Miquel Badia i Capell
De Viquipèdia
Miquel Badia i Capell (Torregrossa, Pla d'Urgell, 10 de març del 1906 - Barcelona, 28 d'abril del 1936) fou un polític català i un dels organitzadors de la jornada revolucionària coneguda com els fets del sis d'octubre.
Estudia el batxillerat a Lleida, i el 1922 es trasllada a Barcelona per a ser pilot de la marina mercant. S'afilia a Estat Català tot just quan Francesc Macià l'acaba de fundar. Implicat en l'intent d'assassinar el rei Alfons XIII durant una visita de l'any 1925 a la ciutat comtal (complot del Garraf), és detingut i comdemnat a 12 anys de presó. Traslladat al penal de Alcalá i de Ocaña. El 1930, amb la caiguda del dictador Primo de Rivera, és amnistiat.
Proclamada la República és nomenat cap de les Joventuts d'Estat Català. El 1932 es nomenat secretari d'en Josep Dencàs, conseller de Sanitat i d'Assistència Social. El desembre del 1933 és designat Secretari General d'Ordre Públic, i el març del 1934 passa a ser cap superior de la policia de Catalunya. Va intentar mantenir l'ordre públic davant de la difícil situació provocada pels pistolers de la FAI. El setembre del 1934 dimiteix arran d'un incident en el procés Xammar. Fou un dels organitzadors de la jornada revolucionària del 6 d'octubre del 1934.
Per aquests fets, s'ha d'exiliar a França, a Amèrica, a Alemanya, Bèlgica i finalment a Andorra. Amb l'entrada de la nova coalició d'esquerres al govern de Madrid, retorna el 1936 i es dedica a la reorganització de les Joventuts d'Estat Català.
El dia 28 d'abril, a dos quarts de 2 de la tarda és assassinat junt amb el seu germà Josep al carrer Muntaner de Barcelona per pistolers de la FAI com a represàlia per la seva anterior campanya contra el pistolerisme.
