Reacció en cadena per la polimerasa
De Viquipèdia
La Reacció en cadena per la polimerasa (PCR de les sigles en anglès de Polymerase Chain Reaction) és una tècnica de biologia molecular que té per objectiu obtenir un gran nombre de còpies d'un fragment de DNA particular, partint d'una quantitat mínima. Actualment els equips són prou bons com per fer-ne a partir d'una sola còpia. El procés fou descrit el 1965 per Kary B. Mullis
[edita] Utilitat
Aquesta tècnica serveix per amplificar DNA. Donat que les tècniques d'identificació i manipulacio de l'ADN solen necessitar una gran quantitat d'ADN, després de l'amplificació per [PCR], resulta molt més senzill identificar amb una molt alta probabilitat virus i bacteris causant d'una malaltia, identificar persones (cadàvers, criminals...) o fer investigació científica sobre el DNA amplificat. Aquests usos derivats de l'amplificació han fet que es converteixi en una tècnica molt estesa, amb el conseqüent abaratament de l'equip necessari per a portar-la a terme.
[edita] Mecanisme d'acció
Aquesta tècnica es fonamenta en la propietat natural de l'DNA-polimerasa per replicar segments de DNA, i usa cicles d'alta i baixa temperatura per desnaturalitzar les cadenes bicatenàries de DNA recent formades entre si després de cada fase de replicació i, a continuació, deixar que tornin a unir-se a les polimerases mitjançant una baixada de temperatura perquè tornin a duplicar-les. En un principi s'uilitzava la polimerasa de l'Escherichia coli per a la replicació. Però com després de l'escalfament quedava desnaturalitzada i s'havia d'afegir a cada cicle, es va canviar per la polimerasa de Thermus aquaticus (polimerasa taq) que suporta molts cicles sense desnaturalitzar-se.
