Miquel Duran de València
De Viquipèdia
Miquel Duran de València, pseudònim de Miquel Duran i Tortajada (València, 1883 - València, 1947), va ser un escriptor i activista cultural valencià.
Taula de continguts |
[edita] Esbós biogràfic
Va ocupar diversos càrrecs en entitats de caràcter cultural. Entre d'altres, l'any 1906 va ser president de la junta directiva de la societat València Nova i l'any 1910 va accedir a la secretaria del Centre Regional Valencià. També va ser membre de Joventut Valencianista.
Entre l'activitat com a editor destaca la direcció del butlletí de València Nova, i dels setmanaris Renaiximent i Lo crit de la Pàtria.
Durant sis anys, a partir del 1910 va traslladar-se a Sabadell, on va fundar i dirigir el Diari de Sabadell. Entre 1910 i 1920 va haver d'exiliar-se a França. En, tornar de l'exili, es va establir a Barcelona on va dirigir el diari La Publicitat.
Més tard va tornar a València on va fundar la revista literària La República de les Lletres (1934).
La seua obra literària es va desenvolupar fonamentalment en el camp de la poesia, molt sovint de caràcter patriòtic, tot i que també va escriure teatre, assaig i biografia, a més d'haver traduït al català les novel·les de Vicente Blasco Ibáñez pertanyents al cicle valencià Flor de Maig i La Barraca.
[edita] Obres
[edita] Poesia
[edita] Teatre
- Titelles
- L'amor i els lladres
- València
- Parents, amics i coneguts
[edita] Assaig
- 1935 La personalitat valenciana en el Museu d'història de la Ciutat
- 1936 Biografia de Teodor Llorente
