Nahua

De Viquipèdia

Els nahues són un conjunt de pobles indígenes de Mèxic amb una arrel lingüística i històrica comuna, i que avui dia habiten la regió central de Mèxic. Els nahues van arribar a la regió central de Mèxic des del nord en diverses onades migratòries majoritàriament tribals. Els asteques van ser l'última tribu nahua que hi va immigrar, i la qual ràpidament va dominar militarment i políticament no només a les altres tribus nahues que s'hi havien establert, sinó tota la regió multiètnica coneguda com a "Mesoamèrica" fins l'arribada dels conqueridors espanyols el segle XVI. Després de la conquesta milions de nahues i d'altres indígenes van morir, víctimes de les guerres, les pandèmies produïdes per les malalties europees desconegudes al nou continent, i l'esclavatge durant l'època colonial de la Nova Espanya. Avui dia els nahues són el grup ètnic més nombrós de Mèxic, amb 2,4 milions de persones (2,5% de la població nacional i el 25% de la població indígena de Mèxic), però, només 1,6 milions (1,6% de la població nacional) encara parlen la llengua nàhuatl [1].

Avui dia els nahues són dividits en cinc grups principals:

els nahues de la serralada de Puebla
els nahues de Guerrero
els nahues de la Huasteca Veracruzana
els nahuas de Milpa Alta (al sud del Districte Federal)
els nahues de Morelos

La paraula "nahua" prové de nawatlaka (poble superior, que parla amb autoritat o coneixement) i aquesta de la designació de la seva llengua nawatl (la parla clara). Els nahues es diuen principalment macehuales que significa "pagès", nom que prové de l'antiga estratificació social asteca (els pilli - noblesa, i els macehuales - poble). Altres nahues es diuen simplement "mexicans".

Els nahues parlen el nàhuatl, una llengua uto-asteca. Avui dia aquesta llengua és dividida en dos grups dialectals principals: els dialectes centrals, els quals són força uniforms amb influència directa del nàhuatl classic de México-Tenochtitlan, i els dialectes perifèrics.