Simfonia núm. 2 de Beethoven
De Viquipèdia
| Simfonia núm. 2 | |
| Composició de Ludwig van Beethoven | |
| Forma: | Simfonia |
|---|---|
| Tonalitat: | Re M |
| Composta: | 1801-1802 |
| Publicada: | 1803 |
| Catalogació: | Op. 36 |
| Dedicatòria: | príncep Lichnowsky |
| Estrena: | 5 d'abril del 1803
Theater an der Wien (Viena) |
| Durada: | 36' |
La Simfonia núm. 2 en re major opus 36 de Ludwig van Beethoven va ser composta a Viena entre 1801 i 1802; té una durada aproximada d'uns 36 minuts. Està dedicada al príncep Lichnowsky.
[edita] Forma
Aquesta simfonia té quatre moviments a la manera usual de la simfonia clàssica:
- Adagio molto - Allegro con brio
- Larghetto
- Scherzo: Allegro
- Allegro molto
L'obra es va estrenar en el Theater an der Wien, a Viena, el 5 d'abril de 1803, i va ser dirigida pel compositor. És una de les últimes obres de l'anomenat "estil primerenc" o "primer estil" de Beethoven.
[edita] Entorn, composició i recepció
La Segona Simfonia de Beethoven va ser escrita en major part en l'estada de Beethoven a Heiligenstadt el 1802, quan va començar a experimentar els primers símptomes de sordesa. Beethoven la va escriure sense el Minuet habitual de moltes simfonies i en el seu lloc va posar un Scherzo, que va donar a la composició un gran dimensió i energia. Després de l'estrena de la simfonia, els crítics van notar l'absència del tradicional minuet, i van dir que la composició tenia molt poder, però que era massa excèntrica.
