Marruquins

De Viquipèdia

Marruquins (Marrucini, Μαρρουκῖνοι o Μαρρουκινοί) fou un poble del centre d'Itàlia al sud del riu Aternus, dels Apenins fins la mar Adriàtica. Tenien al nord als vestins (separats per l'Aternus), al sud els frentans (probablement separats pel riu Foro), i al oest les muntanyes que els separaven dels pelignes (peligni)

Eren d'origen sabí i estaven emparentats amb els mars (marsi)

Apareixen a l'història com a poble independent aliat als mars, pelignes i vestins amb els que probablement formaven un lliga de defensa mútua. El 311 aC es van aliar als samnites, mentre els seus aliats van romandre neutrals, i van iniciar hostilitats amb Roma que en aquest any van assetjar una ciutat anomenada Pollitium, que es totalment desconeguda; el 308 aC els pelignes i mars eren també en guerra amb Roma però al 304 aC les tres nacions més els mars van demanar la pau als romans i van obtenir una aliança en termes favorables. Des llavors foren fidels aliats romans i van servir com auxiliars als seus exercits.

Durant la segona guerra púnica van demostrar la lleialtat, i van restar al costat de Roma tot i que el país fou creuat per Anníbal, i van reclutar una força auxiliar que va anar amb Escipió a Àfrica.

A la guerra social van estar al costat dels mars i pelignes. Herius Asinius, al que Tit Livi esmenta com “praetor Marrucinorum”, i que era un dels caps dels confederats italians, va morir en una de les batalles entre Mari i els mars. Derrotats el 89 aC, el seu territori fou assolat per Sulpicius, lloctinent de Pompeu, i després sotmesos pel mateix Pompeu.

Tot seguit van rebre la ciutadania romana i van desaparèixer aviat com a poble separat. Encara son esmentats el 43 aC quan es van declarar contra Antoni, el que indica que encara tenien existència com a municipi separat i així devia seguir durant l'Imperi.

August va incloure el territori a la quarta regió junt amb els vestins. Al segle III sembla que foren inclosos amb els picens i els frentans a la província del Samni.

El territori dels marrucini (ager Marrucinus, Μαρρουκίνη) era reduït però fèrtil i produïa vi i gra en abundància, així com fruita i vegetals.

La principal ciutat era Teate (Chieti), el territori municipal de la qual sembla que va abraçar tot el territori dels marruquins. Un altra ciutat fou Interpromium, a la via Valèria, però era nomes un vicus; Aternum (Pescara), a la desembocadura del Aternus, la feien servir de port però pertanyia als vestins.