Català
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre l'idioma. Per a altres significats, vegeu «ciutadà català». |
|
català |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: [ka.taˈlaː] (occidental) [kə.təˈlaː] (oriental) |
| Altres denominacions: | Valencià |
| Parlat a: | Andorra, Espanya, França i Itàlia |
| Regió: | Alguer, Andorra, Balears, el Carxe, Catalunya, Catalunya Nord, Franja de Ponent, País Valencià |
| Parlants: | Gairebé 9,5 milions. |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | Indoeuropea Itàlica |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Alguer, Andorra, Balears, Catalunya, País Valencià |
| Regulat per: | Institut d'Estudis Catalans Acadèmia Valenciana de la Llengua |
|
|
|
| ISO 639-1 | ca |
| ISO 639-2 | cat |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | cat |
 |
|
| vegeu també: llengua | |
El català és una llengua romànica parlada per gairebé 9 milions i mig de persones al món. La gran majoria viuen a Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears, a Andorra, a la Franja de Ponent (Aragó), a la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya, Itàlia), a la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals, França) i al Carxe (Iecla), un petit territori de Múrcia poblat per modernes migracions de valencians. És parlada per aproximadament 10 milions de persones, tot i que només la meitat la tenen per llengua materna.
El català va estar prohibit en l'àmbit oficial des del Decret de Nova Planta (en 1716 a Catalunya i en 1707 al País Valencià). Al segle XX es prohibí durant les dictadures de Primo de Rivera (1923-1930) i Franco (1939-1975). En els territoris catalanoparlants espanyols no es recuperà l'oficialitat fins a l'entrada dels diferents estatuts d'autonomia.
Almenys ja d'ençà el segle XIV, aquesta llengua també rep, entre d'altres, el nom de valencià, denominació emprada sobretot al País Valencià. Actualment i per evitar els conflictes que això pot suposar com a arma política per afeblir la llengua, l'AVL ha arribat a la conclusió, el 9 de febrer de 2005 que
| “ | és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els Estatuts d'Autonomia de Catalunya i les Illes Balears | ” |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
Articles relacionats amb Català |
Taula de continguts |
[edita] Classificació
El català té una classificació bastant complicada, ja que comparteix moltes característiques amb el castellà (iberoromània) i el francès (gal·loromània), i és la llengua més propera a l'occità. I és per això que, depenent de la font que es consulta, la classificació pot decantar-se cap a una banda o cap a l'altra.
Segons l'Ethnologue, la seua classificació és la següent:[1]
- Llengües indoeuropees
- Llengües itàliques
- Llengües romàniques
- Llengües italooccidentals
- Llengües italooccidentals de l'oest
- Llengües gal·loibèriques
- Llengües iberoromàniques
- Llengües Iberoromàniques de l'est
- Català-Valencià-Balear
- Llengües Iberoromàniques de l'est
- Llengües iberoromàniques
- Llengües gal·loibèriques
- Llengües italooccidentals de l'oest
- Llengües italooccidentals
- Llengües romàniques
- Llengües itàliques
En efecte, en comparar les diferents llengües romàniques, el català és sovint considerada com una llengua pont o transitòria amb les llengües iberoromàniques i les gal·loromàniques. Tot i així, degut al gran parentesc que té amb l'occità, també es considera junt amb l'occità una branca de les llengües gal·loibèriques anomenada occitanoromànica.
[edita] Característiques del català
El català té unes característiques lingüístiques que la fan diferent de les llengües romàniques del voltant i es van fer pròpies amb l'evolució local i peculiar del llatí vulgar fins al que hui coneixem com a català. Els següents trets que hi mostrem són algunes de les mutacions del llatí que s'han anat fent durant la consolidació del català, encara que també hi mostrem altres trets generals.
[edita] Vocalisme
- Trets comuns amb el grup dit gal·loromànic:
- Caiguda de les vocals àtones finals excepte -A (MURU, FLORE > mur, flor) que l'oposen al grup iberoromànic que conserva la vocal final excepte -E (muro però flor/chor) o italoromànic que ho conserva tot (muro, fiore).
- Trets comuns amb l'occità:
- El català presenta una riquesa de diftongs: ([aj] rai, [ej] ei, [aw] cau, [ew] beu, [ow] pou...)
- Trets que l'oposen al gal·loromànic:
- Conservació de la -u- llatina (català oriental lluna ['ʎunə], català occidental lluna ['ʎunɛ/a], occità luna ['lyno], francès lune ['lyn]).
- Trets que l'oposen a l'occità (de manera genèrica):
- Reducció del diftong AU a O oberta (CAULIS, PAUCU > col, poc).
- Trets del sud de Romània occidental (llenguadocià meridional, llengües iberoromàniques):
- El grup -ACT- es converteix en -ET (LACTE, FACTU > lleit, feit > llet, fet)
[edita] Consonantisme
- Tret de la Romània occidental:
- Sonorització de -P-, -T-, -C- intervocàliques en -b-, -d-, -g- (CAPRA, CATENA, SECURU> cabra, cadena, segur)
- Trets comuns amb l'ensems dit gal·loromànic:
- Manteniment dels grups inicials PL, CL, FL- (PLICARE, CLAVE, FLORE> plegar, clau, flor). Aquest tret oposa el català a les llengües iberoromàniques (en castellà llegar, en portuguès chegar)
- Trets comuns amb l'occità (llenguadocià més precisament)
- Caiguda de -N intervocàlica esdevinguda final en el lèxic (PANE, VINU> pa, vi). A diferència del llenguadocià, el plural conserva aquesta [n] (ex: pans, vins) excepte en alguns parlars septentrionals.
- Ensordiment de les consonants finals: verd [t], àrab [p]...
- Trets específics:
- El tret més peculiar del català és el següent que gairebé no es retroba en cap altra varietat de la Romània:
- -D- intervocàlica esdevinguda final passa a -u (PEDE, CREDIT > peu, (ell) creu)
- -C + e, i, final > -u (CRUCEM > creu)
- Les terminacions -TIS en la flexió verbal (2a persona del plural) han derivat a -u (MIRATIS → *miratz → mirau → mirau/mireu.
- El tret més peculiar del català és el següent que gairebé no es retroba en cap altra varietat de la Romània:
- Palatitzacions consonàntiques, dispersats en la resta de la Romània:
- Palatalització de L- inicial (LUNA, LEGE> lluna, llei). Aquest tret es retroba al subdialecte foixenc (occità) i a la zona asturlleonesa.
- Palatalització de -is- [jʃ]/[ʃ] procedent de -X-, SC- (COXA, PISCE> cuixa, peix)
- /k/ + [e], [i], [j] → *[ts] → [s]; CAELU → cel [sɛl].
- /g/ + [e], [i], [j] → *[dʒ] → [dʒ]/[ʒ]; GELU → gel [dʒɛl]/[ʒɛl].
- /j/ → *[dʒ] → [dʒ]/[ʒ]; IACTARE → gitar [dʒi'tar]/[dʒi'ta]/[ʒi'ta]
- -ly-, -ll-, -c'l-, -t'l- → ll [ʎ]; MULIERE → muller; CABALLU → cavall, també hi ha altres casos com villa → vila, els quals la geminació s'ha simplificat; AURICULA → *oric'la → orella; UETULUS → *vet'lu → vell.
- -ni-, -gn-, -nn- → ny [ɲ]; LIGNA → llenya; ANNUS → any tret compartit amb el castellà.
- Els altres trets, també originals, tenen una extensió superior a les llengües romàniques.
- Reducció dels grups consonàntics -MB-, -ND-> -m-, -n- (CAMBA, CUMBA, MANDARE, BINDA> cama, coma, manar, bena), tret compartit amb l'occità gascó i el llenguadocià meridional.
- Presència de geminades: setmana [mm], cotna [nn], bitllet [ʎʎ], guatla [ll], intel·ligent [ll]>[l]. Aquestes només són comunes a l'occità i a les varietats itàliques.
[edita] Morfologia
- Una part del català (Balears, Costa gironina) ha conservat l'article dit "salat" (< llatí IPSE), probablement anterior a la forma derivada de ILLE. Aquesta forma d'article només s'ha conservat de manera dominant al sard i està en perill, si no ha desaparegut, en algunes àrees de Provença i de Sicília.
- Els articles més usuals (i normatius) són el, la, els, les (ara bé als parlars occidentals i a l'alguerès perduren encara les formes masculines lo, los)
- Contràriament a les varietats iberoromàniques el català practica certes elisions. Algunes s'escriuen com el + home > l'home i d'altres són orals quinze anys [kin'zaɲs]
- El femení plural es forma amb "-es" (casa > cases)
- Existeix la formació del pretèrit mitjançant perífrasi amb una conjugació especial del present del verb anar.
[edita] Sistema d'escriptura
El sistema d'escriptura també presenta certs trets particulars. El català presenta una característica única, l'escriptura de la -l- geminada: -l·l- (com a intel·ligent). L'altre tret peculiar del català és la -ny- [ɲ] que només es retroba de manera general a l'hongarès i a diverses llengües africanes. També convé esmentar la grafia -ig [t∫] representada a poques paraules (com faig, maig, mig, puig, raig, Reig, roig, vaig, veig) o la representació amb t+consonant les consonants dobles en: tm, tn, tl i tll i l'africament en: ts, tz, tg i tj (setmana, cotna, atles, bitllet, potser, dotze, jutge, platja).
[edita] Nombre de parlants al món i coneixements
[edita] Territoris on la llengua té estatus oficial
|
[edita] Territoris on la llengua no té ple estatus oficial
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
[edita] Total de parlants
|
[edita] Coneixement de la llengua (2003-2004)
(% de la població de 15 i més anys). |
Fonts: Catalunya: Dades del cens de l'any 2004, Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya[2]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2003[3].País Valencià: Dades del cens de l'any 2004, Institut Valencià d'Estadística, Generalitat Valenciana[4]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2004[5].Illes Balears: Dades del cens de l'any 2002, Institut Balear d'Estadística, Govern de les Illes Balears[6].Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2002[7]. Catalunya del Nord: Estadística sobre els usos lingüístics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN 04), dades corresponents al 1999, Generalitat de Catalunya[8]. Andorra: Dades dels cens, Servei d'Estudis, Ministeri de Finances, Govern d'Andorra[9]. Dades lingüístiques de l'IEC, any 1999[10].Franja de Ponent: Dades de població, Centre de Recerca i Documentació Pau Vila[11]. Dades sociolingüístiques de l'Euromosaic[12]. Alguer: Estadística sobre els usos lingüístics a l 'Alguer 2004 (EULA 04)[13]. Dades de població, Ministeri d'Economia i Finances italià. Resta del Món: Estimació 1999 de la Federació d'Entitats Catalanes a l'exterior.
[edita] Dialectes de la llengua catalana
En 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar una divisió del català en dos gran blocs dialectals: Català oriental i Català occidental.
No hi ha una línia precisa que dividisca ambdós blocs, ja que sempre hi ha una zona de transició bastant ampla entre cada parell de dialectes, excepte a les Illes (encara que hi ha certs trets valencians a l'eivissenc) i a l'Alguer. Les diferències més notables entre tots dos blocs són:
- Català occidental:
- Les vocals àtones són: [a] [e] [i] [o] [u]. Hi ha distinció entre la e i la a i entre la o i la u.
- La x inicial o post-consonàntica està africada /tʃ/. Entre vocals o quan està precedida de i, és /jʃ/.
- La pronunciació de totes les <e> curtes tòniques del llatí [e].
- La 1a persona del present d'indicatiu és -e (valencià) o -o.
- Els verbs incoatius de la 3a conjugació es formen en -ix, -ixen, -isca.
- Hi ha manteniment de la nasal plural medieval en mots proparoxítons: hòmens, jóvens.
- Hi ha vocabulari específic: espill, xiquet, granera, poal...
- Català oriental:
- Les vocals àtones són: [ə] [i] [u]. Les vocals e i a en posició àtona es tornen /ə/ i la o i la u es tornen /u/.
- La x tant si és inicial, post-consonàntica, està entre vocals o si està precedida de i és fricativa /ʃ/.
- Moltes <e> curtes tòniques del llatí es pronuncien [ɛ] o [ə] en balear.
- Tendència al ieisme (tret estigmatitzat -i en retrocès actualment- amb frases com "la paia a l'ui").
- La 1a persona del present d'indicatiu és -o, -i (septentrional) o ø (Balears).
- Els verbs incoatius de la 3a conjugació es formen en -eix, -eixen, -eixi.
- La -n- del plural nasal medieval de les paraules proparoxítones cau: homes, joves.
- Hi ha vocabulari específic: mirall, noi, escombra, galleda...
Així també, cap dialecte és completament homogeni: tot dialecte es pot subdividir en molts subdialectes. El català és divideix en dos blocs dialectals i aquests en diversos dialectes:
|
|
[edita] Estàndards del català
Existeixen dos estàndards principals per a la llengua catalana, el regulat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'estàndard general, tenint com a centre l'ortografia establerta per Pompeu Fabra amb els trets característics del català central més aproximat al de Barcelona no influenciats pel castellà, i el regulat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, estàndard d'àmbit restringit, centrat en l'estandardització del valencià prenent com a base les Normes de Castelló, o sia, l'ortografia de Pompeu Fabra però més adaptada a la pronúncia del català occidental i als trets que caracteritzen els dialectes valencians.
L'estàndard de l'IEC, a més de tenir com a base els trets del català central, pren també trets d'altres dialectes considerant-los com a estàndard. Tot i això, la diferència més notable de tots dos estàndards és l'accentuació de moltes <e> tòniques, per exemple: francès o anglès (IEC) - francés o anglés (AVL), cafè (IEC) - café (AVL), conèixer (IEC) - conéixer, comprèn (IEC) - comprén (AVL). Això és degut a la diferent pronunciació d'algunes <e> tòniques en ambdós blocs del català, on al bloc oriental és pronuncia [ɛ] a l'occidental es pronuncia [e]. Malgrat açò, l'estàndard de l'AVL manté l'accent greu <è>, sense pronunciar-se obert, en algunes paraules com són: què, València, èter, sèsam, sèrie i època.
També hi ha altres divergències com l'ús de tl en alguns mots per l'AVL en comptes de tll com en ametla/ametlla, espatla/espatlla o butla/butlla, l'ús dels determinants demostratius elidits (este, eixe) a l'igual que els reforçats (aquest, aqueix) o l'ús de moltes formes verbals comunes en el valencià, i molts d'elles esteses pel bloc occidental, com les formes del subjuntiu o la escriptura dels incoatius tant en -ix- com en -eix- o l'ús preferent del morfema -e de la 1a persona singular del present d'indicatiu.
A les Illes Balears es fa servir l'estàndard de l'IEC adaptat al marc dialectal balear per la secció filològica de la Universitat de les Illes Balears, l'òrgan consultiu del Govern Balear. D'aquesta manera, per exemple, l'IEC indica que tant correcte és escriure "cantam" com "cantem" i la Universitat determina que la forma preferent a les Illes ha de ser "cantam" fins i tot en àmbits formals.
A l'Alguer, l'IEC ha adaptat l'estàndard a la varietat algueresa. En aquest estàndard s'hi pot trobar, entre d'altres característiques, l'article lo d'ús general, possessius especials la mia, lo sou/la sua, lo tou/la tua, etc., ús de la -v- al pretèrit imperfet a totes les conjugacions: cantava, creixiva, llegiva; ús de moltes paraules de caràcter arcaic d'ús molt corrent a l'alguerès: manco per menys, calqui u per algú, qual/quala per quin/quina, etc. i adaptacions dels pronoms febles.
[edita] El català en altres llengües
[edita] Parlars amb empremta de la llengua catalana
[edita] Manlleus de les altres llengües al català
Algunes paraules del català han arrelat a d'altres llengües per motius diversos. En alguns casos poden ser com al segle XX una expansió i importació d'especialitats vinculades a la gastronomia. Ex: ensaïmada, escalivada, orxata, paella. Algunes altres paraules en canvi (com capicua en espanyol) s'han implantat abans i amb una sort diversa segons les llengües.
[edita] Enllaços externs
| Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia: |
|
 |
Commons. |
|
|
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]. |
 |
Viccionari. |
 |
Viquidites. |
 |
Viquiespècies. |
 |
Viquillibres. |
 |
Viquinotícies. |
 |
Viquitexts. |
 |
Viquiversitat. |
[edita] Entitats
- Acadèmia Valenciana de la Llengua
- Institut d'Estudis Catalans
- TermCAT: Centre de Terminologia i consulta de neologismes
[edita] Diccionaris de llengua catalana
- Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
- Diccionari Català-Valencià-Balear
- Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
- Diccionari de Valencià en línia
- Diccionari d'Ortografia i Pronunciació del Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
[edita] Gramàtiques
[edita] Manifests
- Un memorial reial per a passats irreals
- Manifest per la llengua
- Joves de Mallorca per la llengua
- Doblatge i subtitulat de pel·lícules al català
- Manifest per la llengua de valencians residents al Principat
|
|||
|---|---|---|---|
| aragonès | asturià o lleonès | castellà o espanyol | català | dàlmata* | francès | francoprovençal | gallec | italià | llombard | occità | portuguès | retoromànic | romanès | sard | |||
| * llengua extingida |
