Ramir I d'Astúries
De Viquipèdia
Ramir I d'Astúries ( v 790 - 850 ), rei d'Astúries (842-850).
Fill de Beremund I d'Astúries i la seva esposa Usenda.
Va succeri Alfons II desprès d'una revolta interna per la qual va derrotar l'usurpador comte Nepocià a la batalla del puente de Cornellana. Amb la seva elecció com a rei s'abandona definitivament la successió electiva característica dels reis gots per la successió hereditària.
Durant el seu regnat va haver de fer front a atacs normands i musulmans d'Al-Àndalus.
L'art asturià va arribar al seu màxim esplendor durant el seu regnat, durant el qual es van construir Santa María del Naranco i San Miguel de Lillo.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà en primers núpcies amb una dona d'orígen gallec de la qual es desconeix el seu nom. D'aquest matrimoni nasqueren:
- Ordoni I d'Astúries (v 830-866), rei d'Astúries
- Gató d'Astúries (?-v 866), comte del Bierzo
El 842 es casà amb Urraca Paterna, senyora de Castella. D'aquesta unió tingueren:
- Roderic de Castella (?-873), comte de Castella
Fou succeït pel seu fill Ordoni I al Regne d'Astúries, mentre Roderic de Castella fou investit comte electiu al comtat de Castella.
| Precedit per: Alfons II |
Rei d'Astúries 842–850 |
Succeït per: Ordoni I |
