Ludwig van Beethoven
De Viquipèdia
Ludwig van Beethoven (17 de desembre de 1770 - 26 de març de 1827) fou un compositor alemany de música clàssica. Beethoven va ser un artista molt complet, precursor del Romanticisme, la seva extensa producció inclou tots els gèneres musicals: sonates, concerts, simfonies, òperes, quartets, lieder...
Taula de continguts |
[edita] Infantesa
Va nàixer a Bonn al si d'una família humil. Son pare era pianista, violinista i cantant a la capella del príncep-arquebisbe Clemens, però en aqueixa època els músics estaven molt mal pagats. Sa mare era filla d'un inspector de les cuines del príncep. L'avi de Beethoven, Ludwig "el gran", havia estat músic a la Cort de Colònia, i Josine van Vlesselaer, una de les seves rebesàvies va ser cremada a la foguera per bruixa cap a finals del segle XVI. El seu mateix nom indica la procedència dels seus avantpassats. La partícula "van" no és signe de noblesa i "Beethoven", en alemany, vol dir "remolatxa", element que indica que procedia d'una zona rural de Flandes.
Cecília Fischer, una veïna que tenia un forn, molt amiga de sa mare, va escriure un diari gràcies al qual s'han conegut detalls sobre la infància de Beethoven. Segons aquest diari, el nen era tractat amb molta severitat per son pare, qui volia convertir-lo en un xiquet prodigi com Mozart. Sembla que el lligava al piano, obligant-lo a practicar sense parar, i amb el seu primer professor de piano, Tobias Pfeiffer, el feien tocar durant tota la nit fins que es feia de dia. Aquesta infància tan dura probablement el va convertir en una persona de tracte difícil.
[edita] Maduresa
Als onze anys Beethoven ja era violinista d'una petita orquestra de teatre, i als tretze va substituir el seu mestre en l'orgue de l'església. Es va traslladar a Viena quan tenia 22 anys. Allà va estudiar sota la tutela de Haydn i va aconseguir reputació de virtuós del piano i mestre de la improvisació. Va començar a publicar les seves composicions poc després i al començament dels anys 1800 ja era reconegut com un gran compositor.
Beethoven no va arribar a casar-se mai. El gran amor de la seua vida fou Antoine von Birkenstock, casada amb Franz Brentano, i que ha passat a la història coneguda com la "immortal benvolguda". Des de molt jove, als 26 anys, va començar a notar els símptomes d'una sordesa, que més endavant seria total. A pesar d'això va continuar component, i va compondre una de les seues obres més famoses, la Novena Simfonia, quan ja s'havia quedat completament sord. La tragèdia de la seua prematura sordesa li va causar un enorme desànim, agreujat per la mort del seu germà i la decisió d'acollir al seu nebot contra de la voluntat de la seua cunyada.
Beethoven va passar els últims anys de la seua vida quasi totalment aïllat per la seua sordesa, relacionant-se només amb alguns amics a través dels "Quaderns de conversa", que li serviren com a mitjà de comunicació quan ja era del tot sord. Va morir a Viena el 26 de març de 1827 als 57 anys d'edat com a conseqüència d'una pneumònia. Més de 20.000 persones, entre les quals es trobava Schubert, gran admirador seu, van assistir a l'enterrament. Aquell dia no es van obrir les escoles en tota la ciutat.
[edita] Obra
Beethoven és un dels més grans i admirats compositors de tots els temps i se'l considera com el principal precursor de la transició del classicisme al romanticisme. La llista d'obres és molt extensa. Podem destacar les 9 simfonies, els 5 concerts per a piano, el concert per a violí, el triple concert per a violí, violoncel i piano, les 32 sonates per a piano, els 16 quartets per a corda, la Missa Solemnis i l'òpera Fidelio.
La seua obra es pot dividir en tres períodes:
- Fins el 1800, les seves obres no es distingeixen, formalment, de les de Haydn i de Mozart, però tenen trets originals molt característics; les obres més destacables són les primeres sonates per a piano, els dos primers concerts per a piano i orquestra, la primera simfonia, els quartets opus 18, i el cèlebre Septet opus 20. Cap a la fi d’aquesta època se li manifestà la sordesa, que acabà esdevenint total.
- En la segona etapa reformà l’estructura clàssica de la simfonia, substituint el minuet per un scherzo que permetia una major llibertat en la composició. És el moment de les simfonies Tercera a la Vuitena, del seu Concert per a violí, dels tres darrers per a piano i orquestra, dels tres quartets Rassumovski, opus 59, i de l’òpera Fidelio. D’aquesta època són també algunes de les seves sonates més famoses: l’Appassionata, opus 57, per a piano, i la Sonata a Kreutzer, opus 47, per a violí i piano.
- En l’última fase de la seva vida, creà les darreres sonates per a piano, com la Hammerklavier, opus 106, els últims quartets, la Gran Fuga per a corda, opus 133, la Missa Solemnis en re major i la Novena Simfonia, en l’últim moviment de la qual introdueix, per primer cop, la veu humana (amb text de Schiller). La seva influència sobre generacions venidores fou inesborrable, car promogué la transformació de la música occidental, de la qual és, potser, el compositor més representatiu.
També va compondre nombrosos 'Lieder', amb textos de diversos autors, com Goethe i Schiller, als que va conèixer personalment. Goethe va dir de Beethoven: "Ha sabut penetrar fins al més fondo de les meves intencions amb autèntic talent, digne de la més gran admiració".
