Massàlia
De Viquipèdia
Massàlia (Μασσαλία, gentilici massaliotes) fou una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense. El seu nom era Massàlia (Massalia) però els romans ho van deformar a Massília (Massilia) i després Marsilia, que en provençal era Marsillo, esdevenint Marsella des l'edat mitjana.
Taula de continguts |
[edita] Abans de la colonització
Ptolemeu l'esmenta com a ciutat dels commons (commoni) que vivien entre la ciutat i Forum Julii (Frejús). El territori produïa vi i bona pesca. Els habitants eren una barreja de celtes i lígurs. Hecateos esmenta la ciutat com possessió dels ligístics (Ligystice) celtes probablement un error pels salyes.
[edita] Colonització
Els foceus van colonitzar la zona. El foceu Exenos era amic de Nannus que era un cap de la zona i va convidar a la boda de la seva filla a Exenos que estava allí de visita comercial. El matrimoni es feia segons el costum, de manera que tots els solters es posaven en un lloc i la novia tirava una copa de vi i al que tocava era el seu elegit. I casualment l'elegit per la núvia, anomenada Petta, fou Exenos. Petta es va dir llavor Aristòxena per voluntat del seu marit. Aquesta historia d'Estrabó es una mica diferent en altres historiadors i Justí parla simplement del fet que als navegants grecs els va agradar el lloc i van venir de Focea amb una colònia sota la direcció de Simos i Protis. També Plutarc esmenta un Protos com el fundador. Simos i Protis van negociar amb Nannus, reis dels segobris (segobrii o segobrigii) i els va convidar a la boda de la filla; aquesta filla va tirar la copa (d'aigua) a Protis. Els grecs van fundar llavors Massàlia i després altres ciutats lluitant sovint contra els lígurs. La seva fundació degué ser vers el 600 aC. La colònia i les seves dependencies tenien com a deïtat principal a Artemisa.
Els colons van introduir alguns cultius, van construir muralles i camins, van establir lleis i van portar el vi i l'olivera. A la mort de Nannus el va succeir el seu fill Comanus que va voler conquerir la ciutat i durant unes festes va introduir gent fidel al interior per que obriren les portes a la nit mentre els massaliotes estigueren dormint; però una dona de la cort de Comanus que tenia per nuvi a un grec va descobrir el pla. Els massaliotes van passar a l'atac i van matar a 7000 lígurs quant no s'ho esperaven.
Quant Cir II el gran de Pèrsia va sotmetre Jònia, una part dels ciutadans de Focea van sortir de allí i dirigits per Creontiades es van establir a Alàlia a Còrsega on hi havia un establiment fundat feia uns 20 anys. Expulsats de Còrsega pels etruscs es van establir segons Heròdot a Velia a Itàlia, però mes probablement a Massàlia o a les rodalies. Tucídides esmenta que els foceus van derrotar als cartaginesos en una batalla naval mentre fundaven Massàlia i això podria haver passat en aquesta segona "fundació".
[edita] Aliança amb Roma
Massàlia fou aliada romana. La tradició diu que quan els gals van ocupar Roma, els massaliotes van donar or i plata per pagar el rescat i van rebre a canvi la exempció d'impostos (immunitas) i altres privilegis, cosa absurda, ja que Massàlia res pagava a Roma, i els fets son en tot cas molt posteriors.
A la segona guerra púnica Massàlia fou aliada romana i va donar assistència a Roma. El 208 aC van avisar a Roma de l'arribada d'Asdrúbal a Ligúria. Després de la guerra els lígurs van atacar repetidament la ciutat i dependencies i al 154 aC Massàlia va demanar ajut a Roma contra els oxibis (oxybii) i deceats (deceates), als quals Q. Opimius va derrotar.
Després de la victòria dels romans sobre el lígurs, el massaliotes van adquirir territoris lígurs. Després de la victòria de Gai Mari sobre els teutons a Aquae Sextiae (102 aC), el comandant romà els hi va cedir el canal construït a l'est del Roine. Els massaliotes foren lleials als romans en les seves campanyes a la Gàl·lia. Gneu Pompeu els va donar terres que havien estats dels volques arecòmics i dels helvis i Juli Cèsar els va fer noves donacions.
Quant Cèsar anava d'Itàlia a Hispània contra els llegats de Pompeu, Massàlia li va tancar les portes amb l'excusa de que volia romandre neutral però en realitat perquè era favorable a Pompeu. Davant les amenaces de Cèsar, el lloctinent de Pompeu, L. Domitius, va poder entrar a la ciutat i en va assolir el comandament.
Cèsar va deixar tres legions sota el comandament del seu llegat C. Trebonius per assetjar Massàlia i va donar a D. Brutus el comandament de 12 vaixells construïts a Arelate (Arle). Mentre Cèsar fou a Hispània els massaliotes van arribar a tenir 17 vaixells, i 11 d'ells que estaven a punt foren carregats amb soldats lígurs, uns muntanyesos anomenats àlbics (albici) i van sortir a lliurar batalla amb Brutus, però van perdre 9 vaixells.
[edita] Incorporació a Roma
La ciutat va continuar un temps la resistència però finalment es va rendir. La ciutat fou inclosa en el triomf de Cèsar. Va poder conservar el estatus de ciutat lliure (Libera Civitas) que en la practica volia dir que no depenia dels governadors de Província, i conservava legislació interna, però en la practica era sotmesa a Roma.
[edita] Constitució i societat
Massàlia tenia una constitució aristocràtica amb un consell de 600 membres vitalicis anomenats Timuchi (τιμοῦχοι) i un comitè executiu de quinze membres amb tres presidents que realment tenien el poder. Els tímucs havien de ser ciutadans des al menys tres generacions i posseir un cert nivell de riquesa (el govern era dons una timocràcia); aquestos eren els “selecti et principes” equivalents als romans “optimates”. El poble no tenia cap poder però el consell o Boule es deia del poble (demos); hi havia una divisió en phylae, equivalents a les tribus romanes. L'entrada d'estrangers amb armes no era permesa. El massaliotes tenien esclaus que era el nivell mes baix de la població. El consell dels 600 va subsistir sota domini romà.
[edita] Colònies massaliotes
Els principals establiments dels massaliotes foren:
- Tauroeis o Tauroentum, la primera, prop de la ciutat
- Olbia (Eoubes o Eoubo) a l'est de Massàlia
- Athenopolis a l'est de Massàlia
- Antipolis (Antibes) a l'est de Massàlia
- Nicaea (Niça) a l'est de Massàlia
- Illes Stoechades, Lero i Lerina.
- Agatha (Agde), a l'oest de Massàlia a la riba de l' Arauris (Herault)
- Rhoda (Roses) a Girona, potser colònia ròdia que va passar a Massàlia mes tard
- Emporiae (Empúries) a Girona
- Hemeroscopium o Dianium (Dènia) al sud entre el Sucro (Xúquer) i Cartago Nova, capçalera d'altres colònies a la zona, entre elles la mes al sud Maenaca.
Un ciutat massaliota no localitzada es Heraclea, a la costa de la Gàl·lia. Altres possibles ciutats fundades per ells foren Arelate (Arle), Avenio (Avignon) i Cabellio (Cavaillon), però sobre això hi ha seriosos dubtes.
