Samosata

De Viquipèdia

Samosata (armeni Shamushat) fou una ciutat a la riba del Eufrates, capital de Commagene. Cal no confondre Samosata amb Arsamosata, mes al est (a una situació exacta desconeguda).

Samosata era una ciutat fortificada, probablement d’origen hitita. A la ciutat hi havia el palau dels reis de Commagene i mes tard residencia del governador de la província romana. També hi havia un pont que creuava l'Eufrates.

Fou temporalment ocupada per Marc Antoni durant la seva campanya a Síria

El segle I, Ceseni Petus, prefecte de Síria durant el regnat de Vespasià, va descobrir que el rei Antíoc de Commagene preparava una aliança amb els parts als que oferia pas pel pont i la ciutat, i va ocupar preventivament la ciutat, i el rei fou deposat i Commagene annexionada (73)

El 297 foren martiritzats a la ciutat set cristians: Abibus, Hipparchus, Jacob, Lolià, Paragnus, Philotheus i Romà.

Aquí va néixer al segle III el bisbe Pau de Samosata, que va predicar idees adopcionistes que van derivar mes tard en el paulicians i bogomilites.

El 625 fou atacada i ocupada per l'emperador Heracli junt amb Marash.

El 858 el cap paulicià, Karbeas, amb ajut del emir de Melitene, va derrotar als bizantins davant de Samosata.

El febrer del 1098 l’emir Baldukh va derrotar a les rodalies al llatí Balduí.

El 1114 va se ocupada pel comte d'Edessa però va tornar als àrabs el 1149.

Actualment ha sorgit una nova ciutat que es diu Samsat i està a Turquia.