Regne d'Ibèria

De Viquipèdia

El Regne d'Ibèria és un antic regne del Caucas format per la confederació tribal georgiana dels Saspers cap a finals del segle IV aC. El regne limitava al oest amb Còlquida (separat per les muntanyes Moskiki (Moschichi montes, amb la fortalesa de Sarapama, en georgià Skharapani), al est amb Albània del Caucas, al sud amb Armènia i al nord amb el Caucas. El seus rius principals eren el Cyrus (Kur) i l'Aragus (Aragvi). El principal pas al oest era el de les Portes de Shevi (modern Dariyel) a una roca sobre el riu Terek (georgià Shevis Kharu) i el est el congost de Derbent; des Armènia el pas principal era per Kars al nord de l' Aragus.

Els ibers del Caucas estaven dividits, segons Estrabó, en quatre classes socials: la reialesa, els sacerdots, els guerrers i el poble. La seva vestimenta a la plana era similar a la dels armenis i medes, però a les muntanyes era similar a la d'escites i sàrmates.

regne d'Ibèria

Segons el Khartlis Tskhoréba (Història de Geòrgia) una obra antiga que esmenta la formació del regne, aquest tenia governadors provincials anomenats mamasakhlissi sobre els quals dominava el governador de Mtskhétha. En temps d'Alexandre el Gran, els grecs van arribar al país, van assassinar al governador de Mtskhétha, que es deia Samara, i van posar com a governador a un cap grec anomenat Azon. Passat un temps, un nebot de Samara, Parnavaz, que era nadó quant van arribar els grecs, i la seva mare l'havia amagat a les muntanyes, es va associar amb Kudji, un governador de una província de Egrissi, per revoltar-se contra Ezon. La rebel·lió va triomfar i Azon va morir a la lluita. Parnavaz es va proclamar rei. Va establir governadors locals a totes les regions, càrrec que es va anomenar eristhavi menys el Kartli interior que va ser encomanat a un espaspéta, es a dir comandant en cap, amb un territori des l'Aragvi fins el Tachiskari.

regne d'Ibèria

El 65 aC Lucul·le va entrar al país empaitant a Mitridates VI Eupator i va obligar al rei a demanar la pau i esdevenir aliat romà. Els reis d'Ibèria van ser des llavors aliats de Roma, encara que sovint actuaren amb independència. L'any 35 el rei Mitridates d'Ibèria (Mitridates II) i el seu germà Farasmanes (després rei Pharsman I d'Ibèria) van envair Armènia a petició de Roma, en suport del pretendent part Tiridates III de Pàrtia. El 114 Ibèria va reconèixer al emperador Trajà. Rarament els reis van deixar el bàndol romà fins a meitat del segle III dC quant els perses van imposar la seva sobirania als reis per uns anys i encara que van tornar a l'aliança romana desprès del Tractat entre Roma i Persia del 298 ja l'influencia política romana al país va minvà.

El 284 un rei persa, fill del Shah, va pujar al tron d'Ibèria amb el nom de Mirian III d'Ibèria. El Tractat del 298 el va fer client romà. Sota Constantí el gran una dona captiva va començar la conversió dels ibers al cristianisme. El 337 es va instaurar el cristianisme com a religió d'estat. Tot i ser fidel aliat de Roma, Mirian III no es va pas enfrontar amb els perses, però després d'ell el seu fill Saurmag II d'Ibèria (Sauramaces) va ser clarament proromà.

Els perses el van foragitar i van col·locar un rei mes favorable, però els romans van atacar el país i per tractat del 370 es va dividir en dos regnes: un sota control romà i un sota control persa, amb dos reis (a la part romana Saurmag, el que havia estat enderrocat). Abans del 380 els perses imposaren el seu control absolut. Un representant del shah anomenat Pitiakhch es va establir a Ibèria, a la vila fortalesa de Tbilisi o Tblisi, amb l'encàrrec de vigilar als reis d'Ibèria. Els aristòcrates locals, els aznauris, als quals els reis s'oposaven, es van posar-se al costat de Persia i el càrrec de Pitiakhch va recaure sovint en aznauris de confiança. L'intent d'eliminació del cristianisme i la substitució pel mazdeisme provocà una revolta general a Transcaucasia (450-451) que el perses van controlar amb dificultat, però després el procés d'assimilació es va aturar.

Durant la guerra entre Bizanci i els Sassànides les portes Ibèriques van esdevenir domini dels huns, que van oferir cedir-lo al emperador bizantí Anastasi,, però aquest va construir Darus i el rei persa Kovad es va apoderar dels congost del Caucas i els va fortificar per prevenir les incursions d'huns i altres bàrbars

regne d'Ibèria durant Vakhtang I Gorgasal

El rei Vakhtang va ser primer fidel a Persia, de la que es valer per enfortir-se, però després s'hi va girar en contra. El poder reial havia estat abolit a Albània el 463 (tot i que va ser restaurat cap el 485) i el perses s'enfrontaven als Huns heftalites. Vakhtang es va rebel·lar per va ser derrotat. solament el impuls armeni li va permetre de recuperar en tron un any després. Els seu fill Datxi i el successor d'aquest Gurgen o Bakur II van seguir polítiques similars al pare, d'aliança amb Bizanci, i poca col·laboració amb Pèrsia. El 510 la monarquia va ser abolida a Albània. Quant els perses intenten imposar les costums mazdaistes en els funerals (cadàvers exposats als ocells de pressa i als gossos) el rei Bakur II d'Ibèria començà negociacions secretes amb Bizanci, per revoltar-se, però nomes va rebra un destacament poc nombrós. Els perses assabentats ocuparen el país. Bakur fugí a Lazika (Egrissi) amb els seus fidels. Les fortaleses frontereres de Skande y Chorapani foren conquerides pels perses però no entraren mes enllà a Lazika. Ibèria fou declarada província persa, que junt amb altres territoris caucàsics formà un Koustak governat per un espaspéta, dividit en Chahrs amb marzbans al seu front (un marzban rebè el govern d'Ibèria). Durant la guerra entre Bizanci i els Sassànides les portes Ibèriques van esdevenir domini dels huns heftalites, que van oferir cedir-lo al emperador bizantí Anastasi,, però aquest va construir Darus i el rei persa Kovad es va apoderar dels congost del Caucas i els va fortificar per prevenir les incursions d'huns i altres bàrbars

Ibèria encara va existir desprès com a territori (Curopalat) bizanti, essent anomenat Kartli pels georgians. Vegeu Curopalat de Kartli

Reis d'Ibèria