Nominoe
De Viquipèdia
Nominoe (bretó Nevenoe) fou el primer rei de Bretanya del 820 al 851. Protegit del rei dels francs Lluís el Pietós, el 820 el va posar en el poder a Bretanya totr destituïnt Gwiomarc'h. D’antuvi fou lleial als francs. Tanmateix, a la mort de Lluís el Pietós aprofità les lluites dinàstiques dels carolingis per a independitzar-se, tot donant suport Lotari I contra Carles el Calb. El 845 vencè les tropes franques a Ballon i ocupà Roazhon, Naoned i Gwened, tot el territori de l’antiga Marca Bretona, i en les seves incursions arribaria fins i tot a Anjou i el Vendomois. Durant el seu govern s’escriví la Gesta Sanctorum Rotoniensum, on es glossaven la vida i miracles dels set sants fundadors de Bretanya. També instal·là el 848 la nova seu episcopal a Dol, separada de la de Tours, i n’expulsà el bisbe Susannus i a tots els capellans francs, que foren substituïts per bisbes i capellans bretons, de manera que també consumà la independència eclesiàstica. Nogensmenys, comptà amb l’oposició del bisbe Astard de Naoned, qui convocaria contra ell el Concili de Tours i es va veure obligat a contenir alguna de les mesures que va prendre sota pena d’excomunió. Però tot i així, el 836 va convocar un concili de bisbes bretons a Rosdunum i fou reconegut finalment pel papa Lleó IV com a Rex Britannorum. Va morir el 851 quan planejava una expedició per tal d’incorporar Maine al seu reialme. Fou conegut posteriorment amb el sobrenom de Tad ar vro (Pare de la nació).
| Precedit per: Gwiomarc'h |
Reis de Bretanya 820–851 |
Succeït per: Erispoé |
