Canadà
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: A Mari Usque Ad Mare (Llatí De mar a mar) |
|||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Anglès i francès (nivell federal) | ||||
| Capital | Ottawa _ |
||||
| Ciutat més gran | Toronto | ||||
| Govern
Governador General
Primer ministre |
Monarquia constitucional Michaëlle Jean Stephen Harper |
||||
| Superfície - Total - Aigua(%) |
9,984,670 km² (2ón) 8.62% |
||||
| Població - Estimació 2005 - Cens - - Densitat |
32,805,041 (35è) - 4 hab/km² (222è) |
||||
| Moneda | Dòlar Canadenc (CAD) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
Hora capital (UTC-3.5 a -8) Si (UTC *) |
||||
| Independència - Reconeguda |
de la Gran Bretanya 11 de desembre de 1931 |
||||
| Himne nacional | O Canada Reial: God Save the Queen |
||||
| Domini internet | .ca | ||||
| Codi telefònic | +1 |
||||
| Gentilici | Canadenc | ||||
El Canadà és un estat de l'Amèrica del Nord localitzat a l'extrem nord del continent; en realitat, es tracta de l'estat independent més septentrional de la Terra, i per la seva extensió és el segon més gran del món, darrere de Rússia. Políticament és una federació de 10 províncies i 3 territoris governada com una monarquia constitucional, que es va formar l'any 1867 mitjançant una acta de confederació.
La capital és Ottawa, seu del Parlament i residència oficial del Governador General i del Primer Ministre. La ciutat és superada en nombre d'habitants per Toronto (amb més de quatre milions d'habitants), Mont-real (amb més de tres), Vancouver (amb vora dos milions) i Calgary, que voreja el milió. Passen també del mig milió d'habitants les ciutats següents: Edmonton, Winnipeg, Quebec i Hamilton.
Originàriament fou una unió d'antigues colònies pertanyents a França i al Regne Unit, per la qual cosa el Canadà és membre de la Francofonia i del Commonwealth, a part d'altres organismes internacionals com l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). El Canadà té dos idiomes oficials: l'anglès i el francès, aquest darrer parlat, sobretot, a la província del Quebec. El Parlament està format sobretot per membres dels quatre partits principals, dels quals el Partit Liberal ha estat el dominant durant la majoria dels darrers 50 anys.
Té fronteres terrestres amb els Estats Units d'Amèrica al sud i a l'oest (amb Alaska), amb qui ha tingut una llarga relació. Igualment, les illes de Grenlàndia (possessió danesa) i de Saint-Pierre i Miquelon (possessió francesa) hi són properes. En concret, Grenlàndia està separada de les illes d'Ellesmere i de Baffin, respectivament, pels estrets de Nares i de Davis. Saint-Pierre i Miquelon es troba al sud de Terranova. Els límits per mar són, a l'oest, amb l'oceà Pacífic, al nord amb l'oceà Glacial Àrtic, el mar de Beaufort i la badia de Baffin, i a l'est amb l'oceà Atlàntic.
Taula de continguts |
[edita] Toponímia
El nom del Canada prové d'una paraula ameríndia (iroquès), canada que significa "vila" o "assentament". El 1525 els habitants de l'àrea de la ciutat actual de Quebec van fer ús d'aquesta paraula per dirigir Jacques Cartier cap a la vila de Stadacona. Cartier va utilitzar la paraula "Canada" per referir-se no només a aquesta vila, sinó a tota l'àrea sota el domini de Donnacona, el cap de Stadacona; el 1547 els mapes van utilitzar aquest nom per referir-se a aquesta regió i les àrees que l'envoltaven.
La colònia francesa del Canadà, Nova França es va establir al llarg del riu de Sant Llorenç i les costes al nord dels Grans Llacs. Després, sota el domini britànic es va dividir en dues colònies: l'Alt Canadà i el Baix Canadà, que se unificarien el 1841 com a "Província Britànica del Canadà". Després de la formació de la Confederació, el 1867 es va adoptar el nom "Canadà" per referir-se al domini britànic, amb el nom de "Domini del Canadà". Des de l'Acta de 1982 el nom oficial és només "Canadà", l'únic nom legal i bilingüe.
[edita] Història
- Article principal: Història del Canadà
La tradició nadiva diu que els Primers Pobles (amerindis) han habitat el territori del Canadà des del començament del temps. L'evidència arqueològica mostra que les terres han estat poblades al menys 10.000 anys. Varies expedicions víkings van arribar a les costes canadenques prop de l'any 1000, amb evidències d'un assentament a L'Anse aux Meadows.
Els britànics van reclamar el territori canadenc amb l'arribada de John Cabot el 1497, qui va anomenar la regió "Newfoundland". Els francesos van reclamar el territori després de les expedicions de Jacques Cartier (començant el 1534) i de Samuel de Champlain (començant el 1603). El 1604, els primer colons francesos, que serien anomenats acadians, van ser els primers europeus en residir permanentment al Canadà. Poc després es van realitzar més assentaments francesos a la vora del Riu San Llorenç. Els francesos també es van establir al sud, al territori de la Louisiana, a l'oest de les tretze colònies nord-americanes.
Els assentaments britànics van ser establerts a la costa atlàntica i a la Badia de Hudson, i a les tretze colònies que es convertirien en els Estats Units. La lluita per al territori i el control del nou continent va esclatar en diverses guerres durant el segle XVII i XVIII. França va perdre territoris progressivament, i finalment el territori canadenc el 1763 sota el Tractat de París, convertint a tot el territori canadenc en una colònia britànica.
Després de la Guerra d'Independència dels Estats Units millers de britànics lleials a l'imperi van deixar las tretze colònies per a establir-se a las colònies britàniques del nord que no van declarar la independència, principalment a Newfoundland, Nova Escòcia, Quebec i l'Illa del Príncep Eduard. Per a rebre als lleials, el govern britànic va crear la colònia de Nova Brunsvic el 1784 i va dividir Quebec en dues províncies: Alt Canadà i Baix Canadà (o Canadà de l'Est i Canadà de l'Oest, avui Ontàrio i Quebec) el 1791.
La guerra del 1812 va començar quan les forces dels Estats Units van atacar a les forces britàniques del Canadà per a reduir el control de la Gran Bretanya a Nord-Amèrica. L'abril de 1814 van cremar la ciutat de York (avui Toronto). Els britànics van respondre cremant la ciutat de Washington en un atac sorpresa l'agost de 1814. La guerra va acabar amb el Tractat de Ghent que es va signar el desembre de 1814.
Les dues províncies del Canadà (est i oest) es van unificar en la Província del Canadà el 1840, en un intent per a assimilar als canadencs francesos. Després que els Estats Units acceptassin el paral·lel 49 Nord com la frontera amb el territori anomenat Nord-Amèrica Britànica, el govern britànic va crear la Província de la Colúmbia Britànica el 1848. La dècada següent la Província de Canadà va enviar expedicions per a explorar el nord i prendre el control de la Terra de Rupert, que era administrada per la Companyia de la Badia de Hudson, i de l'Àrtic.
El 1864 i 1866 els polítics de la Nord-Amèrica Britànica van realitzar tres congressos amb la intenció de crear una unió federal. L'1 de juliol, 1867, tres colònies, Canadà, Nova Escòcia i Nova Brunsvic, van rebre el dret reial a una constitució, (British North America Act) amb la qual es va crear el Domini del Canadà. El terme "Confederació Canadenca" es refereix a aquesta unificació de tres províncies. Els altres territoris i colònies britàniques aviat es van unir a la confederació. El 1880 el Canadà ja estava format per totes les províncies actuals, a excepció de Newfoundland i Labrador, que s'hi unirien el 1949.
El 1919 Canadà es va convertir en membre de la Lliga de Nacions, i el 1926, va prendre el control absolut de les seves relacions amb l'exterior per mitjà de la Declaració de Balfour. El 1931, l'estatut de Westminster va confirmar que cap decret del parlament del Regne Unit seria vàlid al Canadà sense el consentiment dels seus ciutadans (data que es considera com el inici de la independència del Canadà). Les apel·lacions al comitè judicial britànic van acabar el 1949. Finalment, es va crear una constitució pròpia (en un acte anomenat re-patriació de la constitució), quan el govern britànic va aprovar el Decret del Canadà, el 1982, formalitzant la independència del Canadà, encara que es reconeix al cap d'estat britànic i el país pertany a la Comunitat Britànica de Nacions.
El moviment per la sobirania de Quebec ha fet que el govern federal convoqués dos referèndums, el 1980 i el 1995, amb el 60% i el 50,6% en contra de la independència de la província. Igualment als anys 60 i 70 el Front d'Alliberament del Quebec organitzà diferents accions violentes reclamant la independència del Quebec.
[edita] Política
Canadà és una federació sota un sistema democràtic i parlamentari i una monarquia constitucional. La seva sobirana és la monarca, la Reina Isabel II (qui és la cap d'Estat canadenc) amb el títol de Reina del Canadà. Les prerrogatives del cap d'Estat són exercides pel Governador General, que és generalment un polític retirat o un altre canadenc destacat nomenat per la reina amb consell del primer ministre del Canadà. El Governador General és una figura no partidista la funció del qual és donar l'assentiment real als projectes de llei emesos per la Casa dels Comuns i el Senat, llegint el discurs del tron, signant documents de l'Estat, formalment obrint i tancant sessions del parlament i dissolent el parlament per convocar a eleccions si cal. Tant la reina com el Governador General tenen poc poder real atès que gairebé sempre actuen sota la assessoria del cap de govern, el primer ministre.
El Governador General cerimonialment nomena al primer ministre que és generalment el líder del partit polític amb el major nombre d'escons a la Cambra dels Comuns. El primer ministre al seu torn nomena el gabinet seleccionat per convenció d'entre els membres del partit del primer ministre en la Cambra dels Comuns o el Senat.
La branca legislativa del govern, el parlament, posseeix dues cambres: la Cambra dels Comuns, els membres de la qual són elegits democràticament, i el Senat, els membres del qual són nomenats. Les eleccions per a la Cambra dels Comuns són convocades pel Governador General amb la recomanació del primer ministre, a la seva discreció, però han d'ocórrer en un període no major a cinc anys després de l'última elecció. El parlament federal pot legislar únicament sobre aquelles àrees assignades per la constitució.
Hi ha tres partits polítics nacionals principals al Canadà: El Partit Liberal del Canadà (centre), el Partit Conservador del Canadà (dreta) i el Nou Partit Democràtic (esquerra). El Partit Liberal ha governat el Canadà 32 dels últims 42 anys, i és el partit en el poder avui, dirigit pel primer ministre Paul Martin. L'altre partit que ha governat és el Partit Conservador Progressista i el seu predecessor el Partit Conservador. El Partit Conservador Progressista es va unir a l'Aliança Canadenca per formar el nou Partit Conservador del Canadà, el desembre, de 2003
[edita] Subdivisió administrativa
- Article principal: Organització territorial del Canadà
[edita] Províncies i territoris
El Canadà està format per 10 províncies i tres territoris. Les províncies gaudiexen d'un alt grau d'autonomia del govern federal i cadascuna d'aquestes té els seus símbols i banderes províncials. Són responsables de la major part dels programes socials del país (com ara els serveis de sanitat i l'educació) i les 10, en conjunt, perceben més renda que no pas el govern federal, una estructura fiscal única entre les federacions del món. El govern federal, però, realitza un pagament d'equabilitat per assegurar que a tot el país existeixin estàndards uniformes dels serveis públics i el cobrament d'impostos atès les diferències entre les províncies riques i pobres. El govern de totes les províncies és unicameral; els parlaments provincials són encapçalats per un premier, el cap de govern. El cap d'Estat de cada província és un Tinent-Governador que representa la Reina, de manera anàloga a la funció del Governador General del Canadà, designats amb la recomendació del primer ministre canadenc, encara que amb el consell dels governs provincials.
Les províncies canadenques són:
- Colúmbia Britànica
- Alberta
- Saskatchewan
- Manitoba
- Ontàrio
- Quebec
- Nova Brunsvic
- Nova Escòcia
- Illa del Príncep Eduard
- Terranova i Labrador
Els territoris són:
[edita] Àrees metropolitanes més importants
Les àrees metropolitanes amb població superior al milió d'habitants del Canadà són:
- Toronto, població: 5,2 milions
- Mont-real, 3,6 milions
- Vancouver, 2,1 milions
- Ottawa, 1,2 milions
- Calgary, 1,1 milions
- Edmonton, 1,0 milions
[edita] Geografia
Té un litoral molt accidentat al nord, amb multitud d'illes de gran extensió, com Baffin, Victòria, Ellesmere o Banks; Terranova es troba a la costa atlàntica, i l'illa de Vancouver a la del Pacífic. Precisament paral·lela a aquesta costa s'alça la serralada que conformen les Muntanyes Rocalloses, que culminen al mont Logan (6.050 m), prop de la frontera amb Alaska; paral·lels a la costa atlàntica hi trobem els estreps septentionals dels Apalatxes. La resta del país està formada per l'anomenat escut canadenc, plataforma rocosa molt rica en matèries primeres, i per extensos boscos i fèrtils praderies.
Els rius principals són el Mackenzie i el Sant Llorenç. Comparteix amb els Estats Units quatre dels cinc grans llacs d'Amèrica del Nord: Superior, Huron, Erie i Ontario; altres grans llacs canadencs són el Gran Llac dels Óssos, el Gran Llac dels Esclaus i el llac Winnipeg. Un altre riu és més conegut pels seus caients d'aigua que no pas per ell mateix: el Niàgara i les seves cascades.
[edita] Economia
| Economia | |
| PIB (PPP) | $1,023 bilions |
| PIB per càpita | $31.500 |
| Creixement real PIB | 2,4% |
| RNB per càpita | $28.390 |
| Inflació anual | 1,9% |
| Taxa d'atur | 7% |
| Importacions | $256 mil milions |
| Exportacions | $315 mil milions |
| Font: CIA Factbook i el [1] | |
- Article principal:Economia del Canadà
El Canadà és un estat avançat tecnològicament i industrialitzat. És el quart del món segons l'Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides (2004), darrere de Noruega, Suècia i Austràlia, i és àmpliament autosuficient en el camp energètic, a causa de les seves extenses reserves de carburants fòssils, generació d'energia nuclear i força hidroelèctrica. La seva economia s'ha basat tradicionalment en el comerç i en l'abundància de recursos naturals. Tot i que la moderna economia canadenca s'ha diversificat molt últimament, l'explotació dels recursos naturals continua sent una important força motora de moltes economies regionals.
El Canadà forma part del NAFTA, el bloc comercial de l'Amèrica del Nord amb els Estats Units i Mèxic. Els seus principals socis comercials són aquests dos països, i la República Popular de Xina.
[edita] Demografia i llengües
| Demografia | |
| Població | 33 milions |
| Taxa de natalitat | 10,84/1000 |
| Taxa de mortalitat | 7,73/1000 |
| Taxa de creixement | 0,9% |
| Taxa de fecunditat | 1,61 fills |
| Taxa neta de migració | 5,9/1000 |
| Esperança de vida | 80,1 anys |
| Mediana d'edat | 38,5 anys |
| Alfabetisme | 97% |
| Font: CIA Factbook | |
La població estimada del Canadà és de 32 milions. La majoria d'aquests viuen al sud del país, amb el 80% a una distància inferiror o igual de 200 km de la frontera amb els Estats Units. La majoria dels canadencs son d'ascendència europea, principalment d'Anglaterra, Irlanda, França, Escòcia, Alemanya i Itàlia. Els amerindis del Canadà, nomenats oficialment Primeres Nacions, parlen les seves pròpies llengües, tot i que moltes són en vies d'extinció.
Atès que la taxa de creixement natural és molt baixa, Canadà té una política migratòria molt oberta. Des de la dècada dels vuitanta, milers d'immigrants d'origen asiàtic (principalment de Hong Kong, Xina, Corea del Sud i Índia), s'hi han establert permanentment. Canadà també té una política de reclutament de professionals industrials i empresarials dels països socis del NAFTA, Estats Units i Mèxic, i un programa de feina agrícola temporal amb Mèxic.
L'anglès i el francès són les dues llengües oficials del Canadà. Des de 1969 les dues llengües tenen el mateix estatus en el govern federal, i Canadà s'ha redefinit com un país bilingüe i multicultural.
- L'anglès i el francès tenen el mateix estatus al Parlament, a les Corts Federals i en totes les institucions federals.
- Tots el judicis criminals són en anglès o francès.
- Tothom té el dret de rebre els serveis governamentals en anglès o francès.
- Els grups minoritaris reconeguts pel govern tenen el dret de rebre educació en els seus idiomes.
- Encara que el multiculturalisme és la política oficial del govern, per a convertir-se en ciutadà canadenc, els immigrants han de parlar anglès o francès.
- Més del 98% dels canadencs parlen anglès o francès, o ambdós.
[edita] Enllaços externs
|
|
 |
|---|---|
 Canadà |  Estats Units |  Mèxic |
|
Dependències:  Bermudes |  Grenlàndia |  Saint-Pierre i Miquelon |
|
