Salomó I de Bretanya
De Viquipèdia
Salomó I de Bretanya (bretó Salaün) fou rei de Bretanya del 857 al 874. Arribaria al tro com a un usurpador. Continuà la política expansiva del seus antecessors, i va arribar a prendre part d’Anjou, Maine i Contentin, ja fora del territori bretó, i en la seva expansió el 874 arribaria a ocupar gairebé tota Normandia. Aleshores es va aliar amb Carles el Calb contra els víkings normands que assolaven les costes; l’ajudà a prendre Angers, però no aconseguí que els francs el reconeguessin com a rei, tot i que el Papa sí que ho va fer. Fou mort pels dos fills d’Erispoé, el seu gendre Pasketen (o Pascwiten), comte de Gwened i Gurvand, comte de Roazhon que regnaren del 874 al 877.
| Precedit per: Erispoé |
Reis de Bretanya 857–874 |
Succeït per: Alain I Barvek |
