Punt d'articulació vocàlic
De Viquipèdia
El punt d'articulació vocàlic
- Depèn de la posició de la llengua a l'interior de la cavitat bucal. Presenta dos components: el grau d'obertura i l'avançament.
El grau d'obertura
- El grau d'obertura és la distància que -en el moment de pronunciar una vocal- hi ha entre la posició de la llengua i el paladar. Segons això una vocal pot ser molt tancada (quan la separació entre tots dos òrgans és mínima), tancada, semitancada, oberta o molt oberta (quan la separació és màxima). Per aconseguir anar distanciant la llengua del paladar es va obrint la maixella (o mandíbula inferior), de tal manera que aquesta obertura de la maixella va d'acord amb la de la vocal que pronunciem.
En català -com en la majoria de les llengües romàniques- s'oposen quatre graus d'obertura. I hi ha un cinquè grau (el semitancat) que només s'oposa al molt obert. Vegem-ho:
- Vocals molt tancades: i, u
- Vocals tancades: e tancada, o tancada
- Vocal semitancada: vocal neutra
- Vocals obertes: e oberta, o oberta
- Vocal molt oberta: a
En el valencià, l'ebrenc i el baleàric, la e i la o obertes ho són més que en els altres parlars catalans (tanmateix el nombre de graus d'obertura és el mateix).
- L'avançament
És el punt del paladar on es produeix la distància mínima amb la llengua. En català són set punts: un per a cada una de les vocals, excepte la a i la vocal neutra, que comparteixen el mateix. Són els següents, de davant a darrere:
- Vocal palatal avançada: i
- Vocal palatal: e oberta
- Vocal palatal reculada: e tancada
- Vocals medials (o mediopalatals): ə, vocal neutra
- Vocal velar avançada: o oberta
- Vocal velar: o tancada
- Vocal velar reculada: u
