Pennacook
De Viquipèdia
Els pennacook eren una Confederació de tribus índies algonquines, el nom de la qual volia dir “dalt del turó”, que era composta pels agawam, wamesit, nashua, souhegan, amoskeag, pennacook i winnipesaukee.
Taula de continguts |
[edita] Localització
Vivien a la conca del riu Merrimac, al centre de Nova Hampshire, Nord-est de Massachusetts i sud de Maine.
[edita] Demografia
El 1600 tenien uns 3.000 guerrers, però el 1674 foren reduïts a 1.250 individus amb 250 guerrers. Els darrers parlants de la seva llengua van morir el 1924.
[edita] Costums
Vivien de la cacera, de la pesca i del conreu de blat de moro. Eren semisedentaris i es movien estacionalment a la recerca de nous recursos alimentaris. Eren veïns dels abnaki i dels wampanoag, amb qui compartien moltes afinitats culturals.
[edita] Història
El seu cabdill Passaconaway (m. 1679) fou el primer en establir relacions amb els britànics, i els va mantenir neutrals en les guerres entre francesos i anglesos. La seva capital era Amoskeag (avui Manchester, Nova Hampshire) i el seu centre principal, Wamesit. La guerra del Rei Felip del 1675 els va dividir. Un grup, dirigit per Kancamangus i el seu cosí Pargus ajudaren als wampanoag, i atacaren i arrassaren l’assentament de Dover, però els mohawk van destruir el seu assentament al llac Wiunnisquam i hagueren de fugir a Connecticut. Més tard s’establirien eventualment a Schaghticoke (Renssehaer, Nova York) amb els mohicans. L’altra grup, tips de l’arrogància i dels mals tractes dels blancs, dirigits pel fill de Passaconaway, Wonalancet (mort el 1697), fugiren al Canadà i s’establiren a Sant François du Lac (Quebec) amb la fracció sokoki dels abnaki.
