Txecoslovàquia
De Viquipèdia
|
|||||
Lema nacional: Pravda vítězí (La veritat preval en texec) (1918-1989) Veritas Vincit (La veritat preval en txec) (1989-1992) |
|||||
Idiomes oficials | txec i eslovac | ||||
Capital | Praga 50°05′ N 14°28′ E |
||||
Ciutat més gran | Praga | ||||
Govern
President
Primer Ministre |
República Václav Havel (Últim) Jan Stráský (Últim) |
||||
Superfície - Total - Aigua(%) |
127.900 km² (?) ?% |
||||
Població - Estimació 1993 - Cens — - Densitat |
15.600.000 (?) — 122 hab/km² (?) |
||||
Moneda | Corona txecoeslovaca¹ (CSK ) |
||||
Fus horari - Estiu (DST) |
CET (UTC+1) Si, CET* (UTC+2) |
||||
Independència Dissolució |
28 d'octubre de 1918 31 de desembre de 1992 |
||||
Himne nacional | Kde domov muj i Nad Tatrou sa blýska | ||||
Domini internet | .cs (No existeix) | ||||
Codi telefònic | +? (No existeix) |
||||
Gentilici | Txecoslovac, txecoslovaca | ||||
1El 1992, després de la dissolució de Texecoslovàquia va passar a ser a Corona txeca (República Txeca o Corona eslovaca (Eslovàquia) i en un futur l'Euro. |
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, excepció feta del període de 1938 a 1945, en el qual es va dividir en:
- La regió dels Sudets, de majoria alemanya, annexionada a Alemanya.
- El Protectorat de Bohèmia i Moràvia, dintre d'Alemanya amb un règim especial de tipus colonial. Aquest protectorat i els Sudets ocupaven en conjunt el territori actual de la República Txeca.
- Eslovàquia, independent però aliada dels nazis.
- El sud de l'actual Eslovàquia, de majoria hongaresa, i la Ucraïna Subcarpàtica, més a l'est i de població ucraniana, van passar a Hongria.
- Una petita zona al voltant de la vila de Český Těšín, a la Silèsia txeca, on hi havia una minoria polonesa, va passar a Polònia.
Al final de la Segona Guerra Mundial tots aquests territoris es van reintegrar a Txecoslovàquia, excepte la Ucraïna Subcarpàtica que va passar a la Unió Soviètica i que actualment forma part d'Ucraïna.
Després del conflicte, el 1948 esdevingué un estat comunista. L'any 1968, reflectint el creixent desacord dels seus ciutadans amb la natura del règim, s'hi produí un intent de reforma anomenat Primavera de Praga, impulsat des del govern d'Alexander Dubček, que propugnava el socialisme de rostre humà. Aquest intent lliberalitzador va acabar amb la intervenció militar de la Unió Soviètica i els seus aliats del Pacte de Varsòvia, amb l'excepció de Romania i va donar lloc a una dura repressió.
El 17 de novembre de 1989 s'hi va produir la Revolució de Vellut, amb la qual el règim comunista va caure de manera pacífica. L'1 de gener de 1993 se separà pacíficament en dos estats: la República Txeca i Eslovàquia rera l'anomenat Divorci de Vellut.
Aquest article sobre història és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |