Pol·len
De Viquipèdia
El pol·len és l'element fecundador mascle en els vegetals superiors. En els inferiors és l'espora.
La paraula deriva de la paraula grega "palè" que significava "farina" o "pols".
Són minúsculs grans de forma més o menys ovoide d'unes poques desenes de micròmetres de diàmetre i que es troben dins de les anteres dels estams.
Com l'òvul el gra de pol·len és un gametòfit i correspon a la fase haploide de desenvolupament del vegetal. Es composa habitualment de dues cel·lules i comporta dos nuclis haploides, on el més gran és el nucli vegetatiu i l'altre el nucli reproductor. Està tancat dins un embolcall resistent l'exina que disposa d'unes obertures, punts de menor resistència que permeten l'emissió del tub pol·línic destinat a fecundar l'òvul.
La palinologia és la ciència de l'estudi científic dels pol·lens.
És possible identificar una espècie vegetal per l'observació al microscopi de la forma dels seus grans de pol·len i això permet per exemple discriminar si una mel està feta amb el nèctar d'una determinada espècie vegetal i detectar mescles i fraus. Altres aplicacions de la palinologia és donar informació sobre els climes antics d'una zona en determinar quines plantes hi havia abans.
El pol·len conté una forta proporció de proteïnes (de 16 a 40 %) contenint tots els aminoàcids coneguts i nombroses vitamines especialment la C.
La presència de grans de pol·len a l'atmosfera provoca al·lèrgies en determinades persones i existeix una xarxa d'observació que determinen el percentatge de pol·len en el medi ambient per tal de preveure el risc d'al·lèrgia.
