Morella roquera
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Parietaria officinalis L. |
||||||||||||||
La morella roquera (Parietaria officinalis) és una planta herbàcia de la família de les urticàcies, també se la coneix, entre d'altres noms, com blet de paret, herba de mur, herba de paret, herba roquera, rocamorella, morellosa, herba apelagosa, maia, herba de la mare de Déu o cama roja.
[edita] Descripció
És una planta vivaç (les parts aèries són anuals i les subterrànies són persistents) que creix sobre murs, parets, escletxes de roques, solars, cases velles o vores de camins. Prefereix els sòls nitrificats, per això apareix fàcilment on hi ha presència humana o d'animals.
Té forma de mata poc compacta amb la base llenyosa, típicament d'entre 20 i 50cm d'alçària, les tiges són molt ramificades i són cobertes de pèls no urticants (no piquen) malgrat la planta pertany a la família de les urticàcies com les ortigues.
Les fulles són alternes amb pecíol i de forma romboïdal u ovoïdal acabades en punta, presenten dos parells de nervis laterals i són cobertes de pèls (pubescents) com tota la planta. S'enganxen fàcilment a la roba. Les flors aparèixen de març a octubre, són verdes i es presenten agrupades en inflorescències globulars (glomèrul) on les del centre són femenines i la resta hermafrodites. El seu pol·len provoca reaccions al·lèrgiques en les persones: és l'al·lergen més important de la costa mediterrània. El fruit és una núcula (fruit sec) oval de color negre brillant que s'enganxa fortament a la roba o als pels dels animals, el que contribueix a la seva propagació i li permet colonitzar rapidament qualsevol erm prou nitrificat.
És una planta rica en potasi que havia estat utilitzada contra les malalties de les vies urinàries per les seves propietats diürètiques.
[edita] Ús en alimentació
Les fulles d'aquesta planta, especialment les joves, poden menjar-se com a verdura, aportant molts minerals y totes les seves propietats medicinals. Resulta molt útil com a diurètic, les sopes mixtes de parietaria y ortiga (Urtica dioica), per ser plantes amb propietas semblants, que combinades, incrementen el seu poder.
[edita] Subespècies
El que s'havia conegut com a Parietaria judaica es considera avui com una subespècie de Parietaria officinalis. Parietaria ramiflora i Parietaria diffusa eren noms que s'havien utilitzat per Parietaria officinalis.
