Cardedeu
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
 Comarca del Vallès Oriental |
|||||
| País |  Catalunya |
||||
| Gentilici | cardedeuenc, cardedeuenca | ||||
| Predom. ling. | català | ||||
| Superfície | 12,89 km² | ||||
| Altitud | 193 m | ||||
| Població (2006) • Densitat |
15.561 hab. 1.207,21 hab/km² |
||||
| Coordenades | 41° 38′ 26, N° 2′ 21 | ||||
| Formació Fundació |
941 dC (Carotitulo) |
||||
| Sistema polític Nuclis • Alcaldessa: |
1 Montserrat Cots Álvarez (PSOE) |
||||
| Estat • CCAA • Província • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Vallès Oriental |
||||
| Web | |||||
Cardedeu (català central AFI [kərdəˈðɛw]), és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental, dins la província de Barcelona, amb una població aproximada de 16.000 habitants.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
El municipi, que té una extensió de 12,89 km², és emplaçat en plena depressió prelitoral, entre la serralada litoral i el massís del Montseny. És travessat per la riera de Vallforners, coneguda més popularment com a riera de Cànoves, afluent del Mogent que, alhora, és afluent del Besòs. El punt més elevat del municipi es troba situat al nord-oest del terme, prop de l’ermita de Sant Hilari (305 m), mentre que el més baix és al sud, a la vall del riu Mogent (155 m); l'altitud mitjana de la vila és, doncs, de 193 m sobre el nivell del mar. La longitud màxima és, de nord a sud, de 6,3 km i, d’est a oest, de 3,7 km.
El terme municipal limita, al nord, amb Cànoves i Samalús i, a un punt conegut com la Pedra Foradada, amb Sant Pere de Vilamajor; a llevant, amb Sant Antoni de Vilamajor a través del veïnat de Sant Julià d'Alfou; al sud-est, amb Llinars del Vallès; al sud-oest, amb La Roca del Vallès (veïnats de Santa Agnès de Malanyanes, Bell-lloc i Vilalba Sasserra); i, al nord-oest, amb les Franqueses del Vallès a través dels veïnats de Marata i Corró d’Amunt.
Distant 9 Km de la capital de comarca, Granollers, i 38 km de Barcelona, Cardedeu és un poble molt accessible perquè compta amb un gran nombre de vies de comunicació, com ara l’autopista AP-7 (sortida 12, Cardedeu - La Roca), la carretera comarcal C-251 que travessa el nucli urbà, la C-35 (variant de Cardedeu i Llinars del Vallès), i les carreteres locals a Cànoves, Dosrius i La Roca del Vallès. La vila també és zona de pas de la via ferroviària Barcelona - Portbou, s'hi aturen combois de Rodalies cada deu minuts al matí i cada mitja hora la resta del dia.
El paisatge circumdant, tot i que actualment es troba força urbanitzat, encara conserva les característiques pròpies de la plana vallesana amb una zona, coneguda com el Rial, a l’est de la riera, dominada per conreus cerealistes i explotacions ramaderes; a ponent, el terreny, de característiques argiloses, és més elevat i el paisatge és dominat per valls suaus i petits turons que configuren un mosaic de camps i retalls de bosc mediterrani; al sud, on predomina un paisatge densament urbanitzat, hi ha el polígon industrial Sud, la carena del parc de la Serreta, la vall del riu Mogent i l’autopista AP-7.
[edita] Clima
| 1953-2003 | gen | feb | mar | abr | maig | jun | jul | ago | set | oct | nov | des | Total |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Temperatura màxima (ºC) |
18,6 | 19,7 | 24,9 | 26,3 | 30,1 | 33,8 | 36,0 | 34,8 | 30,6 | 25,6 | 20,9 | 18,0 | 26,6 |
| Temperatura mínima (ºC) |
-2,3 | -2,0 | 0,8 | 2,2 | 6,8 | 10,3 | 14,3 | 14,3 | 9,5 | 5,6 | 0,8 | -1,6 | 4,9 |
| Temperatura mitjana (ºC) |
6,9 | 8,2 | 10,4 | 12,6 | 16,4 | 20,3 | 23,4 | 23,3 | 20,1 | 15,6 | 10,3 | 7,5 | 14,6 |
| Precipitacions (mm) | 47 | 42,1 | 53,7 | 56,1 | 62,9 | 54 | 30,5 | 59,5 | 83,1 | 87 | 62,8 | 60,3 | 699 |
[edita] Demografia
Cardedeu ha crescut molt degut a les facilitats en les comunicacions, això ha permès que molta gent que vivia i treballava a Barcelona pogués fer-se una casa o comprar-se un pis fora de la gran ciutat. Això ha provocat que aquesta vila sigui una de les poblacions que ha crescut més al Vallès Oriental en els últims 10 anys.
[edita] Orígens toponímics
Pel topònim confús que dóna nom a la vila s’han barrejat diverses possibilitats, però sembla ser que la més acceptada és la de Francesc de B. Moll que proposa que l’origen de Cardedeu prové de Car (quer) de Déu, que significaria “penyal de font”. No es considera admissible fonèticament la proposta de Balari i Jovany, segons la qual el topònim derivaria de quercitulum (alzinar petit). Tot i això la confusió toponímica s’ha perpetuat en l’escut municipal, que té representades tres flors de card daurades, donant lloc a equívocs sobre l’origen del nom de la vila.
[edita] Història
La depressió prelitoral ha estat i és el principal corredor natural del continent europeu a la península ibèrica, consta de planes fèrtils, un clima suau i certa proximitat al mar, per això les nostres contrades han estat habitades des de temps immemorials. Trobem restes megalítiques al Pla de Pins Rosers. En època romana, pel bell mig del Vallès hi passava la via Augusta i diverses vies secundàries; de fet hi trobem un gran nombre de restes romanes, massa sovint desateses pel seu caràcter poc espectacular. A Cardedeu són nombroses les masies i els camps de conreu on s’hi ha trobat restes de terrissa d’aquella època com ara a Ca l’Alzina o el Pla del Rifanyés.
[edita] Orígens medievals
Cardedeu és una vila d'origen medieval, ja que la primera referència escrita que es coneix data de l'any 941, quan apareix el nom de Carotitulo, mentre que la parròquia de Santa Maria està documentada des del 1012 com a pertanyent al terme de jurisdicció reial del castell de Vilamajor, juntament amb les parròquies de Santa Susanna, Sant Pere de Vilamajor i Sant Julià del Fou. En aquella època el poblament deuria ser de caràcter disseminat, amb diverses viles rurals i masos.
L’any 1264 trobant-se de pas el rei Jaume I a Cardedeu va concedir el privilegi de resoldre les causes criminals i els plets civils, a excepció dels homicidis i les apel•lacions, davant del batlle de Vilamajor en comptes del de Barcelona. Més endavant, el 12 de maig de 1272 a Girona, el rei signava la carta de poblament de la vila de Cardedol, concedint que es pogués construir una muralla, celebrar mercat els dimecres i una fira per la Santa Creu de setembre, alhora que s’eximia la població de pagar alguns impostos. També va manar que hi passés el camí reial que menava de Barcelona a França nomenant les famílies Montells i Lledó com a encarregades de fer complir les disposicions establertes. D’aquesta manera Cardedeu adquiria definitivament caràcter urbà.
L’any 1328 la batlla de Vilamajor va ser cedida per Alfons III a Berenguer de Sentmenat per premiar els seus serveis a la corona. Després de diversos anys de malestar, les quatre parròquies tornaren a mans reials, però al 1381 el futur Joan I venia la batllia a perpetuïtat a Bernat IV de Cabrera per tal de saldar deutes de la corona. Tres anys després, un pacte entre els prohoms de la batllia i consellers de la ciutat de Barcelona aconseguia que les parròquies de Vilamajor fossin nomenades “carrer i braç de la Ciutat de Barcelona”, obtenint els drets i deures de dita ciutat i retornant al patrimoni reial.
[edita] Època moderna
La segregació de Cardedeu es féu efectiva l’any 1599, quan Felip II concedí la separació de Cardedeu de Vilamajor, i tot i que per alguns afers encara actuarien junts durant uns anys, a partir d'aquest moment ja tindrien batlles propis i constituirien municipis diferenciats.
Entre els diversos fets calamitosos registrats històricament durant aquesta època destaquen el terratrèmol del 25 de maig de 1448, que tingué l’epicentre entre Cardedeu i Llinars i provocà més d’un centenar de víctimes, així com l’esfondrament de part del campanar i de diverses cases, el saqueig i incendi de la vila per part de les tropes castellanes l’any 1640 en plena Guerra dels Segadors, i les inundacions de 1776 i 1777. Malgrat aquestes desgràcies la vila de Cardedeu, situada en un punt estratègic per les vies de comunicació entre Barcelona, Girona i França, anirà creixent lentament i prosperant fins a assolir l’any 1787 una població de 1085 habitants segons els cens de Floridablanca.
[edita] El tumultuós segle XIX
El segle XIX fou una mescla de progrés i destacats fets violents. Així doncs, durant la Guerra del Francès es cremen diversos masos com ara Can Bas i Can Font de la Perera entre d’altres, i al 16 de desembre de 1808 es lliura al torrent del Fou, entre Cardedeu i Llinars del Vallès, una batalla entre espanyols i francesos, que acaba amb el triomf dels segons, capitanejats pel general Saint-Cyr. Les tropes napoleòniques entren a Cardedeu i sense trobar resistència arriben a Barcelona, on trenquen el setge i alliberen les guarnicions franceses bloquejades. D'aquesta batalla el francès Jean Charles Langlois en farà un gravat anomenat La bataille de Cardedeu que es pot contemplar actualment al Museu del Louvre a París.
Gràcies a l'arribada del tren (1860) i el pas de la carretera de Caldes a Sant Celoni (1864) el municipi experimentarà un lleu creixement i anirà esdevenint una vila moderna. Aquest progrés tan sols serà interromput pels lamentables fets ocorreguts al 1873, quan en diverses ocasions les tropes carlines entren a la vila i cremen l’arxiu municipal (28 de maig), així com l’ajuntament, l'església i l’estació (6 de novembre). Fou en aquesta última ocasió quan una quarantena de liberals es refugiaren al campanar de l’església i després de rendir-se sota la promesa que se’ls hi respectaria la vida foren afusellats sense contemplacions.
[edita] Cardedeu: vila d'estiueig
Un cop passades les guerres carlines fou quan a Cardedeu començà a tenir especial importància el fenomen de l’estiueig, amb les primeres viles construïdes l’any 1880. Els arquitectes més destacats que hi intervingueren foren: Eduard Balcells, Ramon Puig i Giralt, Josep Ros i Vila, i el més conegut de tots, Manel Raspall, que deixaren un valuós patrimoni arquitectònic encara ara conservat. Entre els estiuejants que escolliren Cardedeu a finals del segle XIX i primeries del XX hi trobem figures com els senadors Josep Vilaseca i Moragues i Josep Daurella i Rull, els alcaldes de Barcelona Marià Borrell i Joan Amat i Sormani, o el diputat de corts per la Lliga Regionalista Joan Lligé i Pagès, a més de diferents industrials, banquers i professionals liberals.
El 18 d’agost de 1907 es van celebrar els Jocs Florals de Cardedeu amb la lectura del discurs d’inauguració per part de Josep Carner. Un altre escriptor català de renom que visità la població en diverses ocasions va ser Santiago Rusiñol, qui en alguna ocasió es desplaçà des de Llinars per gaudir de representacions de cardedeuencs aficionats al teatre al Gran Casino del Vallès.
[edita] Esdeveniments històrics
941 – Primera referència escrita de Cardedeu sota el nom de Carotitulo.
1012 – Primera referència escrita de la parròquia de Santa Maria de Cardedeu.
1127 – S’esmenta el Mas Sant Hilari.
1264 – Jaume I fa nit a Cardedeu camí de Perpinyà.
1272 – El rei Jaume I concedeix la carta de repoblació a Cardedeu.
1279 – Pere II resta dos dies a Cardedeu, fent saber que el mercat serà el dimarts en lloc del dilluns.
1328 – Alfons III dóna la jurisdicció de la batllia de Vilamajor a Berenguer de Sentmenat pels seus serveis a la corona.
1345 – Revolta dels habitants de les quatre parròquies contra Jaufred de Sentmenat, que és assassinat a la masia de Can Terrades del Rieral.
1381 – L’Infant Joan ven a perpetuïtat les parròquies de Vilamajor, Cardedeu, el Fou i Santa Susanna a Bernat IV de Cabrera.
1384 – Es signa el pacte pel qual les quatre parròquies esdevenen carrer i braç de Barcelona i deixen d’estar sota el jou feudal.
1448- El 25 de maig hi ha un terratrèmol que provoca un centenar de víctimes i nombrosos desperfectes.
1470 – A Cardedeu hi ha 51 focs i 2 capellans (entre 205 i 257 persones aprox.).
1599 – Felip III concedeix la separació de la universitat de Cardedeu de la de Vilamajor. Comença l’autonomia del municipi.
1640 – Aixecaments a Cardedeu, com a d’altres poblacions del Vallès, contra els soldats castellans, que saquegen i incendien part de la vila.
1776-1777 – Desbordament de la riera i inundació del nucli de la Vila.
1787 – Cens de Floridablanca: 1.085 habitants.
1808 – Les tropes napoleòniques del general Saint Cyr, situades a Llinars, vencen a les espanyoles comandades pel general Vives entrant a Cardedeu i trobant el pas lliure fins a Barcelona.
1860- Arribada del tren.
1873 – Ocupació de la Vila per part de les tropes carlines, que cremen l’Església i l’Ajuntament, i afusellen els liberals que s’havien refugiat al campanar.
1907 – Jocs Florals de Cardedeu
1930-31 – I i II Concursos d’Aviació.
1932-33 – Primers aplecs de Sardanes
1939 – (29 de gener) Entren les tropes nacionals a la Vila.
1953 – Inauguració del II Seminari Dominicà a l’Estat Espanyol.
1981 – Primeres emissions de Radio Televisió Cardedeu.
[edita] Patrimoni arquitectònic
[edita] El dolmen de Pins Rosers
El dolmen de Pins Rosers és un monument megalític situat a l'antic pla de Pins Rosers o pla Marsell, molt a la vora de l'antic camí ral, i que actualment forma part de la decoració dels jardins de l'empresa Aigües del Ter-Llobregat. Aquest monument forma un cercle irregular; al seu interior hi ha dolmen central. Està format per nou monòlits que en un inici estaven plantats verticalment; a l'actualitat però n'hi ha algun de tombat. Segons una llegenda recollida al Costumari Català d'en Joan Amades, les pedres que formen el dolmen formaven part d'un antic hostal on cada nit assassinaven als clients amb una guillotina. La criada del hostal i un jove van escapar d'allà amb vida i van explicar-ho als guàrdies que van detenir l'amo i van enderrocar l'edifici.
