2004) • Densitat |
5,809 hab. 0,07 hab/km² |
||
| Coordenades | 40° 21′ 33″ N 0° 24′ 27″ E | ||
| Sistema polític Nuclis |
1 |
||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Baix Maestrat Vinaròs |
||
Peníscola és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.
El penyal de Peníscola sempre ha estat ocupat per diferents pobladors atesa la seua importància estratègica en disposar d'ullals d'aigua dolça a l'interior de l'actual recinte de murades. Capitulà davant de Jaume I el 1272, quan aquest ja havia avançat fins Borriana. L'actual castell, construït pels Templers, fou refugi de Pere de Lluna, conegut pel nom de Benet XIII o Papa Lluna, un dels diversos papes del Cisma d'Occident. Després de pertànyer a l'Orde de Montesa passà a la Corona. Hi hagué destacaments militars fins al 1898. Els agermanats no aconseguiren triomfar en aquesta plaça. Durant la Guerra de Successió restà fidel a Felip V. En la Guerra del Francès patí un ferotge bombardeig per part de les tropes napoleòniques que l'assetjaven.
El municipi ha patit una forta transformació econòmica en passar del sector primari (agricultura i pesca) cap al terciari (turisme). La trama urbana acotada antigament per les murades s'ha estès durant la segona meitat del segle XX per la part continental de manera desordenada. La línia litoral fins a Benicarló, els voltants de la desembocadura del Prat (denominació local de la marjal de Peníscola), els vessants de les muntanyes més properes al poble i la plana litoral sud dels Pitxells han estat urbanitzades. Les darreres actuacions no han posat fi a l'ocupació massiva de territori. Al sud del terme municipal hi trobem la serra d'Irta, declarada Parc Natural, és una de les darreres zones de la costa valenciana lliure de carreteres i apartaments.
Les festes patronals comencen el dia 7 de setembre i continuen depenent dels anys durant una o dues setmanes, fins el diumenge. Els dies 8 i 9 es ballen danses d'origen medieval a la plaça d'Armes per lloar la Mare de Déu d'Ermitana. El diumenge desprès del de Pasqua es fa una romeria a l'ermita de Sant Antoni situada en una muntanya de la serra d'Irta des d'on es poden veure les illes Columbretes els dies clars.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Web del poble
