Netscape Navigator

De Viquipèdia

**Netscape Navigator**
Desenvolupador	Netscape Communications Corporation
Última versió	2.42a
Data última versió	25 de juliol, 2006
Sistema operatiu	Multiplataforma
Tipus	Navegador web
Pàgina web	no

Netscape Navigator és un navegador web comercial, inicialment desenvolupat per Netscape Communications Corporation, que havia estat fundada per Marc Andreesen, un dels autors de Mosaic (informàtica) quan es trobava al NCSA (Centre Nacional d'Aplicacions per Supercomuntadors) de l'Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign.

El seu nom clau, Mozilla sembla provenir, segons es llegia a alguns documents de les versions inicials, de la combinació de Mosaic, el seu 'pare', i Godzilla, monstre molt apreciat pels autors.

[edita] Desenvolupament inicial

Va ser el primer navegador a incloure un llenguatge de script a les pàgines web, al introduir a la versió 2 el JavaScript. Originalment, amb prou feines servia per quelcom més que validar formularis, però es va anar expandint.

Al afegir-li les capacitats de llegir i enviar missatges, tan de correu electrònic com de netnews, apareix la versió Communicator i l'editor de pàgines (Netscape Composer), introduït a la versió 3, que dóna lloc a la denominació Gold, a les distribucions que l'inclouen.

Va ser molt criticat pels partidaris dels estàndards d'Internet per introduir al HTML gran quantitat d'extensions propietàries (o netscapismes), és a dir, creades pels seus autors , sense respectar les recomanacions del World Wide Web Consortium, la qual cosa danyava la compatibilitat de les pàgines web entre navegadors, i l'objectiu d'arribar a la web semàntica. Entre les extensions propietàries introduïdes per Netscape destaquen els frames i els layers.

La versió 4 va introduir el CSS i l'HTML dinàmic a través de JavaScript i una extensió propietària d'HTML anomenada layers. Per desgràcia, aquesta versió estava plena d'errades, i la seva implementació de l'HTML dinàmic era inferior a la del Internet Explorer 4. Això, unit a la integració de l'Internet Explorer al Microsoft Windows va portar a l'anomenada guerra de navegadors entre les dues companyies, que van introduir moltes extensions pròpies i incompatibles entre elles a l'HTML i al JavaScript. Això va obligar a molta gent a crear dues versions de les seves webs, una per cada navegador.

El resultat d'aquesta guerra va ser la victòria de l'Internet Explorer, que va aconseguir una quota del 98% en l'ús de navegadors, i la posterior desaparició del Netscape Navigator. Aquesta victòria es va deure, majoritàriament, a la inclusió de l'Internet Explorer com un component més de Microsoft Windows, això feia que la majoria d'usuaris que el tinguessin no es molestessin a buscar-ne un altre, tal com passa actualment.

La versió 5 va estar en desenvolupament durant anys, però la dificultat de modificar el codi font per admetre la modificació de les pàgines després de la seva càrrega, unida a les progressives pèrdues econòmiques de l'empresa, va fer que sortís del mercat. Així, Netscape va perdre la guerra dels navegadors en favor de l'Internet Explorer, que ja anava per la versió 5. Finalment, el seu codi va ser alliberat, amb el fi de que la comunitat de desenvolupadors de programari lliure el pogués acabar. Això va donar lloc a la Fundació Mozilla, que va reescriure gairebé tot el codi, creant el navegador Mozilla, posteriorment Firefox.

Les versions 6 i 7 es van basar amb el codi del projecte Mozilla. En l'actualitat, Netscape ha abandonat el desenvolupament del seu navegador, es pot considerar Mozilla Navigator el seu successor.

En l'actualitat Netscape no es desenvolupa, AOL paga una empresa canadenca per compilar el codi de Mozilla i incloure'l.

[edita] Programari lliure

El març de 1998, després d'adonar-se que havia perdut el mercat de navegadors i amb l'esperança que un navegador no-Microsoft guanyés l'atenció de la comunitat del programari lliure, Netscape va alliberar la majoria del codi de Netscape Communicator i el va fer lliure. El projecte es va anomenar Mozilla. S'estima que completar el codi font (els elements amb copyright propietari es van haver d'eliminar) en una nova versió del navegador, podria dur un any, i d'aquesta forma es va decidir que la pròxima versió del navegador Netscape, la 5.0, es basaria amb aquest. Netscape va assignar els seus enginyers de desenvolupament del navegador perquè ajudessin al projecte.

Després d'un any, era evident que el desenvolupament de Mozilla no era tan ràpid, per tant Netscape va reassignar alguns dels seus enginyers a la versió Netscape Communicator 4.5. Això va redirigir part dels esforços en una línia morta, mentre el navegador de Microsoft, Internet Explorer 5.0, encara s'estava desenvolupant. Els enginyers de Mozilla van decidir tirar el codi de Communicator i van començar des de zero. La primera versió pública del Mozilla, dos anys més tard, no va tenir gaire acceptació ja que molts ordinadors de gama mitja eren massa lents per executar un navegador que usava la seva pròpia interfície gràfica i personalitzable amb el llenguatge XML.

Es va evitar la versió número 5 perquè el Microsoft Internet Explorer 5.0 estava disponible des de feia un any i mig. Hi havia plans per alliberar una versió 5.0 basada en el codi 4.x, però aquesta idea es va desestimar i es van usar tots els recursos per treballar en la versió 6.0 de Mozilla Netscape, alguns empleats de Netscape ho consideren un dels majors errors de l'empresa.

Amb força publicitat, els nous propietaris de Netscape, AOL, van llençar Nestcape 6 el 14 de novembre del 2000, basat en el codi de la versió anterior de Mozilla. El producte va ser una gran decepció: enorme, lent, inestable, i (per la gran majoria) lleig. Res d'això va ser una sorpresa, ja que el nucli de Mozilla no estava aprop d'estar disponible com una nova versió, i era molt inestable.

Netscape 6.1 i Netscape 6.2, llençats el 2001, van solucionar els problemes d'estabilitat, però eren massa grans i lents, i no van millorar la reputació de Netscape 6, per tan van ser bastant ignorats.

L'any 2002, AOL va llençar Netscape 7. Basat en el nucli de Mozilla 1.0, més estable i notablement més ràpid, tenia varis extres com l'AOL Instant Messenger integrat, ICQ i Radio@Netscape. El mercat va respondre que era una versió reempaquetada de Mozilla amb una sèrie d'eines integrades que permetien accedir als serveis gestionats per AOL, per tant va ser ignorat de nou. La competència entre les alternatives no-Microsoft madures i competents com l'Opera i la distribució de Mozilla va ser un factor decisiu. La versió Netscape 7.1 (basat en Mozilla 1.4) també va ser ignorada. De totes maneres, Netscape és una de les distribucions de Mozilla més usades.

A la plataforma Windows, el navegador web Netscape ha sigut irrellevant durant bastants anys. Encara hi ha alguns usuaris de versions noves, però la majoria de persones no estan disposades, o no poden, a canviar el navegador des de les versions 4.x, ja que normalment els navegadors més nous necessiten màquines amb més potència de càlcul per un rendiment acceptable. En altres plataformes, que Microsoft no fa l'Internet Explorer, com Linux, Netscape va mantenir la seva posició de navegador dominant durant més temps. Únicament en els últims anys, l'aparició d'alternatives com Mozilla i Konqueror han suposat un increment de la competència.

AOL va anunciar el passat 14 de juliol de 2003 que retirava tot el personal de desenvolupament que treballava a la versió de Netscape de Mozilla. Combinat amb l'acord entre Microsoft i AOL per usar la versió de Internet Explorer en les futures versions de programari, va marcar el final de Netscape com entitat i el va relegar a poc més que una nota història. El nom de la marca Netscape es manté en l'accés a Internet de baix cost com la trucada telefònica.

Nestcape 7.2 es va llençar el 17 d'agost de 2004; AOL va afirmar no continuar amb la divisió del navegador Netscape [1].

Tot i així, el maig de 2005 es va llençar una nova versió, Netscape 8.0, basada amb Mozilla Firefox, però oferint també el motor d'Internet Explorer per visualitzar certes pàgines.

[edita] Historial de versions

Mosaic Netscape 0.9 – 13 d'octubre de 1994
Netscape Navigator 1.0 – 15 de desembre de 1994
Netscape Navigator 2.0 – 18 de setembre de 1995
Netscape Navigator 3.0 – 19 d'agost de 1996
Netscape Navigator 3.04 – 4 d'octubre de 1997
Netscape Navigator 4.0 – juny de 1997
Netscape Navigator 4.06 – 17 d'agost de 1998
Netscape Navigator 4.08 – 9 de novembre de 1998
Netscape Communicator 4.5 – 19 d'octubre de 1998
Netscape Communicator 4.61 – 14 de juny de 1999
Netscape Communicator 4.7 – 30 de setembre de 1999
Netscape Communicator 4.79 – 2001
Netscape Communicator 4.8 – 22 d'agost de 2002
Netscape 6.0, 6.01 – 14 de novembre de 2000 (Basat en Mozilla M18; primer a usar el codi de Mozilla)
Netscape 6.1 – 8 d'agost de 2001 (Basat amb el Mozilla 0.9.2.1)
Netscape 6.2, 6.2.1, 6.2.2, 6.2.3 (Basat amb el Mozilla 0.9.4.1)
Netscape 7.0 – 29 d'agosto de 2002 (Basat amb el Mozilla 1.0.1) (última versió llençada en espanyol i xinès)
Netscape 7.01 – 10 de desembre de 2002 (Basat amb el Mozilla 1.0.2)
Netscape 7.02 – 18 de febrer de 2003 (Basat amb el Mozilla 1.0.2)
Netscape 7.1 – 30 de juny de 2003 (Basat amb el Mozilla 1.4) (última versió llençada amb alemany, francès i japonès)
Netscape 7.2 – 17 d'agost de 2004 (Basat amb el Mozilla 1.7)
Netscape 8.0 (Basat amb el Mozilla Firefox 1.0)
Netscape 8.01 (Basat amb el Mozilla Firefox 1.0.5)
Netscape 8.1 (Basat amb el Mozilla Firefox )