Sant Pere de Vilamajor
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|---|---|---|---|
|
|||
| Dades municipals | |||
| Gentilici | XXX | ||
| Població (2005) | 3.444 hab. | ||
| Superfície | 34,8 km² | ||
| Densitat (2001) | 80,8 hab/km² | ||
| Altitud | 305 m | ||
| Coordenades | 41°41'8"N, 2°23'24"E | ||
| Entitats de població | 8 | ||
Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.
[edita] Història
Sant Pere de Vilamajor es troba situat a la carena del Pla de la Calma i del Tagamanent, a 305 m. d'altitud i amb una extensió de 34,74 km2.
Majoritàriament agrícola, ramadera i forestal, va estar passatge destacat de la història medieval, doncs on actualment es troba l'església, va ser el Palau Comtal dels Comtes de Barcelona, Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó.
Sí l'estret contacte amb la natura és una de les principals característiques del municipi, l'altra és la seva llarga història. I és que sembla que ha estat poblat de des l'antiguitat. La trobada de restes ibèriques i romanes fan pensar que hagué un vicus iber i , posteriorment, una vil·la romana la qual es va mantenir durant el període visigot. Del que no hi ha cap mena de dubte és que durant el segle IX hagué a Sant Pere una població estable que gaudia dels beneficis d'una petita església.
Vilamajor comprenia els territoris municipals actuals de Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu. Aquesta gran extensió era propietat directa del comtat de Barcelona . En el segle XI els comtes de Barcelona, els bessons Ramon Berenguer i Berenguer Ramon varen construir un palau comtal que acollia dins de les seves muralles el nucli antic de sant Pere i que és conegut amb el nom de La Força. Parlem de la primera o segona ( segons el segle) població més gran, en nombre de fogatges, de tota la comarca del Vallès oriental, per sobre de Granollers, fet que evidencia la gran importància que tingué.
Amb el pas del temps, Vilamajor va anar perdent importància. Els comtes van deixar d'anar-hi. El terratrèmol del segle XV va enderrocar gran part del palau comtal que es trobava en un estat lamentable.
L'existència d'una important població disseminada en l'època feudal , va donar lloc a la creació de nombroses capelles, ermites o esglésies. Destacarem per sobre de totes, l'antiga ermita de Can Nadal d'origen pre-romànic i que passa per ser la més antiga de tot el municipi i l'ermita dedicada a Sant Elies que es va edificar en el segle XV.
Amb el procés industrialitzador de Catalunya, Sant Pere anà perdent poc a poc població. A principis del segle XX amb la revolució industrial, es varen construir diversos edificis d'estiueig de caire modernista. La proximitat de Barcelona, va propiciar les urbanitzacions de segona residència que actualment genera un nou creixement demogràfic del poble.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
 |
Aquest article sobre Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
