Sòfocles

De Viquipèdia

Sòfocles (496-406 aC), un dels tres grans dramaturgs de l’antiga Atenes, juntament amb Èsquil i Eurípides.

[edita] Vida

Sòfocles va néixer en Colona Hípic (avui parteix d’Atenes) al voltant de l’any 496 aC Fill de Sòfil, un acomodat fabricant d’armadures, Sòfocles va rebre la millor educació aristocràtica tradicional. De jove va ser cridat a dirigir el cor de nois per a celebrar la victòria naval de Salamina en l’any 480 aC En el 468 aC, a l’edat de 28 anys, va derrotar a Èsquil, la preeminència dels quals com poeta tràgic havia estat indiscutible fins a llavors, en el curs d’un concurs dramàtic. En el 441 aC va ser derrotat al seu torn per Eurípides en un dels concursos dramàtics que se celebraven anualment a Atenes. No obstant això, a partir del 468 aC, Sòfocles va guanyar el primer premi en vint ocasions, i va obtenir en moltes altres el segon. La seva vida, que va concloure en l’any 406 aC, quan l’escriptor contava gairebé noranta anys, va coincidir amb el període d’esplendor d'Atenes. Entre els seus amics figuren l’historiador Heròdot i l’estadista Pèricles. Malgrat no comprometre’s activament en la vida política i mancar d’aspiracions militars, va ser triat pels atenesos en dues ocasions per a ocupar una important funció militar.

[edita] Obres dramàtiques

Sòfocles va escriure més de cent peces dramàtiques, de les quals es conserven set tragèdies completes i fragments d'altres vuitanta o noranta. Les set obres conservades són Antígona, Èdip Rei, Electra, Àiax, Les Traquínies, Filoctetes i Èdip a Colonos (produïda pòstumament l'any 401 aC). També es conserva un gran fragment del drama satíric Els conillers, descobert en un papir egipci al voltant del segle XX. D'aquestes set tragèdies la més antiga és probablement Àiax (c. 451 - 444 aC). La segueixen Antígona i Les Traquínies (posteriors a 441 aC). Èdip Rei i Electra daten del 430 al 415 aC Se sap que Filoctetes va ser escrita l'any 409 aC.

Aquestes set tragèdies es consideren excel·lents per la força i la complexitat de la seva trama i el seu estil dramàtic, i almenys tres d'elles, Antígona, Èdip Rei i Èdip a Colonos, són considerades unànimement com obres mestres. Antígona proposa un dels principals temes de l'autor: el caràcter dels protagonistes, les decisions que prenen i les conseqüències, sovint doloroses, d'aquests dictats de la voluntat personal. Antígona relata el ritu funerari del seu germà Polinices, mort en combat al desobeir l'edicte de Creont, governador de Tebes. El soterrament del germà implica per a Antígona la seva pròpia mort, la mort del seu amant, Hèmon, que no és altre que el fill de Creont, i la mort de Eurídice esposa de Creont. Àiax, Filoctetes, Electra i Les Traquínies, repeteixen, en major o menor grau, els temes ja exposats a Antígona. Èdip Rei, merescudament famosa per la seva impecable construcció, la seva força dramàtica i la seva eficaç ironia, va ser considerada per Aristòtil en la seva Poètica, com la més representativa, i en molts aspectes la més perfecta, de les tragèdies gregues. La trama gira entorn de l'heroi mitològic Èdip, que a poc a poc descobreix la terrible veritat d'haver ascendit al càrrec de governador de Tebas després d'haver assassinat involuntàriament al seu pare, primer, i casant-se amb la seva mare, la reina Jocasta, després. Èdip a Colonos descriu la reconciliació del cec i ancià Èdip amb la seva destinació, i la seva sublim i misteriosa mort en Colona, després de vagar durant anys en l'exili, donat suport per l'amor de la seva filla Antígona.

[edita] Influència

Sòfocles és considerat avui per molts estudiosos com el major dels dramaturgs grecs, per haver arribat a un equilibri expressiu que està absent tant en el pesat simbolisme d'Èsquil com en el realisme teòric de Eurípides. Se li atribuïxen nombroses aportacions a la tècnica dramàtica, i dues importants innovacions: la introducció d'un tercer actor en escena, el que permet complicar notablement la trama i realçar el contrast entre els distints personatges, i la ruptura amb la moda de les trilogies, imposada per Èsquil, que converteix cada obra en una unitat dramàtica i psicològica independent, i no en part d'un mite o tema central. Sófocles també va transformar l'esperit i la importància de la tragèdia; en endavant, encara que la religió i la moral van seguir sent els principals temes dramàtics, la voluntat, les decisions i la destinació dels individus van passar a ocupar el centre d'interès de la tragèdia grega.