Reanimació cardiopulmonar

De Viquipèdia

...	AVÍS MÈDIC

La reanimació cardiopulmonar o RCP és el conjunt de maniobres d'emergència aplicades a un pacient davant de la sospita de parada cardiorespiratòria. Aquestes maniobres tenen com a funció principal mantenir la oxigenació dels òrgans quan la circulació sanguínia d'una persona s'atura, especialment el cor i el cervell. Quan el cor s'atura, les lesions cerebrals comencen a aparèixer després del tercer minut, i a partir de 8 minuts és pràcticament impossible garantir la supervivència del pacient.

[edita] La RCP amb un sol salvador

S'ha d'aplicar la regla mnemotècnica desenvolupada per Peter Safar, que consisteix en l'acrònim anglés ABC:

A per a airway, alliberament de les vies aèries.
B per a breathing, ventilació artificial.
C per a circulation, restablir la circulació sanguínia.

Aproximació al pacient. El socorrista arriba al pacient, es presenta, i li demana al pacient que li apreti la mà, en cas de què estigui massa dèbil per a parlar.

Comprovació de las funcions respiratòries: el socorrista escolta la respiració, tracta de sentir l'aire sobre la seua galta, mira si el pit es mou, i sent los movimients del pit.

Insuflació boca a boca. El cap del pacient es tira cap a darrere. El socorrista tanca el nas del pacient amb una mà, mantenint la boca del pacient oberta, i sense soltar la barbeta.

Colocació de la mà abans de la RCP. La mà se coloca, en cas d'un adult, dos dits per dalt del plexus solar.

Posició per la RCP. Els braços es mantenen rectes, i les compressions es realitzen amb moviments dels muscles o del cos sencer.

Cronologia: la cronologia següent parteix del principi de que el pacient està en parada cardiorespiratòria. En cas contrari (ho sabrem durant la fase de balanç), no cal seguir aquests passos.

Protecció
Balanç
1. Comprovem que la víctima no es mou ni parla.
2. Agafem la mà de la víctima, i li diem "Em sent? Apreti'm la mà". Comprovem que la víctima no reacciona a la paraula ni al contacte.
3. Si estem sols, cridem per demanar ajuda; repetint aquesta crida durant tot el procés.
4. Obrim la roba que pugui molestar a la respiració (corbata, coll de la camisa, cinturó, el primer botó dels pantalons), explicant-li en veu alta "li obro la roba per ajudar-li a respirar" (si respira, potser ens entén encara que no reaccioni, i això la calma perquè sap el que passa; de totes formes també justifica la nostra actuació davant de possibles testimonis)
5. Posar una mà sobre el front, dos o tres dits de l'altra sobre la barbeta i elevar la barbeta; això obri la via aèria ("A" de l'acrònim "ABC")
6. Inspeccionar la boca, si veiem un objecte (aliments, per exemple), el treiem delicadament. Només eliminarem els objectes que vegem bé.
7. "Veure, escoltar i sentir": Mirar els movimients del tòrax, escoltar la boca de la víctima buscant els sorolls respiratoris, sentir l'aire a la galta.

Si la víctima NO respira normalment: Enviar a algú a demanar ajuda. Si estem sols, deixem a la víctima i alertem als serveis d'emergències.
Enviar a algú a buscar un desfibrilador automàtic extern si n'hi ha un disponible i si es sap on és ; i posar-lo en marxa;
Reanimació cardiopulmonar:
1. Controlem el pols carotidi només si estem experimentats, si no, es inútil perdre el temps en tractar de trobar el pols, si la persona no presenta signes de vida (moviments respiratoris, tos...) considerem que està en parada cardíaca.
2. Fem 30 compressions toràciques.
3. Fem dos insuflacions.
4. Continuem la insuflació i les compressions toràciques fins que arribi ajuda.

Així, tenim una alternància cíclica:

30 compressions toràciques que hem de fer 12 segons (un cicle compressió / relaxació ens ha de costar uns 0'6 segons, és a dir, una freqüència de massatge de 100 per minut; alternant amb 2 ventilacions que ens portaran uns 2 segons (1 segon per ventilació).

Nota: en cas que tinguem motius per a pensar que el pacient ens pot transmetre alguna malaltia infecciosa per via respiratòria, no farem les ventilacions.