País de Punt
De Viquipèdia
El país de Punt fou un territori amb el que van comerciar els egipcis, que la majoria dels erudits pensa que es situa a la regió del Cap Guardafui al nord-est de Somàlia.
Els egipcis van donar aquest nom a una terra amb la que comerciaven des l'Imperi mitjà. Al temple principal de Deir al-Bari uns relleus mostren una expedició naval egípcia al Punt dirigida per Hakhopsitu, regent en el regnat de Tuthmosis III de la dinastia XVIII, i s'enumeren els productes de la terra: or, encens, ivori, pells de lleopard, plomes d'astruc, fusta de banús. Anteriorment el país havia comerciat amb Egipte però durant la dinastia XVIII Punt fou tributari del Imperi dels faraons; una llista dels seus districtes presenta analogies amb llocs de la regió moderna de Puntland a Somàlia. Als turons i muntanyes del país anomenats en somali ogo i golis es desenvolupa privilegiadament l' arbre de l'encens i l'actual Puntland es la terra per excel·lència de l'encens i pot ser considerat el seu producte mes típic.
El País de Punt es esmentat també a les Escriptures. Fou conegut de grecs i romans que hi van comerciar ja que alguns rituals religiosos exigien la utilització de l'encens i la mirra, i el primer era abundant a Punt, i també algunes varietats de mirra, que eren originaries del país. Al "Periplus de la mar Eritrea" (any 50) s'esmenten diverses ciutats de la costa de Punt: Ayalites (Assab?), Malao (Berbera), Mundi (Heis), Mosyllon (Bandar Kassim?) i Akannai (Alula?). Plini esmenta "el port i el promontori de les especies Barbaroi", referint-se al cap Guardafui.
Mes tard van arribar els àrabs. El primer viatger del que queda constància es Al-Khwarizmi (847). Els viatgers àrabs parlen molt poc de Bilad al-Barbara (es a dir el nord i nord-est de Somàlia) però se sap que comerciaven en aquesta zona amb ivori, or i esclaus; en canvi el comerç d'encens i mirra havia desaparegut. El xinès Tuang Sheng Shih esmenta la costa somali sota el nom de Po-pa-li; mes tard es esmentada per Shu Ku Kua sota el nom de Pi-pa-lo, assegurant que estava dividida en quatre districtes (informacions probablement basades en una obra de Shu Shu Fei de 1178), i s'esmenten els productes de la zona: camells, àmbar gris, vori, goma d'estírax, mirra, closques de tortuga, collars de perles, encens, estruços, girafes i zebres.
Els primers establiments musulmans s'han datat al segle VIII i foren inicialment petits però amb el temps la religió musulmana es va estendre i al segle XII o XIII els habitants nadius ja havien assumit el islam com a propi. Els àrabs van donar als nadius el nom de somalis, i la tradició atribueix el seu origen a Akil ben Abu Talib, cosí del profeta.
Les principals ciutats de la costa van formar petits estats comercials, però només hi ha alguna resta arqueològica i no s'han trobat detalls escrits. L'extrem nord-est de Somàlia va quedar allunyat dels punts comercials (mes al oest i al sud) i no s'han trobat monedes ni altres rastres de comerç; l'ocupació per molts segles en aquesta zona fou la pastura dels ramats. L'influencia musulmana al segle XIII s'estenia des l'oest del Cap Guardafui (al nord) fins a Merka o Merca, capital dels somalis hawiyya. Al nord de Merca hi havia Mogadiscio que era una ciutat estat governada per un cap que era una mena de sultà amb poders limitats, i mes al nord Hobyo (Obbia), on la fusió entre àrabs i somalis, tots musulmans, va portar a la constitució d'un sultanat a finals del segle XVI i començaments del XVII; encara un altra sultanat (Majertin) va governar la zona costera mes al nord al propi Cap Guardafui.
