Manacor
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|---|---|---|---|
|
|||
| Dades municipals | |||
| Gentilici | manacorí/ina | ||
| Població (2005) | 35.908 hab. | ||
| Superfície | 260 km² | ||
| Densitat (2005) | 138,11 hab./km² | ||
| Altitud | 128 m | ||
| Entitats de població | 10 | ||
| Patró de la ciutat/vila | Sant Jaume | ||
| Batlle/essa | Antoni Pastor Cabrer (PP) (2003) | ||
Manacor és un municipi de Mallorca, situat a l'est de l'illa. Llinda amb Felanitx, Vilafranca, Petra i Sant Llorenç. Forma part de la comarca de llevant.
Taula de continguts |
[edita] Demografia
[edita] Creixement
El creixement demogràfic del municipi, al llarg de la història, es pot considerar prou equilibrat en relació al conjunt de l'illa. Al s. XVI la població es calcula entorn dels 5.000 hab. i augmenta fins als 7.000 en el s. XVIII. L'expansió demogràfica s'inicia al s. XIX, amb una població propera als 13.000 a principis del segle actual. A partir de 1920 es produí un fort increment fins a 1940 (19.000), en què hi hagué un estancament. Als anys 60 tornà a créixer, amb períodes de major alentiment, fins a les dades actuals. En general, l'augment d'aquest últim cicle s'ha caracteritzat per l'onada immigratòria provocada per l'expansió econòmica paral·lela al desenvolupament del sector turístic.
[edita] Distribució
La població es distribueix en diferents nuclis. El 74 % es concentra a la ciutat de Manacor mentre que Porto Cristo n'acull el 16 %, amb un increment molt notable els últims anys. La resta es reparteix entre s'Illot, Cales de Mallorca, Son Macià, Cala Murada, Cala Anguila i Cala Mendia.
| S'Estany d'en Mas | Cala Anguila-Cala Mendia | Cala Murada | Cales de Mallorca | Son Macià | S'Illot-Cala Morlanda | Porto Cristo | Manacor |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 139 | 296 | 624 | 725 | 839 | 1.576 | 6.385 | 25.324 |
[edita] Evolució
Evolució demogràfica del terme municipal entre 1993 i 2005.
| 1993 | 1994 | 1995 | 1996 | 1997 | 1998 | 1999 | 2000 | 2001 | 2002 | 2005 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 27.834 | 28.653 | 29.159 | 29.627 | 30.018 | 30.873 | 31.070 | 32.274 | 33.863 | 34.920 | 35.908 |
[edita] Geografia
[edita] Territori
Manacor es localitza a la zona oriental de l'illa de Mallorca a uns 50 quilòmetres de Palma. És el segon terme municipal més gran de l'illa i ocupa una superfície de 260,22 km². A migjorn limita amb Felanitx, a ponent amb Vilafranca de Bonany, a mestral amb Petra i a gregal amb Sant Llorenç des Cardassar. Al llevant, el litoral compta amb uns 27 km de longitud.
Les principals poblacions del terme municipal són la ciutat de Manacor, Porto Cristo, s'Illot, Cales de Mallorca, Cala Anguila, Cala Mendia, Son Macià i Cala Murada. Al municipi també hi pertanyen algunes cales com: Cala Varques, Cala Domingos, Cala Antena, Cala Bota, Cala Virgili, Cala Pilota, Cala Magraner, Cala Sequer i Cala Morlanda.
[edita] Relleu
El relleu és poc acusat.L'altitud mitjana és d'uns 125 m. Comprèn tres àrees ben diferenciades: -La zona d'Es Pla,on s'assenta el principal nucli urbà, la ciutat de Manacor, caracteritzada per la planor, només interrompuda per la vall de la Nou. Predomina un tipus de sòl bru-vermellós calcari i està travessat pel torrent de sa Vall. -El sector de la Serra de Llevant,de formació mesozoica i caracteritzada pel relleu suau. Els sòls són en general poc desenvolupats i es caracteritzen per l'abundància de materials calcaris. És formada per les serres de Calicant(427 m) i des Llodrà (350 m), el puig de so Na Moixa (335 m) i la mola des Fangar (318 m); -La Marina ,formada per molasses blanques, constitueix una plataforma d'uns 4 km d'amplària inclinada cap a la mar. Els terrenys calcaris han afavorit l'aparició de diverses formes d'erosió càrstica produïda pels agents atmosfèrics, originant nombroses coves, avencs, fondalades i enderrossalls. Són nombroses les cavitats naturals existents en el terme, amb un predomini de coves. Destaquen sobretot les Coves del Drach, les coves Hams i el conjunt de les coves des Pirata.
[edita] Clima
El clima és típicament mediterrani, temperat i amb estacionament tèrmic. La zona muntanyenca i de l'interior són seques subhumides, mentre que la marina és semiàrida. La temperatura anual mitjana és de 16º - 17º C.
[edita] Vegetació
La vegetació presenta les comunitats vegetals pròpies de Mallorca. La superfície forestal representa poc més del 20 %. La garriga d'ullastre i garballó s'estén per la marina amb espècies com l'estepa llimonenca, la mata, el fenàs, el romaní i el ciprell. El pinar es desenvolupa a la zona de muntanya i l'alzinar és gairebé inexistent. Al litoral trobam, entre d'altres, fonoll marí i gatovell mentre que a les platges sols resten redols de card marí. És freqüent el tamarell i el canyet a les zones més humides. La zona conrada representa el 74 % de la superfície. El paisatge agrícola està molt determinat per la presència de l'ametler, el cereal i la figuera i, en menor instància, el garrover i la vinya. El conreu d'hortalisses se centra en el meló, la tomàtiga, el pebre i la lletuga.
[edita] Història
[edita] Primers indicis
Els prinmers indicis d'ocupació humana dels territoris que avui en dia ocupa el terme municipal de Manacor, es remunten a l'època pretalaiòtica (2000-1400 aC), malgrat que l'arribada de l'home a Mallorca és entorn del cinquè mil·lenni. D'aquest període destaquen les coves artificials com a lloc d'enterrament (cova de s’Homonet Vell, a Son Ribot, el Mitjà de les Beies, etc.) i les navetes, aïllades o agrupades en poblats, que són les construccions d'habitació (sa Marineta, s’Hospitalet Vell, etc.).
[edita] Cultura talaiòtica
Devers el 1400 aC, ja sigui per l'evolució interna de la societat pretalaiòtica o per l'arribada de noves poblacions originàries de la Mediterrània Oriental, s'esdevé un canvi estructural en la prehistòria mallorquina i neix la cultura talaiòtica, caracteritzada per la seva arquitectura, els talaiots, grans torres construïdes a base de pedres de grans dimensions. Els poblats talaiòtics més destacats de Manacor són el de l'Hospitalet Vell, el des Boc i el de Bellver; també les construccions de Bendrís, Son Sureda i Sa Gruta, entre d'altres.
[edita] L'emprempta grega
La presència grega a la Mediterrània Occidental i la fundació d'Ebusus el 654 aC com a colònia púnica, suposà nous canvis per a la població talaiòtica, immersa a partir d'ara dins l'anomenat “món de les colonitzacions”. Els contactes amb les cultures clàssiques introduiran nous modes de vida i de creences.
[edita] Romanització
El 123 aC, Quintus Caecilius Metellus conquerirà Mallorca, que a partir d'ara estarà abocada dins un irreversible procés de romanització. A Manacor, les nombroses troballes submarines de materials romans a Porto Cristo, mostren un àmbit ben freqüentat en aquest període. No obstant, la major abundància de dades que trobam a Manacor corresponen al Baix Imperi. Les basíliques de sa Carrotja i de Son Peretó evidencien l'existència de comunitats cristianes ben consolidades.
[edita] L'Islam
Durant els segles VIII i IX les Illes Balears semblen estar oblidades per les principals potències mediterrànies: Bizanci, l'Islam i el regne Carolí. No obstant, durant aquest temps hi ha expedicions islàmiques contra les illes que acabaran el 902 amb la conquesta per l'Emirat de Còrdova.
Les diferentes etapes islàmiques es perllonguen fins al 1229, any de la conquesta catalana de Mallorca. El món islàmic a Manacor es plasma per les comunitats pageses del moment que es troben disperses en alqueries i rafals i ens han deixat tan sols com a restes materials fragments de ceràmica. També es conserven topònims que podrien tenir un orígen àrab o berber.
L'origen de la ciutat de Manacor es remunta probablement a les èpoques anteriors a la dominació islàmica, com ho demostren les restes trobades als voltants de l'actual església parroquial.
[edita] Reconquesta
Quan el 1229 el Rei Jaume I va desembarcar a Mallorca, Manacor era un dels principals nuclis de població fora de Palma i cap d'un dels dotze districtes en què estava dividida l'illa. Amb el repartiment, va passar a mans de Nunó Sanç, el qual al morir sense descèndencia la deixà altra volta al rei Jaume I. Ja l'any 1300 Jaume II concedí a Manacor l'estatut de vila. En aquests moments comptava amb un poblament de certa importància i els documents ens parlen de l'existència d'una parròquia l'any 1236. Dels inicis urbanístics s'han conservat la Torre del Palau i la fortificació d'algunes cases rurals (Torre de ses Puntes i Torre dels Enagistes). De l'època medieval cal recordar el paper de Manacor en els conflictes socials amb el protagonisme d'un personatge destacat: Simó Tort.
[edita] Modernització
Fins al segle XIX l'economia de Manacor es basava en l'agricultura (cereals i vinya) i ramaderia (ovelles) encara que també el sector del tèxtil i de l'alimentació tenia certa importància, com també les gerreries. El segle XIX marcarà l'inici de la transformació que convertirà Manacor en el que és. Augmenten les activitats industrials, dedicades a la transformació dels productes agrícoles: apareixen els molins fariners de vent i una fàbrica d'aiguardents. Des de la segona meitat del segle la construcció de mobles i la posterior creació de fàbriques seran una de les bases de l'economia manacorina. També continuen les gerreries i l'elaboració de licors i vins.
El 1879 s'inaugurà la línia de ferrocarril d'Inca a Manacor i el 1902 es fundà la primera fàbrica de perles d'imitació. Així, Manacor es convertí en el centre comercial i industrial de Llevant. Des de 1912 Manacor posseeix el títol de ciutat.
[edita] Urbanisme
Tot aquest desenvolupament d'activitat econòmica, a la qual a partir dels anys 60 s'afegeix el turisme, modificà no tan sols els costums de la societat, sinó que també tingué un fort impacte urbanístic: a finals del segle passat es construí la nova església parroquial Nostra Senyora dels Dolors, que s'ubica al mateix lloc de les esglésies anteriors, la més antiga documentada el 1232 i possiblement construïda sobre una mesquita àrab (troballa d'una inscripció funerària, avui al Museu Diocesà de Palma). El campanar és l'element més emblemàtic. També s'edifiquen alguns dels casals dels carrers Nou, Major, Pius XII, Bosch, etc. Al mateix temps s'expandiren i consolidaren les barriades històriques (Fartàritx i es Barracar) i es crearen noves urbanitzacions als voltants de l'estació del ferrocarril i de na Camel·la. Actualment el creixement urbanístic més destacat són les noves àrees dels centres escolars i l'eixample dels passeigs del Port, Fartàritx i del Ferrocarril.
[edita] Personalitats
[edita] Personatges històrics
[edita] Fills il·lustres
- Valerià Weyler i Nicolau
- Antoni Amer Llodrà (Garanya)
[edita] Cultura
- Antoni Maria Alcover i Sureda
- Guillem Fullana i Hada d'Efak
- Antoni Parera Fons
- Antoni Riera Nadal
- Miquel Àngel Riera Nadal
- Jaume Santandreu Sureda
[edita] Esport
[edita] Administració pública
És el cap de partit del Partit judicial del mateix nom. Compta amb 6 jutjats de primera instància i instrucció, oficina d'Hisenda, delegació de la Seguretat Social, ITV, Registre de la propietat i diverses notaries. Hi ha un parc de bombers, una caserna de la Guàrdia Civil, una comissaria de la Policia Nacional i té un cos de Policia Local.
Batles:
- Antoni Amer Llodrà "Garanya" 1931-1936 (FUA)
- Llorenç Mas Sunyer (CDI)
- Jaume Llull (PSOE)
- Gabriel Homar (PP)
- Gabriel Bosch (PP)
- Bartomeu Rosselló (PP)
- Catalina Sureda Fons - (PP)
- Miquel Riera 1999-2003 (ALM-UM)
- Antoni Pastor Cabrer 2003- (PP)
[edita] Fires, festes i celebracions
- A l'hivern, Sant Antoni Abat, els 16 (foguerons) i 17 (beneïdes) de gener, [1]
- A la primavera, el primer dilluns de Pasqua (Pasco) se celebra sa Berena.
- A la primavera, darrera setmana de maig i primera de juny, fires i festes.
- A l'estiu, per Sant Jaume 25 de juliol , que és el patró.
- A Porto Cristo les festes son el 16 de juliol, Mare de Déu del Carme.
- El tercer diumenge de setembre se celebra la darrera fira de l'any.
[edita] Educació
El municipi compta amb multitud d'escoles infantils de 0-3 anys com la de Nins i Nines i de 3-6 anys com Sa Graduada i Sa Torre, així com de primària com les d'Es Canyar, Simó Ballester, Jaume Vidal, La Salle, Sant Vicenç de Paül, Sant Francesc d'Assís, Puresa de Maria, Ses Comes, Mitjà de Mar entre d'altres. També té dos centres de secundària i de batxillerat: l'IES Mossèn Alcover i l'IES Na Camel·la (Pendent de canviar d'emplaçament). També té un centre d'aprenentatge de català (l'Escola Municipal de Mallorquí) i l'Escola Municipal de Música.
Actualment la ciutat de Manacor té força demanda de places escolars a causa de les darreres onades migratòries, això ha fet que les classes de les escoles i instituts estiguin saturades. Això ha duit a plantejar als polítics manacorins la creació d'altres edificis escolars com el nou institut de Porto Cristo , el proper edifici al qual s'hi destinaran els al·lumnes de l'actual institut de Na Camel·la i la creació d'altres escoles per a arreplegar els estudiants nouvinguts.
[edita] Sociolingüística
A Manacor predomina una població catalanoparlant amalgamada amb una població castellanoparlant i una de magrebina; darrerament també hi ha un nombre creixent d'origen equatorià. La llengua d'ús habitual entre els manacorins és el català (en un 73,63 % dels joves, un 62,42% de les al·lotes, en un 68,45 % dels pares i un 66,21% de les mares), sobretot de cara als mesos d'hivern, ja que de cara a l'estiu la població autòctona es desplaça cap a la costa i sol quedar la població immigrada. Manacor es troba entre la integració i la no-integració a causa, suposadament, de les seves dimensions però la vitalitat de l'ús del català a tots els àmbits i el prestigi que té la llengua a nivell cultural creen inèrcies positives cap a la normalització de la llengua. La no-integració és motivada sobretot pels hàbits lingüístics d'avui que condueixen cap al canvi automàtic de la llengua catalana per la castellana, sigui quin sigui l'origen de l'interlocutor o del nouvingut. Són pocs els interlocutors que mantenen la llengua d'aquesta terra.
[edita] Cultura
Manacor compta d'un teatre municipal amb quatre sales. Cada any se celebra una mostra de teatre escolar que arreplega més de 50 grups dels 15 centres educatius del municipi i que se celebra des de finals de març fins a mitjan juny. Així com també una de les fires de teatre més importants de les Illes Balears. També compta d'una parella de gegants: els Gegants de Sant Domingo (en Vicenç i na Catalina) que daten del 1823, i des del 1997 d'una colla castellera, els Al·lots de Llevant. Les dances tradicionals són les dels Cossiers, els Moratons i Els Indis.
És remarcable el nombre d'aficionats a l'hípica, més concretament a les carreres de trot enganxat, que se celebren cada cap de setmana a l'hipòdrom, situat a la carretera de Palma en direcció a Sant Llorenç des Cardassar.
[edita] Arquitectura
- Època pretalaiòtica (2000-1400 aC). D'aquest període destaquen les coves artificials com a lloc d'enterrament (cova de s'Homonet Vell, a Son Ribot, el Mitjà de les Beies, etc.) i les navetes, aïllades o agrupades en poblats, que són les construccions d'habitació (sa Marineta, s'Hospitalet Vell, etc.).
- Època talaiòtica. Destaquen alguns talaiots, grans torres construïdes a base de pedres de grans dimensions. Els poblats talaiòtics més destacats de Manacor són el de l'Hospitalet Vell, el des Boc i el de Bellver; també les construccions de Bendrís, Son Sureda i Sa Gruta, entre d'altres.
- Època romana. Destaquen el port romà contruït al torrent de na Llabrona i a l'altura de les coves dels Hams,les basíliques de sa Carrotja i de Son Peretó que evidencien l'existència de comunitats cristianes ben consolidades.
- Edad Mitjana. S'han conservat la Torre del Palau reial i la fortificació d'algunes cases rurals com la Torre de ses Puntes o Torre de'n Mir i la Torre dels Enagistes.
- Segle XVI. El convent Dominicà de Sant Vicent Ferrer, del qual destaquen el claustre, la capella del Roser i un retaule d'estil xorigueresc.
- Segle XIX. Destaca l'església arxiprestal neogòtica de Santa Maria dels Dolors datada de l'any 1891.
[edita] Mitjans de comunicació
Hi ha una cadena de televisió local privada, així com diverses publicacions:
- De periodicitat setmanal hi ha per ordre d'antigüitat el Manacor Comarcal, 7Setmanari, De Franc i Cent per Cent.
- De periodicitat quinzenal el Perlas y Cuevas
- De periodicitat mensual el Porto Cristo.
[edita] Economia
Manacor és un dels municipis econòmicament mes diversificats.
[edita] Sector primari
Malgrat que a partir de la segona meitat del segle XX ha perdut importància dins el cojunt del PIB, a Manacor hi ha una agricultura activa i molt diversificada, amb hivernacles, on es fa cultiu hidropònic i en terra, horticultura a l'aire lliure, vinyes, fruiters ,(ametllers) i cereals. Malgrat el pes de les antigues possesions ja no és el que era, encara ni ha algunes que mantenen l'esplendor d'antany: Santa Cirga, Es Fangar (la més gran del terme).
[edita] Indústria
Manacor és conegut per la seva indústria de perles artificials. La primera fàbrica va ser fundada el 1902, per l'industrial alemany Eduard Frederic Hug Heusch. El 1951 aquesta mateixa fàbrica va introduir un nou tipus de perla anomenada Majorica, d'una qualitat molt superior a la resta. Actualment el procés de fabricació d'aquestes perles, és visitat a diari per centenars de turistes.
L'altre indústria destacada és la de la fusta, sobretot amb la fabricació de mobles. Fins al punt d'atreure gent de tot Mallorca, a l'hora de comprar els seus mobles. Això ha duit a anomenar-la com La ciutat del moble
[edita] Enllaços externs
- Pàgina de l'Ajuntament
- Informació de l'Institut Balear d'Estadística
- Festes de Sant Antoni
- Museu de Manacor
- Teatre de Manacor
- Es Saig de Manacor
- Manacor Turisme
- Museu d'Història de Manacor
- Visit Manacor
- Vilaweb Manacor
- Mapa de Manacor
- Mapa de Manacor
| Portal I.Balears | Illes Balears – Mallorca |  |
| Municipis: | Alaró | Alcúdia | Algaida | Andratx | Ariany | Artà | Banyalbufar | Binissalem | Búger | Bunyola | Calvià | Campanet | Campos | Capdepera | Consell | Costitx | Deià | Escorca | Esporles | Estellencs | Felanitx | Fornalutx | Inca | Lloret de Vistalegre | Lloseta | Llubí | Llucmajor | Manacor | Mancor de la Vall | Maria de la Salut | Marratxí | Montuïri | Muro | Palma | Petra | sa Pobla | Pollença | Porreres | Puigpunyent | ses Salines | Sant Joan | Sant Llorenç des Cardassar | Santa Eugènia | Santa Margalida | Santa Maria del Camí | Santanyí | Selva | Sencelles | Sineu | Sóller | Son Servera | Valldemossa | Vilafranca de Bonany | |
| Illes: Mallorca | Menorca | Eivissa i Formentera | ||
