Roberto Baggio
De Viquipèdia
| Informació personal | ||
|---|---|---|
| Nom Complet | Roberto Baggio | |
| Sobrenom | Il Codino Divino Codino Roby |
|
| Data de naixement | 18 de febrer, del 1967 | |
| Lloc de naixement | Caldogno, (Vicenza), Itàlia | |
| Alçada | 1,74 m. | |
| Pes | 73 kg. | |
| Informació del club | ||
| Club actual | Retirat | |
| Número | 10 | |
| Posició | Mitja punta - Davanter | |
| Clubs professionals | ||
| Anys | Club | PJ (gols) |
| 1981-1985 1985-1990 1990-1995 1995-1997 1997-1998 1998-2000 2000-2004 |
Vicenza Fiorentina Juventus A.C. Milà Bologna Inter de Milà Brescia |
36(13) 94(39) 141(78) 51(12) 30(22) 41(9) 95(43) |
| Selecció nacional | ||
| 1988 - 2004 | Itàlia | 56 partits - 27 gols |
Roberto Baggio, ex-futbolista italià, fou conegut també com "Il Codino". Va néixer el 18 de febrer de 1967, a Caldogno una petita població al costat de Vicenza, Itàlia.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Els inicis
Roberto Baggio va ser un dels jugadors italians de futbol amb més talent de la dècada del 1990. Amb una tècnica poc comuna i una admirable sensibilitat per a xutar la pilota, Baggio va ser fonamental perquè Itàlia arribés a la final en el Mundial dels Estats Units l'any 1994, però desgraciadament va errar el penal decisiu de la final, fet que va donar el títol a la selecció del Brasil. No obstant això, el seu debut amb la selecció "azzurra" va ser quatre anys abans. Al seu primer partit, davant Txecoslovàquia, un jove roberto baggio va marcar un fantàstic gol després d'arrencar la jugada des de la meitat del camp, un fet que el va portar a se un dels jugadors més admirats del país. La seva carrera va començar al Vicenza, de la sèrie C de la lliga italiana. L'any 1985 va ser fitxat per la Fiorentina, ciutat i club que el marcaran de per vida i on va jugar durant 5 temporades. Es va convertir en un autèntic ídol de la ciutat i quan va saber-se que marxaria a la Juventus FC per una suma important de diners, van produir-se diverses manifestacions violentes en contra de la seva sortida del club.
[edita] La primera època d'or
Després de la seva actuació en el Mundial d'Itàlia (1990) va ser transferit a Juventus de Torí, on va collir els seus majors èxits a nivell de títols. Amb el club de Torí va obtenir un "Scudetto", una Copa d'Itàlia i una Copa de la UEFA, a més de ser considerat per la FIFA, l'any 1993, com el millor jugador d'Europa i del món. Dos anys mes tard al 1995 va ser transferit al A.C. Milan, on va jugar 2 temporades i va guanyar altre Scudetto. Els seus baixos rendiments al club milanista el van dur al Bologna i durant el 1997 va anotar 22 gols en 30 partits, xifra que el va deixar apunt de aconseguir el pichichi, però una inoportuna lesió el va deixar fora de la lluita per aquest guardó. Tot i això va demostrar que seguia sent un jugador determinant i va participar amb Itàlia al mundial de França 98. Després del mundial va jugar al Inter de Milà, la afició el va rebre com l'ídol que era a Itàlia i l'acabarà despedint dos anys més tard com un heroi. La seva sortida ve degut a que el capità es retrobarà amb Marcello Lippi, un entrenador amb el que ja va coincidir a la Juventus i amb el qual sempre ha tingut enfrontaments als vestuaris. Tot i els pocs minuts que li va donar l'entrenador, Baggio va seguir demostrant que encara tenia futbol de qualitat a les seves botes degut als gols decisius i de qualitat que va anotar sempre que el mister li va donar minuts. Desprès de classificar a l'equip per la Lliga de campions gràcies als seus dos gols brillants durant el partit de playoff contra el Parma, fitxa pel Brescia Calcio, un equip recent pujat a la primera divisió i lluitarà per no descendre.
Aquest equip serà l'últim equip com a jugador en que militarà i ho farà durant 4 temporades, al Brescia es veurà un cop més la seva qualitat i efectivitat anotadora. A l'estiu del 2001, un any abans de l'inici del Mundial de Corea i Japó del 2002 , ja s'escolten veus sobre la convocatoria del capità per a aquest torneig. Els tifosi volen veure complert el somni de Baggio de jugar el seu quart mundial i a mesura que passen els mesos Itàlia sencera reclama a Trapattoni (el seleccionador) la convocatòria quan a l'inici de la lliga Baggio porta 8 gols anotats a les primeres 8 jornades de la lliga. Però quan semblava que podria passar, que Baggio podria ser pichichi, anar al mundial i retirar-se com a capità de la Itàlia campiona del mundial, el 29 d'Octubre del 2001 una inoportuna lesió al seu genoll, sembla trencar el somni. Tot i això Baggio es recupera de forma espectacular i al cap de 5 mesos torna a jugar, aquesta lesió el tenia que deixar allunyat dels terrenys de joc durant 8 mesos i el 21 d'Abril durant el seu primer partit desprès de la lesió Baggio entra al camp al minut 70 i acabar anotant 2 gols importàntissims per a les aspiracions de salvació de l'equip. Aquest increïble retorn fa que els aficionats tornin a somiar amb la possibilitat de que el 10 pugui disputar el seu darrer mundial i es realitzen manifestacions a diverses poblacions italianes, diversos artistes enregistren cançons i als camps foranis on va a jugar el Brescia es poden presenciar pancartes a favor d'aquesta convocatòria, la tensió puja a mesura que s'aproxima la data d'aquesta. Al darrer partit de la temporada Baggio torna a anotar un gol, 3 gols en tres partits desprès de la lesió, 11 gols en una temporada on ha jugat 11 partits però el seleccionador decideix convocar a Camoranesi, un argentí recent nacionalitzat italià.
Desprès d'aquest cop dur Baggio i durant la seva penúltima temporada com a jugador, torna a salvar al Brescia a la temporada 2002/03. El seu últim any com a futbolista Baggio aconsegueix la fita històrica de salvar al modest Brescia per quart any consecutiu i alhora el 14 de Març aconsegueix al camp del Parma arribar a la xifra màgica dels 200 gols a la Serie A. L'afició d'aquest equip felicita a Roberto amb una forta ovació. L'últim partit a la lliga serà el 16 de Maig del 2004 contra el A.C. Milan, quan deixa el camp a la segona meitat, tots els jugadors, entrenadors, membres de l'equip tècnic de tots dos equips i tots els espectadors de San Siro, donen a Baggio una de les major ovacions recordades mai a la història del futbol italià, doncs un dels millor jugadors de la història del futbol, l'ídol del país deixarà de meravellar pels seus camps de futbol.
|
|
|||
| Temporada | Equip | Partits | Gols |
| 1982-83 | Vicenza | 1 | 0 |
| 1983-84 | Vicenza | 6 | 1 |
| 1984-85 | Vicenza | 29 | 12 |
| 1985-86 | Fiorentina | 0 | 0 |
| 1986-87 | Fiorentina | 5 | 1 |
| 1987-88 | Fiorentina | 27 | 6 |
| 1988-89 | Fiorentina | 30 | 15 |
| 1989-90 | Fiorentina | 32 | 17 |
| 1990-91 | Juventus | 33 | 14 |
| 1991-92 | Juventus | 32 | 18 |
| 1992-93 | Juventus | 27 | 21 |
| 1993-94 | Juventus | 32 | 17 |
| 1994-95 | Juventus | 17 | 8 |
| 1995-96 | A.C. Milan | 28 | 7 |
| 1996-97 | A.C. Milan | 23 | 5 |
| 1997-98 | Bologna | 30 | 22 |
| 1998-99 | Inter | 23 | 5 |
| 1999-00 | Inter | 19 | 4 |
| 2000-01 | Brescia | 25 | 10 |
| 2001-02 | Brescia | 12 | 11 |
| 2002-03 | Brescia | 32 | 12 |
| 2003-04 | Brescia | 26 | 12 |
[edita] Clubs
- Vicenza (1981 - 1985) (36 partits/13 gols)
- Fiorentina (1985 - 1990) (94 partits/39 gols)
- Juventus (1990 - 1995) (141 partits/78 gols)
- A.C. Milan (1995 - 1997) (51 partits/12 gols)
- Bologna (1997 - 1998) (30 partits/22 gols)
- Inter de Milà (1998 - 2000) (41 partits/9 gols)
- Brescia Calcio (2000 - 2004) (95 partits/43 gols)
Total: 488 partits 216 gols
[edita] Palmarès
- 2 Scudettos (Lligues italianes)
- 1 Copa d'Itàlia
- 1 Copa de la UEFA
- 1 Pilota d'or
- 1 FIFA World Player
- 1 Premi Bravo
- 1 Pilota de Platí
- 1 Golden Foot
- 1 Onze d'Or
- Inclós a la FIFA 100
- 1 Guerin d'Oro (Durant la seva estada a la tercera divisió italiana)
- 2 Guerin d'Oro
- Azzurro del secolo
[edita] Selecció Italiana
Roberto Baggio va ser convocat un total de 56 cops (1998-2004) per jugar amb la selecció italiana absoluta, va anotar un total 27 gols.
- Va ser finalista de la Copa del món del 1994, jugada als Estats Units, la final va ser contra Brasil amb resultat final de 0-0 i van perdre als penals desprès de les errades de Franco Baresi i el mateix Baggio.
- Va quedat en tercera posició al seu primer mundial (Copa del món de Itàlia al 1990)
- Va anotar un total de 9 gols a les fases final de la Copa de món (1990: 2 gols, 1994: 5 gol i 1998: 2 gols)
[edita] Companys d'equip
Llista de jugadors destacats amb els que ha jugat Roberto Baggio:
border=1 cellpading="3"
|
|
|
|---|---|
| A.C.F. Fiorentina | Dunga, Pellegrini i Di Chiara. |
| Juventus | Gianluca Vialli, Fabrizio Ravanelli, Dino Baggio, Del Piero, Di Livio, Conte i Deschamps. |
| AC Milan | Weah, Baresi, Paolo Maldini, Costacurta, Desailly, Savicevic, Di Canio, Boban, Simone, Donadoni, Abertini i Dugarry. |
| Bologna | Andersson. |
| Inter de Milà | Ronaldo, Recoba, Zanetti, Vieri, Seedorf, Laurent Blanc, Di Biagio, Peruzzi, Ventola, Djorkaeff, Zamorano i Simeone. |
| Brescia Calcio | Andrea Pirlo, Luca Toni, Caracciolo, Hubner, Pep Guardiola, Diana, Appiah i Di Biagio. |
[edita] Trivia
- Roberto Baggio es va casar de molt jove amb la seva companya de sempre, Andreina, amb la qual ha tingut tres fills: Valentina, nascuda al 1989, Mattia (1993), i Leonardo (2003).
Actualment viuen a la població natal de Roberto: Caldogno.
Un dels seus germans, Eddy Baggio, va jugar també al futbol professional, als campionats de la serie B, C1 i C2.
- Roberto Baggio és un devot budista: Va començar a practicar-lo durant els seus anys a Florència, un amic seu d'aquesta població el va introduir en aquest mon espiritual. Desprès d'això mai ha deixat de creure en aquesta religió i per aquest motiu té una estima molt especial per l'extrem orient i alhora té molts fans a països com ara la Xina, Corea i especialment al Japó, on nombrosos equips van intentar que Baggio jugués a la lliga japonesa de futbol.
- Va escriure una autobiografia, publicada al 2001 amb el títol de "Una porta nel cielo" (Una porta al cel) (Edicio Limina, ISBN 88-88551-92-1). En aquest llibre entre altres coses, explica els períodes difícils provocats per les seves lesions continues. També explica les dificultats que ha tingut al llarg de la seva carrera amb alguns entrenadors, especialment amb Marcello Lippi, el qual va tenir problemes a l'últim any a la Juventus i després al Inter de Milà. Cal dir que elogia altres entrenadors com ara Giovanni Trapattoni, Carlo Mazzone i Gigi Simoni.
- Al 2006 Baggio, es va retirar de l'activitat futbolística, tot i això va rebre ofertes de diversos clubs per continuar jugant com ara el Livorno de Carlo Mazzone. El Divino Codino va refusar l'oferta pels seus problemes físics, que el van obligar a la seva retirada forçada.
- El Brescia ha retirat la samarreta amb el número 10 en homenatge a Roberto Baggio.
