Simó Ballester
De Viquipèdia
Simò (Tort) Ballester, (Manacor ??? - Palma 1457) va ser un dels cabdills de la revolta forana mallorquina (1450-1453).
Era pagès i fill del majoral de Son Pere Andreu. Juntament amb Jaume Nicolau i Bartomeu Moner en va ser un dels homes clau, i dels més radicals de la revolta.
Al juliol del 1450 va participar en el primer setge de ciutat, com a cap d'un exèrcit de 2.000 pagesos. A principi de 1451 va fer negociacions a Manacor amb el governador Berenguer d'Oms, que hi havia anat expressament, però les negociacions fracassaren i a l'abril del 1451 es produí el segon setge de ciutat. Fou cabdill de les tropes foranes contra 900 pagesos lleials al governador, comandats pel lloctinent Jaume Cadell.
Després d'un tercer setge al maig de 1451 el rei Alfons V cedí a les pressions dels privilegiats i es decidí a intervenir amb molta duresa cap als forans.
A l'agost de 1452 envià un exèrcit de mercenaris italians (saccomani), del qual era Capità General el virrei de Sardenya Francesc d'Erill, que el derrotà a una batalla entre Inca i Sencelles.
El 1456 se n'anà a Menorca, d'on fou extraditat. Al 1457 va ser executat.
De la seva vida se n'han fet diverses obres :
- Simón Ballester el tuerto, de Miquel Bibiloni Corró
- Lealtad mallorquina, de Joan Bosch Sureda
- Els commoguts, de Joan Soler Antich
- La companyia Els Capsigranys va representar a Manacor l'obra de teatre Anomenat lo Tort.
